dissabte, de març 29, 2008
dimecres, de març 26, 2008
Crido a la calma
Crido a la calma
busco la quietat
demano la pau.
Poc a poc las aguas vuelven a su cauce,
la normalitat torna a entrar a casa meva.
La revolució interna deixa de ser latent
i es va escolant entre els dits de la mà.
Organitzes el caos d'emocions i novetats.
Al senirte perduda en mig del mar
vas acabar deixan-te guiar per l'estrella polar
perque potser es la que sempre t'ha estat acaronant.
diumenge, de març 23, 2008
Me marché sin previo aviso
avec les yeux que tu as gardé dans ta tête.
J'ai rigolé dans tes ruelles
avec le sourire que tu as tellement aimé.
Je n'ai pas caché mes cheveux frisés
avec les mouchoir de couleurs.
J'ai prononcé ton prénom une et mil fois
et toujours à l'envers.
Mais tu n'as pas trouvé de raisons pour ne
pas tombé amoureux de moi le Marroc.
dimecres, de març 12, 2008
Mexico a sorbos II
Post dedicat a la Kena, intentant satisfer les seves peticions (no tingueu enveja que ningú més ha fet cap petició decent, oi anonymous?)
Potser quan demanaves alguna cosa més urbana et referies a una visió, romantica en aquest cas, d'una megapolis de 20 milions d'habitants, la màxima contaminació concentrada en un punt del planeta anomenat DF.
Extranyament quan mires pel balcó a les 6h del mati amb el teu jet lag latent veus aquesta imatge.
Tot i aixó potser buscaves el retrat del destroçat, del lleig o del pobre. És una exepció trobar un cotxe com aquest peró a mi em va robar el cor.
Segurament no demanaves pas casetes de colors, pintades amb cura, combinant grocs roses, amb verds i blaus, però a les ciutats d provincia i als pobles més petits de ben segur que és el que trobarem.
Qui s'apunta al teleferic per veure la panoramica del poble de Taxco? Ei, ei ei de dos en dos no vagi a ser que caiguem en aquesta serra escarpada.
Evidentment no podia marxar del pais sense fer algún retrat, la meva debilitat.
Te'n poso un parell q sino em quedo sense material inhedit :P.
aquesta és la imatge del moviment, la espontaneïtat i l'aroma que es respira al carrer. Llibertat...
Aquesta foto va ser negociada amb molta picardia per part de la noia que va resutar ser de més bona fé que una amiga seva, que corria per allà, més doletentota que el pebre. No vaig gosar abusar de les fotos, tenen la creença que les fotografies els hi capturen l'anima, potser per aixó s'explica la seva carona.
Potser quan demanaves alguna cosa més urbana et referies a una visió, romantica en aquest cas, d'una megapolis de 20 milions d'habitants, la màxima contaminació concentrada en un punt del planeta anomenat DF.
Extranyament quan mires pel balcó a les 6h del mati amb el teu jet lag latent veus aquesta imatge.
Tot i aixó potser buscaves el retrat del destroçat, del lleig o del pobre. És una exepció trobar un cotxe com aquest peró a mi em va robar el cor.
Segurament no demanaves pas casetes de colors, pintades amb cura, combinant grocs roses, amb verds i blaus, però a les ciutats d provincia i als pobles més petits de ben segur que és el que trobarem.
Qui s'apunta al teleferic per veure la panoramica del poble de Taxco? Ei, ei ei de dos en dos no vagi a ser que caiguem en aquesta serra escarpada.
Evidentment no podia marxar del pais sense fer algún retrat, la meva debilitat.
Te'n poso un parell q sino em quedo sense material inhedit :P.
aquesta és la imatge del moviment, la espontaneïtat i l'aroma que es respira al carrer. Llibertat...
Aquesta foto va ser negociada amb molta picardia per part de la noia que va resutar ser de més bona fé que una amiga seva, que corria per allà, més doletentota que el pebre. No vaig gosar abusar de les fotos, tenen la creença que les fotografies els hi capturen l'anima, potser per aixó s'explica la seva carona.
dissabte, de març 08, 2008
Mexico a sorbos l
El viaje una gozada, la experiencia para repetir, la companía siempre grata, los paisajes exhuberantes, la ciudad bulliciosa, el carnaval animado, la gente amable...
Podria rellenar lineas y lineas de substantivos y adjetivos que describirian mi aventura pero igual que los sentimientos, las sensaciones no pueden percibirse con las letras, ni los olores, ni el caluroso pueblo; las emociones no podran ser transmitidas con la efusividad del momento, como el sentir de amistades que dejo alli para volver en algunos años.
Aqui las primera fotos. (se admiten peticiones a conciencia)
Un pais de colores, de niños y de risas.
Pais de movimiento, de revolución, de calor y de movimiento.
Lugar de la cultura, de las civilizaciones, de las piramides y de los ritos.
Pais del Sol y de su dios, del viento en la quebrada, del mar bajo los pies.
Del agua cristalina, de las cascadas de cristal, de la selva humeda y puentes colgantes.
El sitio del relajo, de la flojera, del "ya me cansé" y de la siesta en hamaca.
Podria rellenar lineas y lineas de substantivos y adjetivos que describirian mi aventura pero igual que los sentimientos, las sensaciones no pueden percibirse con las letras, ni los olores, ni el caluroso pueblo; las emociones no podran ser transmitidas con la efusividad del momento, como el sentir de amistades que dejo alli para volver en algunos años.
Aqui las primera fotos. (se admiten peticiones a conciencia)
Un pais de colores, de niños y de risas.
Pais de movimiento, de revolución, de calor y de movimiento.
Lugar de la cultura, de las civilizaciones, de las piramides y de los ritos.
Pais del Sol y de su dios, del viento en la quebrada, del mar bajo los pies.
Del agua cristalina, de las cascadas de cristal, de la selva humeda y puentes colgantes.
El sitio del relajo, de la flojera, del "ya me cansé" y de la siesta en hamaca.
dimarts, de març 04, 2008
imatge
He sortit de sota els llençols un segon mentre el meu captor descansa placidament, just per mostar-vos una imatge que tinc entre els meus records de Mexic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
