diumenge, d’agost 26, 2007

de sobte

I de sobte sents angoixa
i no saps perquè
o saps perquè però no ho vols reconèixer.

Mires cap a l’altre costat i t’intentes convèncer
que no és el teu estómac qui es replega en si mateix
que no és el teu cor el que es panseix.

Tota moixa, amagant-te de tots els perquès
marxaràs cap a casa,
sense parlar amb ningú,
t’estiraràs al llit i sé,
que ni tan sols podràs conciliar el son...

24 comentaris:

oriol ha dit...

Oh dèjà! un mal moment! si, tots tenim mals moments, males sensacions, qüestions que costen o no volem afrontar i tal vegada:

qualsevol nit pot sortir el sol!

( o potser és aquest agost tan estrany que fa i tots anem una mica més girats del compte!)

Espero que demà ho vegis tot més clar!

Jo Mateixa ha dit...

Bonica, mira de descansar, poder aquesta angoixa l'havies de tenir per que si.

Segur que podràs dormir de seguida, apaga el PC, fes una dutxeta, pren un got de llet calentona i a la piltra.

Petonets dolcets....et canto una cançó que em cantava el pare abans d'anar a dormir...

Son soneta vine aqui,
a la vora del coixí,
quant la son vindría,
la Déjà Vie s'adormiria,
quant la son vindrà.
la Déjà Vie s'adormira.


Bona nit guapa, muacks!!!!!

Waipu Carolina ha dit...

A mi esta angustia me da siempre cuando vuelvo de un viaje largo (hasta corto) y debo volver a enfrentarme a la rutina, chama...es una depre y angustia, una desolación. Ya ahora que acaba el mes y pronto el verano ya me siento triste.


Pero para ti, seguro cuando comience un nuevo día ya habras olvidado esa sensación!

ddriver ha dit...

molta festa?aiaiai

mossèn ha dit...

un ja n'hi ha prou voluntari no és tan dolent com sembla ... és només reconèixer les limitacions ... salut

Anònim ha dit...

Per desgracia tothom sentim aixo a vegades ara jo ho estic sentir, nomes desitjarte que si ho estas sentin no et duri gaire.
Ptons

Antígona ha dit...

Déjà, la angustia sobreviene a veces sin razones, sin porqué, o por un porqué conocido que no queremos aceptar. Sólo es el signo de que estamos vivos, de que nuestro corazoncito sigue latiendo fuerte, tal vez asustado, por eso aún más fuerte.

Pero siempre pasa. Hay que mirarla cara a cara, escribir sobre ella, como has hecho, no rehuirla. Y siempre aprendemos algo de ella.

Si hay un porqué, no te precipites ni saques conclusiones apresuradas. Cuando vuelvas a tener la cabeza fría ya pensarás sobre ello.

¡Un beso enorme!

Jo Mateixa ha dit...

Com estàs avui??, espero que més animada.

Un petonet bonica!!!!

Uribetty ha dit...

Pots estar ben tranquil·la que tots passem moments de fluixera, pensa que si no...sempre queden els glaçons, encara que siguin en una cola i una bona xerrada ;)
Una abraçada!

Déjà vie ha dit...

oriol, segurament es culpa de l'agost, sí!

jo mateixa, la cançó ahir no va funcionar massa pro estic segura q avui m'anira d perles. ;) gracies presiosa!

carolina, fuera fuera sensaciones feas, fuera!

ddriver, no pas!

mossèn, crec q tu sempre parles en una freqüencia diferent. Com t'ho fas?

striper, ja sta en principi ja sta. Esperem q lo teu tb sigui rapidet i sino q el q arribi sigui molt millor.

antígona, creo q la mejor conclusion q he sacado, gracias a tu fantastico coment es que estoy muy viva y mi corazon late con mucha fuerza. :P

jo mateixa, molt millor, moltes gracies princesa, ets un sol!

uribetty, uns glaçons en una cola i una xerrada? on dius q s'ha d firmar?

Antoni Esteve ha dit...

ups, hi sento. Sé que es sentir angoixa, aquesta engoixa a l'estomac, aquesta engoixa que ennuega.
Però ànim, l'angoixa passa i la pots transformar en experiències.

Una abraçada!

Clint ha dit...

Ei...on és el meu comentari! cony amb lu macu que m'havia quedat!

bé, petonets guapa! i ja saps un got de lleteta calenta amb galetes abans d'anar a dormir...a no ser que sigui ressaca de les festes!

PD- nbgwaujm (upèl llarg no!)

Robertinhos ha dit...

vaja, un altre cop has enganxat un bar on l'Habana Club ja feia anys que havia tancat!

buenu, què tal l'endemà?

Jo Mateixa ha dit...

M'enalegro molt de que estiguis millor, cuidate si et plau eh!!!!

Un petonas ben dolcet :-)

Joana ha dit...

És que "això" ve de sobte...per sort, passa de sobte! Tan de bo!
una abraçada!

Mikel ha dit...

s´han acabat les vancances? ;-)

Déjà vie ha dit...

antoni, diuen q tot passa, oi?

clint, que deia el teu comentari??? el necessito...

robertinhos, l'endema? xino xano.

jo mateixa, et pots creure q fins i tot noto les teves abraçads?

joana, esperem q passi d sobte, esperem.

mikel, no encara pro nose si seria millor...

Nando ha dit...

passarà, ja ho veuràs...un petonàs i molts anims!!

Muacks!!

nando

Waipulectura ha dit...

Holaaaaaaaaaaa!

¿Ya votaste en waipulectura?


Un petó i feliç dia!

Déjà vie ha dit...

nando, una abraçada cordial. Attentament.
Politicament correcte.
Déjà vie.

waipulectura, todavia no!

Antoni Esteve ha dit...

això diuen! ;)

sergisonic ha dit...

els de sobtes són com nans, que corren per casa, amagant-se. alguns més divertits que d'altres. són ràpids, quasi invisibles, però segur que en veus algun avui.

petons sònics

Nando ha dit...

M'agrada que siguis politicament correcta...jo abans tb ho era en aquest bloc...XD, un petonàs guapetona!

Petons(dabanstbhoera)

nando

Boira ha dit...

I si, saps perquè tens angoixa, però t'estimes més pensar que no ho saps, i així deixar de pensar en lo que et preocupa. Les nits d'insomni són les nits més llargues.
Espero que ja estiguis millor.
Un petó maca.