M'he enamorat (Euforia post-viatge)

El primer dia que et vaig veure no ho vaig entendre,
no eren els teus ulls blaus cristal·lins els que m'hipnotitzaven,
ni era el teu cabell ros que mai m'ha agradat
No vaig entendre quin extrany magnetisme hi havia entre nosaltres
fins que vaig veure com ens miravem.
No era la teva mirada, ni la meva, sino la nostra.
El meu somriure no tenia sentit fins que em miraves pausadament
i em tornaves obertament el somriure.
Res no va passar perque res havia de passar. Era senzillament tan maco com un somriure i una mirada corresposta el que ens mantenia en aquella espiral energetica.

Em vaig enamorar, de seure vora el forn de llenya en el que constantment hi havia una olla escalfant aigua per fer té mentre nevava fora, i el fred feia que tinguessim el nas vermell.

Vaig banyar-me en aigües termals, mentre a fora la meva prima toballola es congelava quedant-se garrativada esperant la meva sortida.

Mai he agraït tant un vi calent que escalfa mans i gola, peus i cos fins arribar a la punteta dels dits tornant-los la vida.

Comunicar-se amb senyes i entendre's. Veure diferents maneres de ser i totes possibles i valides.

Parlar quatre llengues diferents en un viatge i pensar -collons sort que les parlo!- i tornar i somiar en anglés.

Budapest pel Danubi, Bratislava pel castell, Vienna per ells.

Podria dir infinitats de coses d'uns 10 dies genials dels quals part he viatjat sola pero mai ho he estat. Aquesta, però, es la meva humil crónica d'un viatge excepcional.
Els viatges els fan les persones no les coses. La vida la fan les persones. I ara com una bomolla en la que que desfet amb l'escalfor la recordo una dies més com aquells ulls i aquell somriure. Només uns dies més i deixare que la bombolla marxi...fins el proper viatge.

Fenomens de biblioteca

Ara que ja he acabat els examens (iuju) m'agradaria comentar-vos alguns "fenomens biblioteca".

1. A la biblio quan es epoca d'examens i a més a més es diumenge es el dia en que es lluita. Es lluita per entrar abans de que obrin ja hi ha cua (com a les rebaixes pero en aquest cas els que estan de rebaixes son els que no son dins la biblioteca, que hauran de anar a les 2ones, de rebaixes, dic). Abans de creuar el marc de la porta, ja pensant que tindras lloc assegurat, et demanen el carnet universatari d'alguna uni en concret (no totes ho fan) per deixar-te entrar o no.
Entres dels primers i a la hora ja no hi ha lloc per ningú, és el que diriem aforament complert. T'hi fixes i en realitat el que hi ha a cada taula son la meitad de seients ocupats i la meitad ocupada per papers sense nom que reserven als colegues de.
El que mes fort em sembla d'aquest primer fenomen és que hi han veritables baralles pel lloc i per poder entrar.

2. El tipic fenomen cafe, cigaretes i altres substancies. Es ben sabut que en aquesta epoca falten hores per arribar a una fita (aprovar l'examen, treure nota, o buscar la matricula). Mai es començara a estudiar abans (nooooo!) i quan t'enganxa el toro mai hi ha prou dies. La solució? sembla ser qualsevol cosa que t'ajudi a mantenir-te en ple rendiment el maxim de temps. La cafeïna sol ser la fidel aliada. Jo com a maxim arribo a 3 diaris però molts dirien que aixó no es res. Com que ara ja se que la trimetilxantina ( o café) genera tolerancia, és a dir que cada cop en necessites mes perque faci el mateix efecte i amés amb quadres dificilmente reversibles, no m'agrada abusar-ne més del estrictament necessari. En epoques normals en prenc un (cafe amb llet matinet) i pot caure algun talladet despres de dinar. A l'estiu procuro prescindir-ne.
Tot i aixi un café ben fet és un plaer indescriptible.
El piti, la paraula que fa que tots els companys de taula s'aixequin i entinguin que es fa un descans de 10 minutets. En aquest temps que hauria de servir d'esbarjo, en realitat, serveix per aclarir dubtes, dir lo dificil o com odies l'assignatura en qüestió i remugar que ja no en pots més, d'estudiar. El dscans piti pot ser acompanyat d'un café ranci de maquina, ja que no hi ha temps per anar al bar a fer un café decent.
A part de lo més tipic, el redbull ja es famos també per aguantar tant de dia com de nit a part de la dolçor i aquella olor repugnant. He vist bosses senceres de bolleria industrial fins al cap damunt amb la teoria que és glucosa pel cervell. M'agradaria preguntar que es per l'estomag pero no ho acostumo a fer. La resta de substancies les desconec.

3. La nit abans. Hi ha qui no dorm. El que fa que el dia de l'examn potser aguanti mentre el fa, pero al sortir ha d'anar corrents a dormir i comença el cicle dels horaris invertits. Hi ha qui dorm 2 horetes perque és incapaç d'aguantar la nit sencera pero solen ser els que a partir de la 1h de la nit el cervell ja no treballa i es declara en vaga general. Hi ha qui dorm tota la nit o, com jo, un minim de 5-6 horetes per rendir l'endema. Prefereixo llevar-me d'hora, dec ser més matinera.

El post s'esta fent llargot i encara ni haurien molts de fenomens biblioteca pero ho deixarem per avui.

Estudiant

Blocaire Invisible

Pensant, pensant, jo pensava "que li regalaras a la teva blocaire invisible?". Qué li pot fer gracia? que li pot agradar?
Recapitulem:

1. No la tinc linkada a la meva barra lateral.
2. Escriu molt sovint. (molt mes que jo!!)
3. Es molt més jove com a blocaire que jo, perque el seu bloc es del novembre del 2008.

I es que el meu blocaire invisible eeeeeeeeeeeeeeeeeeeees:

La







Kika's log

Pero el meu regal ha de ser ben personal vaig pensar, una cosa per al seu bloc em deia. Per donarli color, per fer-li companyia-tot i que te moooooooolts seguidors-, per cuidar-la, per jugar, per distreure's, pero sobretot una cosa meva.
I per aixo li regalo la meva mascota!! la turtu. :)

adopt your own virtual pet!

La turtu va estar un temps fora, ella també va fer un erasmus, li hauras d'ensenyar moltes cosetes. Siusplau cuidala molt be que me l'estimo molt. Jo vindre a visitar-la sempre que pugui.

BON DIA DE REIS KIKA (i a la resta tambeeeeeeeee!!)

2009

In somma un buon anno il 2009:
- Un any on he compartit pis.
- On he pagat factures.
- He rebut beques (perque les havia demanades l'any anterior).
- He aprés una nova llengua.
- He conegut infinitat de gent que sé que mai mes veuré, altres seran sempre amb mi.
- Un any on he entes el que significa anhelar independitzar-se.
- Any de encaminar el meu futur profesional.
- Any de solteria (fent-ne ús).
_ Any del meu desitjar viatge a Cuba.
- Trobar els amics i sentir-los aprop.
- Un any de dificil readaptació.
- Aprendre a conviure altre cop amb la familia.
- D'aprendre, aprendre i aprendre.

I aquest 2010 qué? qué vé ara? BON ANY PER TOTS AMICS (marxo de farra :P)

Ja'l tenim aqui.

En Mon s'ha currat un pessebre espectacular on tots els participants posavem una figureta.



Us agrada a meva pastoreta i la cistelleta q porta? Crec q li quedarien bé les sabates vermelles que rulen pels blogs ultimement. ;)

Pista pel meu blocaire invisible: Es molt més jove com a blocaire que jo.

Cada ovella al seu corral

Un xic d'humor entre dies ferragosos.
Mai m'ha agradat el Nadal.
Envejo la gent que sí perque vol dir moltes coses a nivell familiar.
El fet es que per Nadal cada ovella al seu corral tant si t'agrada com si no.
Per mi encara no pot arribar el Nadal. Segueixo fent feina tot i tenir vacances, no he comprat regals, em llevo massa d'hora per ser festiu pero no m'ilusiona res de les festes, d'aqui res serem al 2010 i encara penso en l'any anterior.
Doncs si, tu,tot i aixi es Nadal.
He pensat que ja que no m'agrada, de fer-me un "altre nadal" al blog, penjant boletes de cristall, d'aquelles q et reflexes quan t'hi mires. I la veritat també he intentat fer una mica meu el nadal real perque ja estem tots prou cremats. Espero treure de sota el llit un polsim d'il·lusió i que se'm comportin els quatre que fan pagar el nadal a tots any rera any, espero que la boca de l'estomag no se'm retorci abans del dinar i poder seure vora al foc sentint-me bé.
No sé si tot aixó és possible pero si no ho demanés hauria perdut tota esperança i us asseguro que em keda el temps de contar un estel.

No sé com he acabat escribint aquest post perque només venia a desitjar-vos BON NADAL, que cada família té el seu corral.

Pista pel meu blocaire invisible: Escriu molt sovint.
Demanda pel blocaire que m'ho fa a mi: ON ETS??? NO TENS CAP PISTETA PER A MI???