dijous, de juliol 31, 2008

parte de la diversión

Croacia_mapa Y que seria de los veranos sin esas quedadas delante del portatil con los amigos. Una guia de viaje para cada uno e intentando cuadrar los posibles itinerarios, del pais con el que soñamos. Sin la emoción de conocer lugares nuevos que esperan nuestra llegada. Que seria de estos dias sin el imaginar de las calles del imminente destino, el hablar de sus gente, el color de su cultura, el olor de su mar y el arte de su patrimonio?
No es acaso organizar el viaje parte de este? No empieza a ser parte de la diversión?
Pues gozad todos. Porque estoy deseando coger la maleta y largarme. Esta vez Croacia es la elegida. Dubrovnik, Split, Hvar, Korkula y Mostar. Hasta aqui puedo leer...

diumenge, de juliol 27, 2008

Puede?

beso



Puede el amor esfumarse sin que nada ocurra?

Puede finalizar sin mas, como quien termina un libro, una pelicula?

Puede marchitarse como flor de primavera?

Puede? Puede?

dimecres, de juliol 23, 2008

et fas gran

Et dones compte que et fas gran quan:

1. Dels teus amics pocs segueixen estudiant fins i tot els de carreres "llargues" ja van acabant.

2. Els amics de carreres "curtes" ja son semijefes.

3. Els independitzats no arriba al 50% pero saps que d'aqui ha dos anys el supera segur.

4. Els 20 euros que treus del caixer desapareixen abans te'n puguis adonar.

5. Si al cap de setmana surt dos dies seguit fins les tantes el tercer ets un zombi total inutil completament incapaç d'assolir l'estat de vigilia de la resta de mortals.

6. A la Disco hi ha gent mes jove que tu! a vegades molt més jove que tu!!

7. Ja no passes amb el mateix saldo de mobil que abans que nomes feies servir per missatges.

8. Ja no et sap tant de greu agafar algun taxi, si cal.

9. Ja conexes a un parell d'embarassades de la teva edat.

10. Algun ja sta fent el doctorat i algun algun altre ja s'ha tret les opos.

11. Com corre el temps...

PD: ja se que no us ho prendreu gens en serio pq soc d les pekes per aki pro...intenteu posar-vos al meu lloc.

dissabte, de juliol 19, 2008

Harley Davidson

IMG_6509
perque tard o d'hora pujarem sobre una d'aquestes, agafarem la carretera i el vent ens farà sentir vius.
Sé que m'agafaré fort a tu i sentiré la teva olor inconfusible.
I al canviar els paper, quan jo condueixi, tu delicadament m'abraçaras i sentiras la nostra unió en un especial vehicle de dues rodes.

dilluns, de juliol 14, 2008

porta

puerta16



Avui tanco la porta dels malçons del passat.

De les angunies, del revèssos que encares amb serenitat.

De les males passades a les que regales un bon somriure.

Cicatritzo ara, aquest passat, per fi; amb 5 punts i una agulla
que zitzagueja, una vegada mes, dibuixant la meva pell.

Avui tanco la porta de l'ahir.

dimarts, de juliol 08, 2008

Despertar

cames
Sé que habrá un día en que abrir los ojos
y encontrarte a mi lado no será nada extraño,
que tocar tu dulce piel, sin intención,
durante la noche no será nada inusual
El primer beso de la mañana
no dudo que me lo daras con los ojos todavia cerrados.
Pero de mientras ese pequeño momento me llena tanto los pulmones
como para coger aire y empezar un nuevo día.

dimecres, de juliol 02, 2008

tornant a escriure

Després de temps, de molt temps sense escriure. Aqui el teniu. Un relat despres d'un any de silenci literari. Aixó de fer un curset d'estiu fa picar el cuquet més del que esperava i ara em quedo tranquil·la pensant que no he perdut les idees o les ganes d'escriure. A veure qué us sembla...

Disco

Al entrar al Niko’s el volum de la musica estrident va fer que la Noelia sentis com les ones sonores col•lisionaven contra el seu pit.
Mai li havia agradat la musica gaire alta. Va anar a la barra per demanar qualsevol combinat fort. Necessitava gresca desprès de la selectivitat.
Tant d’esforç havia merescut la pena; si al final resultaria que el seu tutor tenia raó i que si no treia més bones notes seria perquè ella no ho volia.

Ara ja podria fer una de les tres mil carreres que sa mare escollis perquè el que era ella no tenia ni la menor idea de què fer l’any vinent.
Va tornar a la rotllana del seu grup d’amics que ballaven, amb molta energia les noies i més timidesa els nois, excepte en Raúl que feia riure intencionadament amb els seus passos de ball espontanis.
La idea de festa boja tal com ella l’esperava, no va començar a sorgir fins la tercera copa, on la rigidesa i la tensió es van evaporar en aquell petit local de calor penetrant.
Poc a poc la inseguretat i la por a no voler fer cap ridícula carrera que ella no escolliria es va anar esvaint. El ritme va anar apoderant-se dels seus companys de classe i la esperada diversió va semblar que arribava.
Noelia va aferrar-se a la mà de la Núria i la va fer pujar amb ella al podi.
Des de dalt, tot es veia molt millor, se sentia molt millor. Estava farta de ser a baix amb la resta. De no aconseguir mai arribar als objectius que es proposava o el que era pitjor, no tenir objectius als quals no poder assolir.

Ella, aquella nit ballava frenèticament, agafant-se els cabells rinxolats i intentant seduir a qualsevol, que se la volgués mirar. Ella era allà, demanant a crits que la desitgessin.
Núria va fer baixar la seva amiga del petit podi rectangular en veure el seu estat etílic; i es que l’últim tequila se li havien pujat al cap, li va confessar.
Observant cada un dels membres de la seva colla, ella no desentonava gens, de fet com mes avançaven les hores dins del Niko’s menys joves sobris s’hi trobaven i el nombre de noies que ballaven soles s’anava reduint.

Quan es disposava a tornar a la barra va ensopegar amb un graó donant un cop de cap contra la cara d’un noi morè. Tots dos anaven ben cecs d’alcohol i no va caler ni la disculpa de la noia perquè s’emboliquessin sense miraments. Ni un hola, ni un com et dius, cap paraula; simplement l’apropament d’ella, agosarat si no fos per les circumstancies, va fer que s’apoderessin d’aquella cantonada fosca on es trobaven.
El local ple d’adolescents va tancar les portes a la mitja hora del sotrac afortunat.
La colla segurament hauria marxat cap a casa, la majoria tenien hora de tornada.
Noelia no va dubtar en marxar al pis d’aquell moreno d’ulls verds que li oferia el seu llit a 10 minuts d’allí.

L’endemà al obrir als ulls es va trobar en una habitació que no li era estranya. Ella havia estat allí. Malgrat les punxades incessants que sentia com un martelleig dins el cap, va llevar-se. Es va acostar al bany i va sentir el soroll de la dutxa, va córrer la cortina de bombolles de sabó i va ser llavors quan tot va cobrar sentit. Era ell.

- Bon dia amor!

Tant de temps intentant oblidar en Xavi perquè en un instant l’esforç s’enderroqués com una casa mal construïda. Dos anys de relació infructuosos que va aconseguir segar amb suor i llàgrimes. No respondre les seves trucades insistents, fins i tot a altes hores de la matinada. Aquella barrera construïda amb maons d’acer se l’havia esfondrat en una nit d’embriagament. El temple de la distancia desapareixia com un oasis en mig del desert, el pont que havia creuat per anar a parar a l’altre riba perdia alçada per segons.
Noelia se’l va mirar asseguda des de la tassa del wàter i li va dir:

- Ara, ja sé el que vull, seré arquitecte.


Mar de Borja

PD: ajudeu-me a buscar titol, no m'acaba d'encaixar.