Qué me'n dius?

iaia

I si quan sigui gran soc una d'aquestes iaies que es pinten els morros rosa fuccia,
els ulls de color verd, em poso roba de colors llampants i que no combinint i un munt de joies? I si soc una iaia-lloro?...i ben felices i guapes que es veuen elles. Potser jo...

I vosaltres com creieu que sereu quan sigueu avis? O com voleu ser?

tres germanes

Tot i un cartell d'aparença hllywoodense 100% esteu davant d'una obra de Txekhov.
Tan actual ara com d'aqui deu anys o fa deu. En el nucli d'una familia es desenvolupa l'historia que es posa en escena. Comença com una comedieta de diumenge i a mesura que avancen els minuts la qualitat aumenta espectacularment in creixendo amb un final brillant.
Et fas teu cada personantge i no n'hi cap de preferit.Tots al seu punt, ni massa ni poc, tots amb el seu puntet. No hi han bons ni dolents com a la vida, tots ens equivoquem, fracasem i triunfem.
Jo em vas identificar clarament amb un personantge; som tres germanes a casa, un fet inevitable, docs.
Moments de musical, preformance, flashback i dinamisme.
Fa riure i fa plorar i desde fora es molt mes facil entendre els punts de vista de cada un dels familiar d'una familia, al cap i a la fi habitual...

Una obra mestra. Molt recomanada! preciosa.

Pedres

Mai les pedres del camí m'havien semblat tant boniques



Com son les vostres pedres?

puente

Adivina adivinanza:
¿Donde he estado soñando estos días? o (que no es lo mismo)
¿Donde he pasado un puente de enueño?

Son

Somni d’una nit d’estiu
Relaxament total
Fatiga màxima
Somnis sense sentit
Persones desconegudes diuen frases extranyes
Dormir a gust
El nostre llit
El nostre coixí
La funda nòrdica
L’olor a llençols nets
Dormir acompanyats.

La son.
Son de nadó
Son de migdiada
Son de quan sona el despertador
De dormir davant la tele.

Son, soneta vine aquí.




PD: marxo a somiar

2 anyets i 16 dies

Un tal dia com avui, o millor dit un tal dia 10 d'abril del 2006 un bloc anomenat Déjà vie s'obria amb poca experiencia en la cibernautica (nose ni si es diu aixi) i cap en el mon dels blocs.

Molta aigua ha plogut desde llavors com diria el meu avi. Les circunstancies en les va començar eren més que dificils, res a veure amb les de ara. Fins i tot el nom de la pagina feia referencia a coses ja viscudes i explico el que viuré.

Ja no sol fotografies meves facilment reconeixibles.

Ultimament no escric en altres llengues que no siguin el català, tot i que sempre tinc algun remalazo. ;)
Ja no publico pausadament, incansablement cada 2 dies, sino que vaig més aviat a trompicons. Abans responia cada comentari abans que us poguessiu adonar, ara responc quan vosalres ja porteu uns quans post publicats. Escric quan tinc un moment sense interrupcions, que costa de trobar.

Però tot i aixi algú em va dir (Núr) que els blocs canvien pq les persones que l'escriuen canvien també. I qué és aixó si no la vida?

No podia acabar el mes sense fer un petit post com aquest.

Ara aprofito per entregar alguns regalets, dic, premis que han arribat per correu certificat als que he fet força cas omis fins ara: Per voltros.




Li otorgo a la núr pq m'encanta la seva senzilla, frescor i vitalitat.





Aquest és per en Xexu perqué m'agrada com explica les coses, pq té una juventud interior (i exterior) facilment aconseguible i pq m'encanta que corris per aqui.









Aquest per la Jo mateixa pq és incansable pq té un cor d'argent i pq s'ho mereix.