Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris versos perdidos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris versos perdidos. Mostrar tots els missatges

dimarts, de desembre 18, 2007

Aturem el temps

IMG_1581

Falta tant poc per veure’ns
que quasi et puc acaronar amb la punta dels meus dits.

Falta tant poc per olorar la teva presencia
que veig el color de la teva aura reflectida a la meva copa. (com deia Sau)

Falta tant poc per a que les teves flames i el meu espurneig intern
es converteixin en foc de camp
que les tendes s’han plantat entre els estels.

Falta tant poc per a que la química es transformi en màgia
que la màgia sens escola entre la roba d’hivern.

Tant poc...

Tant;
que ara ja,
que quasi t’he olorat,
quasi he vist la teva anima,
t’he acaronat i he presenciat encanteris entre enamorats nevats,
ara,
sé que voldré aturar el temps
quan els teus llavis i els meus no vulguin separar-se,
no vulguin deixar de ser un de sol
però també sé que l’aturarem, aquest temps corredís,
tancant-lo al cubell de la roba bruta.

Però tot i així amb les pestanyes xiuxiuejaràs
que per a tu i per mi, mai serà suficient l’eternitat.

diumenge, d’agost 26, 2007

de sobte

I de sobte sents angoixa
i no saps perquè
o saps perquè però no ho vols reconèixer.

Mires cap a l’altre costat i t’intentes convèncer
que no és el teu estómac qui es replega en si mateix
que no és el teu cor el que es panseix.

Tota moixa, amagant-te de tots els perquès
marxaràs cap a casa,
sense parlar amb ningú,
t’estiraràs al llit i sé,
que ni tan sols podràs conciliar el son...

divendres, d’agost 17, 2007

Ara

Ara no es moment de dormir,
no es moment d'estudiar,
ni moment de rondinar.

Ara es moment de saltar, ballar i cantar
de riure, somriure i esclatar d'emoció.

Ara es moment de viure les festes
de sentir-te part d'alguna cosa,
de ser part del que tu vols ser.

Ara,
es moment de gaudir.
De formar part d'un sentiment,
de que et brillin els ulls,
de que et rodoli el cap i de no saber perqué

Ara es moment de no pensar i sortir al carrer.


(ho sento pro no atino a fer un post mes decent, estic gaudint de les festes del meu barri. Ptons)

dijous, d’agost 09, 2007

Raspall de dents

raspall
Quan el teu raspall de dents no descansa al lloc de sempre
i passa a compartir estantería amb aquell de color blau;
quan passes el doble de dies fent mandretes
en un llit que no es el teu
i els de casa es sorprenen quan vens a passar la nit;
quan tens massa coses allà per poder endur-te-les d’una tirada i decideixes deixar-les fins demà;
llavors, és quan et preguntes on hauràs deixat aquell collaret que t’agradava tant.

dilluns, d’agost 06, 2007

Agua fría

baño

Anoche me bañé en un agua oscura, agua fría.
Sin pensarlo demasiado me levante de la arena y de un salto
me introduje en esas aguas misteriosas.
Me seguiste lentamente mientras observabas mi figura desaparecer bajo la noche.

Sin estrellas, ni luna, sin romanticismos que acompañasen nuestros cuerpos
me abrazaste por la cintura y yo sin dudarlo rodee tu cuerpo con mis piernas.
La piel de gallina y olas que nos hacían danzar al son del ritmo marino.
Corrientes que se filtran por rincones no explorados de unos cuerpos jóvenes y deseosos.

Placeres que solo pueden ser disfrutados una noche de verano unidos tu, yo y el mar.

dilluns, de juliol 16, 2007

Adivina II

Dejo la capital divida para ir a tierra de palacios.
Lujo, tabernas y jarras de cervezas de manos de mujeres encosetadas.
Jovenes rubias, de ojos ayules, de mon(y)os a ambos lados de la cabeza y una sonrisa que contagia.
Donde la fiesta inaludible es en octubre y el maximo atractvio centenares y centenares de barriles de un brebage extran(y)amente hipnotizador de los habitantes de este pais. (y de otros parece que tambien)

divendres, de juliol 13, 2007

Adivina

Me marcho.
Me voy a recorrer las calles de la historia. Una que pretende ser olvidada, borrada de las mentes de los turistas, pajaseros o habitantes. Una dificil de no tener presente por el horror que causó.
Otra, incluso, que separó y divividió un pueblo, una ciudad, tal vez. Me voy a buscar pedazitos de muros de la vergüenza como ahora se encuentran en multiples lugares. Incluso el nuestro.
Me voy al pais de la cerveza. A la ciudad de la juventud, de la cultura.
Hoy me voy.

dimarts, de juliol 03, 2007

Verano

Pies desnudos sobre el sillón
vestidos floreados que dejan al descubierto piernas
a las que ya les ha tocado el primer rayo de sol,
viento en la cara que revolotea tu pelo mas oscuro, ahora.

Amores con sabor a verano y noches interminables,
cenas que se convocan con mucha alegria y poco presupuesto.
viajes organizados delante una pantalla de ordenador y billetes intangibles
a los que recurrir en tu imaginación.

Y es innecesario decir, ya, que el verano esta aquí.

dijous, de juny 28, 2007

Gronxat amb mi

IMG_3656

Gronxat amb mi
Fixat en el vaivé de la vida
Amunt i avall, amunt i avall
Vigila amb l’impuls, troba la intensitat justa
Aprofita les ràfegues de vent
Agafa embranzida i no tinguis por
Agafat fort de la meva cintura
Jo no em deixaré anar del teu coll olorós de colònia cara

divendres, de juny 22, 2007

Tu y yo cambió

En capitulos anteriores

Y, ahora, cuando no estés sé que recordaras
buscandome entre estanterias repletas de manuales
una sonrisa que hizó brillar tu mirada
y un beso que esperabas desde el minuto cero de
nuestro primer encuentro.

Recordaras un pequeño habitaculo de dos metros cubicos
a punto de explosionar por la concentración calorifica
y el sabor de la pasión en estado puro
dentro del baño de chicas de la facultad.

Seras tú, esta vez, quien me susurre al oido
una y otra vez que realmente somos eternos
Y que nosotros forjamos nuestros sueños.

dimarts, de juny 12, 2007

Tu y yo

Y cuando no estés sé que recordaras
buscandome entre libros y cedes,
una playa mas bonita que la que te traje
caricias que me hubieras querido hacer
y besos que jamas te regalaré.

Recordarás una puesta de sol de colores vivos
silencios que hablaban de nosotros
y vuelta a casa con la excusa perfecta, que el metro no es eterno.
No como nosotros.
No como nuestros sueños.

dissabte, de juny 09, 2007

chin-chin

MCU035
Brindamos por las buenas noticias
ascensos y besos
aspiraciones, emociones
Y mordiscos entre sorbos de ilusión.

dissabte, de maig 26, 2007

Sin luna

IMG_2912
Ayer miré al cielo y no la ví,
la busqué: este, oeste, norte y sur,
pero nada, no encontré la luna.
Pensé en si seria por las nubes invisibles que la cubrían,
o por la intensa contaminación luminica de la ciudad
creí que sería por la gruesa capa de polución que la asfixiaba;
finalmente bajé la mirada y disfruté de la noche,
una noche, sin estrellas, esta vez.

dilluns, de maig 21, 2007

La terra

Enfonsaré les mans dins la terra humida
deixaré que el vent m'afuetegi la cara
les onades em mullaran els peus
i el sol caurà, aquest cop, sobre el meu ventre.

La neu em cremarà els dits
em veuré la pluja gota a gota
quan caiguin sobre els meus llavis entreoberts,
la sorra es colarà pel meu escot
i tornaré a la terra. Em fondré en ella i em convertiré altre vegada, en terra.



Altres interpretacions...

dimecres, de maig 16, 2007

Un chupito de amor

Un chupito de amor

media dosis de achuchones
dos minutos de caricias
una cucharada sopera de besines pequeñines
media ración de besos largos
tres mordiscos
Y una taza y media de abrazos

espolvorear con cosquillitas en la espalda y no olvidar salpimentar; sí, suena extraño pero el chupito de amor tiene q salpimentarse.

diumenge, d’abril 15, 2007

Ayer te vi.
Te vi y no me conociste. No te acordabas de mi nombre, de mi aspecto o de mi origen.
Me miraste y no te reconocí. Yo sí sabia como te llamas, que estudiaste o donde vives. Pero en tus ojos no vi al chico inocente que conocí una noche de verano. Ese brillo había desaparecido y se había convertido en una mirada depredadora. Recuerdo cuando nos presentaron y no dudaste en abrirme tu vida en palabras, en contarme tus sospechas y en pedirme consejo como si de una amiga de la infancia se tratara. Esa noche me enamoré de ti. Nunca supe si por tus virtudes o por aquel que tu me recordabas. Ese hombre que tanto ame, ese que tanto me amaba.

Hoy te he vuelto a ver después de haber caído la noche anterior del pedestal en el que estabas. Habías caído de cabeza pero no la llevabas vendada. Me dijiste que tenías algo mío. Ya me ubicas, te contesté, resentida por la última tarde. Ya sabia quien eras la primera vez, continuó. No quise seguir por ahí y corté. Tuve miedo que me volvieras a seducir. Creo que ya habías empezado a hacerlo.