dimecres, de novembre 25, 2009

La Fourmi




La Cigale, ayant chanté
Tout l'été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue:
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau.
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu’à la saison nouvelle.
« Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l’Août, foi d’animal,
Intérêt et principal. »
La Fourmi n’est pas prêteuse:
C’est là son moindre défaut.
« Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse.
— Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
— Vous chantiez ? J’en suis fort aise.
Eh bien ! Dansez maintenant. »


Em veig amb 8 anys davant de la Mme Juanos recitant una de les Fables de la fontaine.
L'any passat vaig ser una cigala com deu mana, no existien ni les obligacions, ni les preocpacions, ni el temps (gran obstacle del dia a dia) i procurava potenciar les habititats o atributs d'una bona...de la cigala (vaja). Estava convençuda que em costava deixarme anar, que teniem masses prejudicis, masses normes posades al cap, s'havia de desaprendre certes imposicions incrustades de base per poder-ne aprendre de noves.
Aqui torno poc a poc a ser la furmigueta que era (o pitjor). Em centro amb els estudis, estic pels amics que no vaig poder estar l'any passat, la familia- Ay! la familia- i estic intentant donar una empenteta al blog.
Per aixó a part de reendreçar armaris (ja sta semifet)estic reendreçant el blog. Al canviar la plantilla se'm va esborrar tots els links que tenia i ara de tant en tant torno a posts d'anys enrere per no perdre blogs que valien molt la pena.
Me'n he adonat que:
- Molts dels blogaires que formaven la meva blogosfera ja no hi son.
- Abans escribia i m'agrada llegirme i pensar que encara ho puc fer.
- Ho vull fer.
- Hi ha fotos que no estan mal.
- Vull tornar a agafar la camara.
- Abans escribia també en castellà.
- Quiero volver a hacerlo.
- És genial aixo que t'avisi quan algú publica.
- Pero perd l'encant d'anar buscant un per un el blog que ja va publicar fa uns quants dies.
- Em van otorgar varios premis (quan encara no existia cats).
- Els vull recuperar, si algu se'n recorda haverme'n donat digueu m'ho, sino ja investigare.

Vull donarli mes carisme al blog pro hi ha una cosa que se'n diu "ser pates". Vale, pos jo soc molt pates amb l'ordinador. Consells per mi???
Dush, com consegueixes aquests fons tant xulos.
Nur, com tens un gosset por ahi q es mou?
Déjà vie esta massa estatic.

ecoutelamer@gmail.com

dilluns, de novembre 23, 2009

L'encant dels "culmadus"



Trobo que els "culmadus" (que no, culs madurs) tenen un encant especial.
Arribar en una botigueta de pocs metres quadrats on hi ha absolutament de tot (el q pots i el que no hauries pogut imaginar)té gracia.
Pots trobar fruita, vi, aigua, potser llegums a granel, patates de bossa, detergent...Vaja una infinitat de coses colocades en un ordre que tothom posa en dubte però que sembla seguir la lògica d'un bon colmado.

A Florencia rere casa meu, en un carrer on només hi passaven bicicletes i quan hi passava algun cotxe, els vianant rondinavem per sota el nas per haver de pujar sobre la minça vorera, hi havia un colmado entranyable.
Dés de fora ja veies tot d'artilugis penjats en una mena de ganxo prop del cartell de la tenda. Quan hi entraves a l'esquerra trobaves un apartat dedicat a l'alimentaria.
En sacs enormes de color blanc, que naixien del terra fins gairebé la meva cintura, s'hi trobava una varietat de mongetes seques de tots colors: vermelles, negres, blanques...
En els estants de darrera sempre intentava endivinar quines herbes deurien ser aquelles tancades en un pot de vidre, per a infusions sempre m'acabava decidint; tot mentre el dependen d'uns 50 anys em mirava i somrient em deia:
-Qualcuna cosa in piu, bella?
Llavors jo mirava a la dreta i veia tot d'estants metalics amb estris i electrodomestics petits. Ja podies trobar-hi martells o radios (de ben segur segona mà)i no parlem de bicicletetes amb rodetes.
I jo, finalment, responia.
-Si, mi puoi...fare le chiavi?- amb l'italià precari i amb errors de principiant. Ell somreia i mentre cantava em feia unes copies de casa.

dimecres, de novembre 18, 2009

Festeta d'anniversari


-Oi que fa una calor insuportable?
-Sí, fa caaloreta, ningú diria que estem al Novembre.
-Coneixes a algú tu?
-Jo...la veritat es que tots em sonen però... Però Déjà qué fas?!
-Noia jo no soc de vestits cars, tinc calor, em vull banyar i com que veig que ja ni ha un q s'ha posat a la piscina nuet, nuet. Doncs no seré menys.
La noia de preciosa melena pelroja va somriure.
I mentre la Déjà anava a buscar l'escaleta per summergir els peus en aigua tibia, la Joana va dir-se "jo sé qui és...".


Feliç anniversari Relats conjunts!!!!

dimarts, de novembre 17, 2009

Quan es trenca l'encanteri


Una nit de dolces caricies, petons embogits i sexe gairebe tántric. Una conexió impossible d'explicar. Mirades, desig, espurnes.
Marxes. La feina fora del pais et crida. 2 anys de contracte min. I a la tornada no hi ha ni paraules, ni petons embogits. queda el record del desig que un dia hi va haver. I amb un intent desesperat per aferra-nos-hi entre llençols -Cling!- sents el soroll. El soroll de copa trencada que indica que s'ha trencat l'encanteri més dolç que mai hagues pogut existir.
Es va perdre en algun lloc entre Londres i Barcelona.

diumenge, de novembre 15, 2009

Els ulls


que veieu?

Diuen que els ulls son el reflex de l'anima

dimecres, de novembre 11, 2009

Un dia

Un dia a la vida de la Déjà:
- Algun somriure.
- Un bon café.
- Un piropillo gratuit (aparentment).
- Alguna borderia o mala resposta involuntaria.
- Una mica de musica (mentres camina, a casa, cantant entreclasses aquella cançó que no es pots treure del cap, mentre cuina...).
- Aprendre alguna cosa nova.
- Abaixar la mirada o apartar-la timidament.
- Dir alguna paraula en una altre llengua que no sigui en la que parla en aquell moment.
- Una rialla.
- Veure als seus.
- Un petó.
- Mirar als ulls.
- Llegir quelcom.
- Escriure encara que només siguin apunts.
- Enviar algun missatge.
- Rebre algun missatge.
- Menjar alguna verdureta.
- Pensar en algú.

dissabte, de novembre 07, 2009

Color Otoño



Viento.
frio, guantes y bufanda
Olor a humedo
humeante chimenea.
Otoño.
Soledad, silencio y frio.
Calma, mucha calma.
El calmar de las cerezas rojo-vivo
El descansar del espumoso mar de verano
El reposar del gazpacho, salmorejo.
El sentir la sopita de caldo para el alma en cada dedito de tus pies.
Marrón castaña
Manta afelpada
Sofá en casa y,
Otoño, todo se tiñe color otoño.