dimarts, de juny 12, 2007

Tu y yo

Y cuando no estés sé que recordaras
buscandome entre libros y cedes,
una playa mas bonita que la que te traje
caricias que me hubieras querido hacer
y besos que jamas te regalaré.

Recordarás una puesta de sol de colores vivos
silencios que hablaban de nosotros
y vuelta a casa con la excusa perfecta, que el metro no es eterno.
No como nosotros.
No como nuestros sueños.

27 comentaris:

Nando ha dit...

ohh, que guai, la veritat es que entre examens això es un break que s'agraeix moltissim eh, ojala tots tinguessim la sort! espero que sigui una vivència pq pinta molt be!
q xules les postes de sol!
spero q stiguis molt be, segueix escrivint...

Petons(pagoda+grega)

Waipu Carolina ha dit...

Un amor imposible?
Un amor no consumado?
Unas sensaciones únicas.

Antoni ha dit...

M'acaba de recordar aquelles tardes de final d'estiu, quan t'acomiades d'algu a qui consideres important, a qui no has estat capaç de dir-li tot el que senties a temps i no saps quan el tornaràs a veure.
Quins temps i quines edats.

Joana ha dit...

Com sempre els somnis són eterns.A vegades ens persegueixen, a vegades els perseguim!
Que vagi tot bé wapa!

mossèn ha dit...

recordar ... epsss !!! ... aqui falla alguna cosa ... sera l´alzheimer ???? salut

esteve ha dit...

un amor perdut.

és fàcil reflexar-s'hi!

gràcies!

Katrina ha dit...

Qué bonito todo! Cuántos colores! Cuántas fotos! jajajaja me he recorrido tu blog como una niña de cabellos trenzados con una corona de camomilas.

Creía que era la única que escribía "cedés" jajaja. Me ha encantado tu blog, un saludo!

Mikel ha dit...

Estic d´acord amb la parroquia d´aqui dalt , a mi tot m´ha sonat a un amor d´estiu...

Clint ha dit...

Que dolcet! jajaja potser si que sona a amor d'estiu...ai aquestes èpoques d'exàmens...que traicioneres! ;)

Robertinhos ha dit...

l'amour toujours...

clint, pensa que la pobre déjà està estudiant a 30 graus...el cap li bull...

déjà, molt maco el text

carmncitta ha dit...

yo prefiero no pensar en lo que no hice..o en lo que no he dado.

muaks

Déjà vie ha dit...

nando, q xules les postes de sol, si...

carolina, has dado en el clavo! creo q nunca han passado por mi vida tantos hombres (q no es pq sean muchos) con los q podria haber pasado algo y nunca pasará.

antoni, records de temps enrere?

joana, qui persegueix a ki? aksta es la qüestió. ptons

mossén, digam'ho a mi q tinc memoria d mosca!

esteve, ni tan sols perdut pq mai el vaig tenir.

katrina, bienvenida!! espero verte a menudo con tus trenzitas a la lado y lado y tu corona de camomila revoloteando por aki.

mikel, podria ser pro no ho es.

clint, m cagun ls epoques d'examns! pq coi em passa tot en epoques d'examens???

robetinhos, potser haure d començar a estudiar la posibilitat d prepararme els examens dins el congelador. :P

carmncitta, claro mucho mejor pensar asi.

Antoni ha dit...

Si, records de temps enrera per amors no complerts, els temps actuals, per mi, són una altre cosa.
una abrassada!

oriol ha dit...

Tot i que de vegades la melancolia ens pot, potser millor pensar en el que tenim i deixar enrera allò que no vam tenir o no va passar mai. De totes maneres el millor de la melancolia és que de vegades reflexa el que som capaços de donar.

Antígona ha dit...

A veces no se puede evitar mirar atrás y fantasear acerca de lo que pudo haber sido y no fue. Y es posible que no fuera porque nosotros mismos dejamos correr la ocasión. Pero luego esto tiende a olvidarse, y nos agarramos a la pérdida. La de tantas vidas como podríamos haber vivido. Lástima que sólo haya una.

Me ha encantado el final, la no eternidad del metro frente a la nuestra.

Un besazo, Déjà!

Waipu Joan ha dit...

la nostalgia sempre a punt

Robertinhos ha dit...

i posant uns glaçons al cap?

El detective amaestrado ha dit...

Hay líneas de metro que si nos llevan al infinito, al interior de nosotros mismos...

Grass Shopper ha dit...

què bonicccccccc!

i entretant aquell gust amarg que s'esmicola entre les lletres...

petons,

grass-shopper

Clint ha dit...

Ei Déjà no és que et passi tot dona, és que és quan veus el que t'estas perdent...jajaja tot sembla sempre més interessant que estudiar! però al final sempre hi ha la recompensa!

Anna ha dit...

Com van els examens?

Déjà vie ha dit...

antoni, doncs mirem al futur.

oriol, si pro si el q es creu q es un passat es un present. I si esta prohibit nar mes enllà. Si es un quiero i no puedo, ara, avui. llavors k.

antígona, wapa!seguramente me doy por vencida antes d tiempo y tiro la toalla.

waipu joan, quan sigui realmen nostalgia...

robetinhos, ho provare!

el detective amaestrado, algun dia la cogere, entonces.

grass shopper, ben descrit, si senyor!

clint, la recompensa haura d ser mooooolt bona aksta any. :P

anna, doncs no em puc queixar. D moemnt tinc dos notables, a veure q tal la resta. Tu stas d'examens? com van?

Clint ha dit...

jajaja bona, tot depen de les notes! ja se sap. ;)

Anna ha dit...

Nooooo, a mi ja se m'ha passat l'edats dels examens :-S

Alexis ha dit...

no se sabe lo que tienes hasta que lo pierdes.

Nando ha dit...

aaaai...que dificil es tot...

Petons (dejathodeiajo)

Nando

Don Manrique ha dit...

...mmm gran llençol de gespa verda sota el cel...un cel canviant...de colors suaus...blaus mesclant-se amb un groc pàlid...un sol morint en la llunyania per donar-te la foscor desitjada...aquella foscor per la que heu suspirat durant tant temps...finalment ha arribat el moment...un segon...i ja esta...per sempre...encara que sigui un record en la memòria, sempre estarà allà, en aquella vella ciutat on anys enrera us vàreu trobar...