Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crónica de un viaje anunciado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris crónica de un viaje anunciado. Mostrar tots els missatges
dissabte, de juliol 21, 2007
¿Quien dijo que los alemanes hablaban inglés?
dilluns, de juliol 16, 2007
Adivina II
Dejo la capital divida para ir a tierra de palacios.
Lujo, tabernas y jarras de cervezas de manos de mujeres encosetadas.
Jovenes rubias, de ojos ayules, de mon(y)os a ambos lados de la cabeza y una sonrisa que contagia.
Donde la fiesta inaludible es en octubre y el maximo atractvio centenares y centenares de barriles de un brebage extran(y)amente hipnotizador de los habitantes de este pais. (y de otros parece que tambien)
Lujo, tabernas y jarras de cervezas de manos de mujeres encosetadas.
Jovenes rubias, de ojos ayules, de mon(y)os a ambos lados de la cabeza y una sonrisa que contagia.
Donde la fiesta inaludible es en octubre y el maximo atractvio centenares y centenares de barriles de un brebage extran(y)amente hipnotizador de los habitantes de este pais. (y de otros parece que tambien)
Etiquetes de comentaris:
crónica de un viaje anunciado,
versos perdidos
divendres, de juliol 13, 2007
Adivina
Me marcho.
Me voy a recorrer las calles de la historia. Una que pretende ser olvidada, borrada de las mentes de los turistas, pajaseros o habitantes. Una dificil de no tener presente por el horror que causó.
Otra, incluso, que separó y divividió un pueblo, una ciudad, tal vez. Me voy a buscar pedazitos de muros de la vergüenza como ahora se encuentran en multiples lugares. Incluso el nuestro.
Me voy al pais de la cerveza. A la ciudad de la juventud, de la cultura.
Hoy me voy.
Me voy a recorrer las calles de la historia. Una que pretende ser olvidada, borrada de las mentes de los turistas, pajaseros o habitantes. Una dificil de no tener presente por el horror que causó.
Otra, incluso, que separó y divividió un pueblo, una ciudad, tal vez. Me voy a buscar pedazitos de muros de la vergüenza como ahora se encuentran en multiples lugares. Incluso el nuestro.
Me voy al pais de la cerveza. A la ciudad de la juventud, de la cultura.
Hoy me voy.
Etiquetes de comentaris:
crónica de un viaje anunciado,
versos perdidos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
