dimarts, de març 04, 2008

imatge

He sortit de sota els llençols un segon mentre el meu captor descansa placidament, just per mostar-vos una imatge que tinc entre els meus records de Mexic.

mexico1
Publicat per a

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig aquesta fotografia i em ve al cap un mot: VIDA.

És preciosa-

4/3/08 19:53
Jo Mateixa ha dit...

Molt bonica, molt tendre, diferent.

M'alegro molt que estiguis be dolça Déjà, ja et tracta be aquest home??, mira que si no venim i buenuuuuuu, la que l'hi liem eh :-P

Petonets dolcets, dolcets!!!!!

4/3/08 20:06
Marta Cebrián ha dit...

I com portes la síndrome d'Estocolm?

4/3/08 20:34
Uribetty ha dit...

M'encanta!
És molt maca la fotografia.
Una forta abraçada.

4/3/08 21:32
robelfu ha dit...

Gracies per la foto es molt dolça.
bona nit i tapat.

4/3/08 22:05
carmncitta ha dit...

molt maca :)

4/3/08 22:46
Sergi ha dit...

Et perdono perquè la foto és molt xula. Ara corre sota els llençols altre cop!

5/3/08 08:00
rosa ha dit...

que guapa la nena!!!! molt bona la foto.

5/3/08 11:34
Clint ha dit...

Quina ràbia que les dones us recupereu tant de pressa! jajaja

Petonets (tot i que sembla que no t'en falten!)

5/3/08 12:16
oriol ha dit...

aquests són les fotos que estava conveçut que faries....maquissima!

5/3/08 14:23
Anònim ha dit...

Jo la sindrome d'estocolm fatal...i mes avui...buuuuuuuuuuuffff...al final resulta que era ella la meva captora...i quina captivitat mes dolceta...

t'estimo reina

5/3/08 21:54
Déjà vie ha dit...

cosespetites, vida? bona lectura!

jo mateixa, uf si em tracta be, noia. Em mata a poc a poc i t'asseguro que no necessito ajuda. Gracies maca.

marta cebrían, bueno aixi aixi tot i q tinc bons elicients per quedarme.

uribetty, abraçadessssssss i petons. M'agrada q t'agradi la foto.

robelfu, si! fa dia d taparse.

carmnitta, cuanto tiempo!!! gracies.

xexu, ja se m'acaba la bona vida. ;)

rosa, gracies maca. :)

clint, de petonets mai en sobren.

oriol, ooooooooooh gracies.

cepi, jo tb el tinc fatal l'estocolm akst. ;) aixi q ja has descobert qui capturava a ki?

5/3/08 22:59
Striper ha dit...

Molt bonica, jo si tingues que posar titol li posaria " mirada cansada, mirada sense gaire esperança".Bon Dia Déjà.

6/3/08 06:45
BACCD ha dit...

Quan veus altres països, altres pobles, altres persones, t'adones de quantes maneres es pot viure i mirar.

Apa, que no es refredi l'escalforeta dels llençols!

6/3/08 14:22
Antoni Esteve ha dit...

molt bona!
Que tinguis un bon captiveri, gaudeix-lo!

6/3/08 14:37
kena ha dit...

nena, avui m'han parlat d'una noia de la meua quinta (xD) ed social que és amb els indígenes a mèxic.. m'hi posaran en contacte..
jo em sembla que me'n aniré amb els maputxes.. es veu que vai ser al lloc concret en el moment de merders i ni me'n vai adonar.. :o
nfi
sushigem namica diss i xerram i bevem i recordem els bonics estocolms, nu?
muà

i la foto ninica, sí.. namica cremada?
m'arada :o ideal pel caixterrassa de lany q ve, no? ;)

6/3/08 16:56
Déjà vie ha dit...

striper, tens tota la raó amb el titol, hi estic d'acord.

duschgel, donsc si, com mes viatges mes mirades veus i mes maneres de viure.

antoni, l'he gaudit al maxim, ara ja, però, a currar q la facultat no perdona.

kena, xixi suchistokolmandevrything.
si et soc sincera a mi no m'agrada gaire la foto, la trobo massa cremada i l'encuadre no es el q hagues volgut fer pero ja saps, quan veus el moment no tens temps per graduar la llum q no et fotin una bronca i encuadrar el q vols...tot no es pot tenir.

7/3/08 00:06
Anònim ha dit...

es veritat, tot no es pot tenir pq sino jo se molt be qui tindria entre els meus braços ara mateix...aneu en compte que no us la torni a raptar...o em deixi raptar un altre com...XD muacks

CEPILLO AZUL

9/3/08 00:17

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)