Falta tant poc per veure’ns
que quasi et puc acaronar amb la punta dels meus dits.
Falta tant poc per olorar la teva presencia
que veig el color de la teva aura reflectida a la meva copa. (com deia Sau)
Falta tant poc per a que les teves flames i el meu espurneig intern
es converteixin en foc de camp
que les tendes s’han plantat entre els estels.
Falta tant poc per a que la química es transformi en màgia
que la màgia sens escola entre la roba d’hivern.
Tant poc...
Tant;
que ara ja,
que quasi t’he olorat,
quasi he vist la teva anima,
t’he acaronat i he presenciat encanteris entre enamorats nevats,
ara,
sé que voldré aturar el temps
quan els teus llavis i els meus no vulguin separar-se,
no vulguin deixar de ser un de sol
però també sé que l’aturarem, aquest temps corredís,
tancant-lo al cubell de la roba bruta.
Però tot i així amb les pestanyes xiuxiuejaràs
que per a tu i per mi, mai serà suficient l’eternitat.
