2009

In somma un buon anno il 2009:
- Un any on he compartit pis.
- On he pagat factures.
- He rebut beques (perque les havia demanades l'any anterior).
- He aprés una nova llengua.
- He conegut infinitat de gent que sé que mai mes veuré, altres seran sempre amb mi.
- Un any on he entes el que significa anhelar independitzar-se.
- Any de encaminar el meu futur profesional.
- Any de solteria (fent-ne ús).
_ Any del meu desitjar viatge a Cuba.
- Trobar els amics i sentir-los aprop.
- Un any de dificil readaptació.
- Aprendre a conviure altre cop amb la familia.
- D'aprendre, aprendre i aprendre.

I aquest 2010 qué? qué vé ara? BON ANY PER TOTS AMICS (marxo de farra :P)

Ja'l tenim aqui.

En Mon s'ha currat un pessebre espectacular on tots els participants posavem una figureta.



Us agrada a meva pastoreta i la cistelleta q porta? Crec q li quedarien bé les sabates vermelles que rulen pels blogs ultimement. ;)

Pista pel meu blocaire invisible: Es molt més jove com a blocaire que jo.

Cada ovella al seu corral

Un xic d'humor entre dies ferragosos.
Mai m'ha agradat el Nadal.
Envejo la gent que sí perque vol dir moltes coses a nivell familiar.
El fet es que per Nadal cada ovella al seu corral tant si t'agrada com si no.
Per mi encara no pot arribar el Nadal. Segueixo fent feina tot i tenir vacances, no he comprat regals, em llevo massa d'hora per ser festiu pero no m'ilusiona res de les festes, d'aqui res serem al 2010 i encara penso en l'any anterior.
Doncs si, tu,tot i aixi es Nadal.
He pensat que ja que no m'agrada, de fer-me un "altre nadal" al blog, penjant boletes de cristall, d'aquelles q et reflexes quan t'hi mires. I la veritat també he intentat fer una mica meu el nadal real perque ja estem tots prou cremats. Espero treure de sota el llit un polsim d'il·lusió i que se'm comportin els quatre que fan pagar el nadal a tots any rera any, espero que la boca de l'estomag no se'm retorci abans del dinar i poder seure vora al foc sentint-me bé.
No sé si tot aixó és possible pero si no ho demanés hauria perdut tota esperança i us asseguro que em keda el temps de contar un estel.

No sé com he acabat escribint aquest post perque només venia a desitjar-vos BON NADAL, que cada família té el seu corral.

Pista pel meu blocaire invisible: Escriu molt sovint.
Demanda pel blocaire que m'ho fa a mi: ON ETS??? NO TENS CAP PISTETA PER A MI???

Altres nadals

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

-Recordes quan vam estar a Bratislava?
-Es clar, quin fred que feia. Tu anaves tota abrigadota amb aquell gorro tant graciós.
Em despentina i somric.
-Aquesta foto...la fas fer tu, oi?
-Quina, quina?- deixa el llibre sobre el nordic obert per la pagina 32 i s'apropa a veure sobre el portatil que tinc sobre les cames la foto en questió.
-mmmmm pero aixó on era?
-Si, home!! Aquell mercat de Nadal, sisí estic segura que la vas fer tu perque mentre jo mirava embadalida paradetes tu et vas dedicar a fer fotos sense treure't els guans.
Una rialla compratida.
- Ai si!! com et va costar trobar el regal del teu amic invisible. Si fins i tot ens va començar a ploure i vam haver de correr fins aquella cafeteria que per sempre més serà la nostra preferida.
Deixo el portatil a terra i m'arropo prop seu.
-gairebé tinc fred només de pensar-ho.
-Vine cap a qui que s'està molt calentet i porta els peus que sé, que com sempre, els tens gelats.

Pista del meu amic invisible: No el tinc linkat a la meva barra lateral

La tardor va fer l'amor amb l'hivern

La tardor vestida amb la seva elegant túnica marronósa, arrossegava com una núvia la cua per terra, tota plena de fulles caduques.
Les va voler totes per ella per les cites que tenia amb l’estiu. Un dia i un altre la tardor no va sortir de casa sinó que feia que l’estiu envaís els carrers i li cantés cançons d’amor sota el balcó. Ella volia lluir el seu vestit llarg com els dies que l’estiu li prometia vora el mar.

Ella, però, mai eixia de la seva cova, només treia el cap pel balcó i enviava algun beset a l’aire calent que l’estiu emetia , provocat per ella. Pels seus ulls de color mel, la seva cabellera pèl-roja i aquell somriure tan seductor.
Tan va tontejar la Tardor amb l’estiu que ell un dia, va marxar. Potser algú altre trobaria bones les seves maduixes que amb la tardor es pansirien.

Sense dies de dol, l’hivern va entrar ca la tardor. Ella va restar perplexa asseguda en el seu gronxador de fusta. La seva blancor la fascinava i li feia por al mateix temps. L’hivern s’apropà i li acaricià la seva cara tíbia, un escalfred fa recorre l’esquena de la tardor. Els seus dits glaçats van fer que de les galtes naixés un nervi, que recorregués totes les vertebres de la columna de la tardor i morís al centre del cós. Va sentir punxada al seu sexe. No va saber distingir entre plaer i dolor; massa curt. L’esglai va fer que de seva boca sortís un -Ah! I d’aquí el baf que indicava que ella s’havia rendit, ja no caurien més fulles.

L’endemà la ciutat era freda-gelada-congelada.

nova proposta: DÉJÀ TÉ LA MÀ TOO MUCH STRONG, DONA!

Nois,
es época de nadal, de vacances, de menjar molt i de noves propostes.
En Robertinhos m'ha fet complice directa d'una: Un concrurs de fotografia.
En qué consisteix?

hi ha 4 categories:

* Flora i Fauna. (animalillus i floretes)

* Menjar i begudes. (genial per apats nadalencs)

* Paisatges o ciutats (per akells q us pegueu viatges q fan enveja)

* Retocs fotografics. (pels amants del fotoxó)

Hi ha 4 blogaires implicats per complicr el tema i posar-li més emoció: Llum de Dona, Té la mà Maria, Robertinhos i jo.

Voleu saber més cosetes? clickeu a la barra lateral on el Djembé del meu amic Tourek i tindreu les bases completes.

Va, no em digueu que no tindreu oportunitat de treure la camàra, ni que no faig bones fotos pq tots, TOTS acabem fent alguna q altra foto. Para muestra un botón:

Espolvoreado de mar

Post escrit a mà

PD: com podeu veure l'he liat amb la plantilla, quan pugui i trobi els guants d boxa ja em seguire barallant amb el pc.

Les mystères de l'amour

Hace un par de semanas tuve un pequeño encuentro organizado con gente que hacia tiempo que no veía. Hablo de mis compañeros de mi primera carrera, a los que ahora la vida les depara un futuro tan lejano al mio que ni en lleguas podria expresar.
La verdad, antes de ir me daba PALO, un palo tremendo. De 7 chicas, TODAS(menos una) traían pareja y una estaba felizmente casada. Temas de conversación del tipo: hipotecas, el proximo bodorrio, niños, quien de la pareja coje el coche, trabajo, plaza fija, oposiciones...

Bien, al llegar a un cierto punto de la noche, me pasé al lado profesional del asunto (mas q nada por no sentir que tenia 10 años menos que ellas, cuando todas rondamos el cuarto de siglo este apartado lo hablamos otro dia). Me propuse analizar cada una de las parejas alli presentes, o por lo menos a las mas cercanas.
Finalizada la cena me di cuenta que muchas de las alli presentes no se habian formado por aficiones comunes, ni maneras de ver la vida similar. Muchas era la unión entre una persona con deseos de amar y una persona con deseos de ser amada (y viceversa).
Y yo me pregunto, ¿tal vez busque lo que no existe? Tal vez no deba buscar a nadie que tenga valores similaresa los mios, o tal vez, no deba mirar por un futuro en la misma dirección, tal vez ni siquiera deberia tener puntos en común con quien quiera que sea mi pareja.
Tal vez pida demasiado y todo sea mucho mas sencillo. Tal vez solo deba querer a alguien que quiera ser querido.