diumenge, de desembre 30, 2007

Propositos de año nuevo

_MG_4726

Se acerca un nuevo año y, como no, los propositos son un clasico. Todos sabemos que raramente se cumplen pero año tras año uno se prometese, se jura y se perjura que de esta año no pasa.
He recogido algunos de los mas tipicos: (según edad y circunstancias)

-Voy a dejar de fumar (ya sea tabaco u otras cosillas que corren por el mundo).
-Voy a ir al gimnasio.
-Voy a hacer dieta/ comer mas sano.
-Voy a estudiar mucho mas/ desde principio de curso iré repasando/ pasaré los apuntes a limpio.
-Llegaré puntual al trabajo.
-Haré un esfuerzo para llevarme bien con X.
-Ayudaré mas en casa.
-Tendré mas tiempo para mi/ los niños/ mi pareja/ la familia/ los amigos
-...

Yo la verdad es que no suelo prometerme nada que no pueda consiguir asi q mejor dejamos la hojita en blanco y ya llegará lo que tenga que llegar.

¿Y vosotros?¿Cuál es vuestro proposito para este año?


Feliz 2008 a todos.

dimecres, de desembre 26, 2007

Nueva navidad

Cuando por primera vez sales de la casa en que dormiste esperando "Santa" con un gusto dulzón en la boca y la alegria recorre tu cuerpo por haber sido una navidad entre familia; a secas, sin malos rollos, ni gritos, ni caras hostiles,

Si es la primera vez que grapas tus tickets de compra, cuando antes los perdías todavia sin entregar los regalos y te sorprendes calculando el gasto,

Cuando cada familiar que entra por la puerta, custodiada por rojizas ponsetias, busca distintas y disparatadas ideas para que una de tus hermanas no crezca mas,

Si la pequeña de la familia ya no mira con candida inociencia, y puedes leer en su mirada infinidad de sentimientos a los que no hace falta ponerle palabras,

Y te planteas compartir tu vida con alguien al que creias que la distancia separaría vuestros caminos. La seguridad de lo posible vence al miedo del compromiso. Crees en el amor y se convierte en tu reto mas desconocido hasta ahora,

Entonces, es que algo ha cambiado.

dilluns, de desembre 24, 2007

Bon Nadal

Atura't un segon, descriu-me el teu 2007
si en cabat veig un somriure al teu rostre
et desitjo un any tant ple de vida com aquest
Si no ets capaç de dibuixar un somris
et desitjo molta força per a que l'any entrant
sigui ple de rialles.

Déjà vie

IMG_1495

divendres, de desembre 21, 2007

Una festa per tu

Li he preparat una festeta a la meva amiga invisible, Sigorgik, com a regal.

Abans q res voldria dir que estic molt contenta de com han anat les coses. Jo per ser una superpates del mon mundial vaig signar amb el meu nom el segon o tercer dia, i tot i que ho vaig esborrar de seguida, la Sigorgik ja em va clitxar.
Per això li vaig proposar fer un joc. Jo preguntava coses sobre mi que ella podia trobar al blog i les havia de respondre. Així ens hem anat coneixent més.
Potser alguns de vosaltres no havíeu sentit parlar d’ella, però segur que desprès d’aquest “guateque” ja en sabreu moltes mes coses.


Bé, però sense mes rotllo començaré a organitzar la casa per aquesta nit. Penjaré fotos meves de Berlín per tot el menjador, sé que aquesta ciutat li té el cor robat.

Per descomptat, tothom està convidat, però necessitaré la vostra ajuda per enllestir els preparatius.

La alepsi, per exemple, és indispensable que porti la seva bona sort i reparteixi una miqueta entre tots. Esperem que siguis la primera en arribar.

Joana, espero que hagis gaudit del teu moment de tranquilitat i diari fent el café pq ara ve tot el contrari moments de festa i xeranila, preparada?

Vullunfestuc, es evident el que ha de portar, festucs per tothom per anar obrint boca, i si en falten els anirem a buscar al seu nou local.

Jordi, maco, t’ha tocat portar amanida per tots i explicar-nos pas per pas i amb alegria com s’ha d’amanir per que la cosa rutlli. (es veu que hi ha trucu).

El gatot, home no staria mal una mica de teca, i com q hem vist unes mans tan àgils i unes mandonguilles tan divertides…ens en faries unes quantes. Si cal ronronejo una micona, eh… d’ajuda no te’n faltarà, espero que de llepadetes tampoc.

Però una festa, no es una festa sense musica.

Marina, que tal se’t dona això de fer de DJ? Porta musiqueta que ja sé que tens un ranking preparat.

I L’ Anonymous writter que li doni un cop de mà que ultimament està molt musical.

La mariona que porti el seu somriure, la felicitat i l’enamorament que porta a sobre per encomanar-nos’en a tots!

Amb tot això encara no us he dit quin és el seu blog????
Es diu letters, words and poetry i efectivament és el que no pot faltar a la festa.


lle


En esta sopa de letras hemos escondido dieciocho ciudades de Europa: Atenas, Berlín, Berna, Colonia, Estocolmo, Kiev, Lisboa, Milán, Niza, Oporto, Oslo, París, Praga, Roma, Sofía, Viena, Zagreb y Zurich.



E S T O C O L M O
A G A R P A R I S
C N A O B S I L L
O A R B R O M A O
L T B E R L I N N
O E K R B U D E D
N N I G S O F I A
I A E A Z I N V S
A S V Z U R I C H



estrella
extret


Per a la meva festa seurem sobre una catifa de colors i cadasqun dels convidats farà diferents intervencions.

La Laie ens podria portar vi del penedés, de les seves terres i algunes catanies de postre per comparir.


En Roi Marphil que porti les seves històries i ens llegeixi l’ultim capitol mentre tots asaborim un bon vi, fins i tot podem fer una pluja d’idees pel següent.

De seguida en Jesús M. Tibau pot explicarnos el proper joc literari i els diferents projectes que corren pel seu blog per si ens hi volem afegir a algun.

Clint, porta les teves converse vermelles siusplau, deixa el cop de mall a casa i agafa aquell bon rotllo del dilluns.

En Viatger pot portar unes quantes endevinalles visuals sobre monuments, llocs, cinemes o el que vulgui per seguir amb la ronda.

L’avi. Home que li demanarem a l’avi, sino que els seus ninots!!!?? Ens els deixaras comentar ben comentadets, oi? Segur que al nen de la Sogrgik li encanten.

A l’Anna tarambana li demanarem que segueixi la ronda de pujar a l’estrada i ens expliqui anecdotes dels nens de l’escola, per fer uns riures.

L’adrià obrirà un debat d’allò mes emocionant si de petits esomorzaveu Bonys, Tigretons o Bucaneros.

L’azriel, pot portar mascotes, si vol, però molt i molt important, jiji, el pastis de poma tant suculent que ens va ensenyar a fer al seu piset. El podries anar servint?

Amb la panxa plena li demanem al Zinc Ziprione que porti el seu humor, la seva ironia i la seva “xispa” habitual per explicar-nos el conte de la Brendafox, el coneixeu?

L’aiguamarina ens pot llegir algun dels seus poemes aprofitant que estem tots sentadets i amb ganes d’escoltar.

A en Robertinhos, li demanaria els Djembés per poder gaudir de la música en directe mentre nosaltres intentem seguir el ritme i hi afegim fent la percussió del nostre cos.

El veí, ai el veí que monta saraus a tort i a dret li prohibirem parlar de les histories veïnals per una nit, però li demanarem si ens pot portar uns quanta passes VIP per la seva festeta de fi d’any.

A la Boira li demanarem que porti cava a dojo i algun detall picantó que pot pispar d’Instints...

A en mon, posara el toc solemne i emotiu mentre brindem tots amb una miqueta de cava serà ell qui porti el cant del ocells, dspres la Marina ja li fotrà canya als CDs.


Efe podries portar Ferreros, Fantamiscos, Formatges i altres condiments que comencin per F.

La Carmncitta, es indispensable. En tota festa es necessita un metge, encara q no tingui el titol. I porta la Xoni pq jugui amb la meva turtu.

Denke deixa els prejudicis a casa que ja saps que despres falla i agudir de la festa!!

Bé nois si teniu cap problema no dubteu en adreçar-vos a la Sigorgik o jo, que totes dues compartim professió, Psicologia.

Ei ei ei si us pensaveu que la festa acaba aqui ho teniu clar: m’han dit que la casa de la meva blogaire invisible hi falta gent!! Som’hi doncs.


vaig posar tots els links pro se'm va bloquejar aixi que, em sap greu...


No es us perdeu el super regal que m'han fet a mi!!

dimarts, de desembre 18, 2007

Aturem el temps

IMG_1581

Falta tant poc per veure’ns
que quasi et puc acaronar amb la punta dels meus dits.

Falta tant poc per olorar la teva presencia
que veig el color de la teva aura reflectida a la meva copa. (com deia Sau)

Falta tant poc per a que les teves flames i el meu espurneig intern
es converteixin en foc de camp
que les tendes s’han plantat entre els estels.

Falta tant poc per a que la química es transformi en màgia
que la màgia sens escola entre la roba d’hivern.

Tant poc...

Tant;
que ara ja,
que quasi t’he olorat,
quasi he vist la teva anima,
t’he acaronat i he presenciat encanteris entre enamorats nevats,
ara,
sé que voldré aturar el temps
quan els teus llavis i els meus no vulguin separar-se,
no vulguin deixar de ser un de sol
però també sé que l’aturarem, aquest temps corredís,
tancant-lo al cubell de la roba bruta.

Però tot i així amb les pestanyes xiuxiuejaràs
que per a tu i per mi, mai serà suficient l’eternitat.

diumenge, de desembre 16, 2007

Ayer te ví

india-3

Ayer volví a provar sabores de lejanía,
sabores de azafrán, curry, basmati
colores que se comen con los ojos.

Ayer me volviste a mirar mientras,
ponia el tenedor en mi boca
al tiempo que un dia saqué la camara de mi bolsa
tu, me retaste con la mirada,
y mi mundo se cayó al suelo.

Tu mano pedia junto a tu mamà enfermà de lepra.

No importa, ya, el dinero que te dimos o no te dimos
Sólo importa que tu mirada jamas se borró de mi mente,
y jamas se borrarà,
como olvidar la mirada del por favor.

Y aunque a veces te apaciguas
y duermes tranquila en mi interior
siempre que vuelva a provar
sabores lejanos de ese país llamado India
vas a volver.

divendres, de desembre 14, 2007

blog solidario

En Uribetty m'ha donat un premi i la Nausica per formar part de la seva escala veïnal.

blogsolidariobmp



"es tracta de distingir set blocaires que compartisquin idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una manera totalment altruïsta, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena :cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament"

Jo crec que tots poc molt compratim. Ja sigui idees, opinions, pensaments, jocs, receptes, curiositats, articles, bogeries, pors, sinceritats, diversió...
O al cap i a la fí la comunicació no és compartir?
Per tant crec que tots el mereixem pro per dir els primer que em venen al cap diré: (i si stan repetits mala sort):P

Robertinhos : per la seva visió del mon desde un altre angle.

Waipueduca: pq els seus posts sempre son reflexius i un munt de gent s'afegeix cada dia als seus valors.

La cullerada: Per les seves critiques amb humor.

És folla aquesta premsa: pels articles que cada dia la premsa publica i que ell busca, troba i ensenya les bogeries q corren pel mon.

Faves tendres: pq sempre que entro allà em sorpren i amés compartim metge d capçalera. No em digueu q aixó no es ser solidari? :P

Gossades: pq tot i q ara la cosa sta en plan mes light, és un blog per passar-s'hi sovint.

Cròniques de sota el mugró: pq m'agrada, pq em fa riure, pq pot ser absurd o pot estar ple de significat.

dimecres, de desembre 12, 2007

El blocaire invisible

regalo

Tots sabem que és el l'amic invisible. Segur que tothom ho ha fet alguna vegada. No sé perquè a mi no em feia gaire il·lusió quan ho a l'escola o a l'institut, potser pq m'havia tocat algú q no tenia sns cap conexió o potser pq no es jugava amb pistes o pq eren dificils d fer arribar. Però oh! amb el blocaire invisible, semblo una nena entusiasmada a punt d'obrir el regal de reis. Estic ansiosa. Em fa molta gracia trobar pistetas de tu, sí, el invisible. I de deixarli al/la blocaire que jo li faig. Jiji
No sé pq tinc tanta emoció al cos, però m'agrada. I aqui xom a minim ja tenim una conexió, el blog. Els participants d'aquest any son:
Alepsi (es clar), Marina, Athaelion,L'Azriel, El Gatot, El Veí, La Boira, En Mon, La Mariona, En Robertinhos, L'Avi, En Jordi Casanovas, En Roi Marphille, En Vullunfestuc, El Viatger, En Jesús M. Tibau, L' Efe, La Laie, L'AnnaTarambana, L'Anonymous Writer, L'Adrià, En Zinc Piritione, La Carmncita, L'aiguamarina, En Denke, En Sigorgik, En Clint i La Joana.

No us he posat cap link pq tot i que alguns els conegueu sé q aixó pica el gusanillo i algun no es podria resistir a buscar-los pro no, no i no, ho descubriré soleta. Que no us recordeu que ja soc gran? :P

I aqui deixo una pisteta pel que jo li faig:

lle

Aixó va per tu! (ah! els altres si desxifreu el missatge mutis i a la gabia, eh) ;)

diumenge, de desembre 09, 2007

Mr Magorium y su tienda mágica



¿Algun cop has cregut en la màgia? ¿Aluna vegada has desitjat tornar a creure-hi?
Avui he anat a la pre estrena de la pel·licula "Mr magorium y su tienda mágica".
A mi sincerament m'ha encantat. Feia dies que anava al cinema i sortia igual que com havia entrat, sense cap mena de remolí per dins, ni alegria, ni por, ni il·lusió, ni tristesa. Potser havent fet uns riure però cosa més. Jo crec que les bones pelis, com els bons llibres, com les bones obres de teatre han de fer afrorar sentiments, els que siguin, però no et poden deixar indiferent.
Aquesta és una história per als mes petits però també per als més grans. Es clar que parla de la màgia, de la fantasia o dels somnis tot i que també parla de confiança en un mateix. Em sembla molt important que desde petits aprenguem a valorar-nos perquè de vegades potser per algun professor quisquillos, alguns pares que presionen massa o comentaris dels companys de classe perdem la fe en nosaltres mateixos.
Si teniu nens aprop: fills, germans, cosins es una bona peli plena de il·lusió i color tot i que explica realitats tant grans com la vida mateixa.
Si no en teniu, us podeu regalar una bona estona!

dijous, de desembre 06, 2007

Ruedecitas

bicicleta~1

¿Recordais cuando fue la primera vez que os montasteis en una bicicleta? ¿Cuando aprendisteis a correr como kamikazes sintiendos libres?¿Cuando os sacaron las ruedecitas y os hicisteis mayores oficialmente?

Yo me acuerdo que aprendí con pocos años. Mi padre me enseñó. Pero lo que recuerdo con mas claridad es el dia que me quitaron las ruedecitas.
Estaba dispuesta a hacer el paso, a ser una niña mayor. Estaba nerviosa.
Él me dijo: "No te preocupes, yo te cojo del sillín mientras tu pedaleas".
Así lo hizo. Se agarró a mi sillín mientras yo pedaleaba insegura le iba pidiendo que no me soltara. "Por favor, no me sueltes papá".
Corrió detras de mi a medida que yo iba cogiendo seguridad. De pronto me soltó sin que yo me enterara, seguía pedaleando a mi ritmo. Giré la cabeza para verle detras de mi, pero al voltearme me dijo: "Sigue, lo haces muy bien, estas sola. Lo estas haciendo sola!"
La emoción y el miedo recorrieron mi cuerpo al mismo tiempo. Y eso fue lo que desestabilizó mi manillar. Acabé, como no, feliz en el suelo.

Que el miedo no nos frene nunca.

Hace un par de dias dejé mis ruedecitas en casa. Otra vez. Ahora vuelvo a andar como una niña mayor.

dilluns, de desembre 03, 2007

Fragancias

IMG_1459
Mmmmm no sé cual escoger...formas, colores, fragancias, olores...


¿Cual es tu perfume favorito? ¿Que flor desprende un olor mas especial? ¿Cual es la fruta que te embriaga solo con su fragancia?¿ Que plato te abre el apetito solo con abrir la puerta de casa y adivinarlo?
Comparte conmigo curiosidades.