dilluns, de desembre 29, 2008

Nieve

Cuando no esperas nada mas allà de lo habitual
es cuando encuentras que el mundo no gira como tu pensabas
que la vida es una sorpresa y que no podemos desperdiciar
ni un solo segundo de respiración.
Como podia yo pensar cuando tres jovenes se montaban
en un coche gris, la de cosas que podrian suceder en un dia y medio.
Nieve, mucha nieve, algun que otro resbalon,
un intento de baño en las termas en plena noche y a la intemperie.
Una cerveza, otra cerveza, preguntas sobre la nada,
respuestas con mas nada y mas cerveza.
subir seis en un coche, reir, botar, reir, llegar.
Beber, bailar, cantar, preguntas indiscretas
respuestas muy discretas, bailar mas
y mas juntos y todos juntos.
Escuchar en una noche un "¿me llamaras?" y
un "¿te puedo llamar?" de bocas distitas y no entender nada.
Y seguir bailando y seguir cantando y seguir sonriendo.
Comer una crepe chocolateada y dormir en una cama de cuatro
levantarse a las pocas horas y pisar nieve
y buscar, buscar, buscar y no encontrar.
Explicar batallitas y reir hasta que nos duela la barriga
y al octavo Cd llegar a casa y pensar en todo lo ocurrido.
Y con imagenes borrosas y memoria de pez, sonreir antes de dormir.

dijous, de desembre 25, 2008

Bon nadal



BON NADAL A TOTS

diumenge, de desembre 21, 2008

He tornat a casa

800px-The_Great_Wave_off_Kanagawa

Una altre proposta de Relats conjunts

dimarts, de desembre 16, 2008

IMG_4189

Despedidas descafeinadas
en plena piazza san Lorenzo, entre vendedores de bolsos de colores
y tursitas de todas nacionalidades surge un "hasta luego, creo que ya no nos vemos"
y un abrazo a medias con sabor a ruido.
Sin acabar de entender las palabras que pronunciabamos
nos distanciamos y aparentemente todo ocurre de igual forma que cada dia,
nos veremos en dos horas; solo que esta vez oleran a enero.

dimecres, de desembre 10, 2008

dissabte, de desembre 06, 2008

Decepcions



Les esperances son necessaries per viure, per tirar endavant
pero tal vegada ens traeixen i al recolzarnos en els somnis
ens decepcionen.
Aquelles persones a les que dones l'anima, el cor i el cos
i de sobte sembla que tot s'escola per l'aiguera,
no mereixen el que els hi havies ofert.
Això, però, nomes ho descobreixes dies mes tart i amb una esqueda dins del pit.
Aquelles persones a les que posaries la ma al foc i de ben cert que et cremaries.
Aquelles direm un no t'apropis gaire que el foc crema i les persones fan mal.

dilluns, de desembre 01, 2008

Ciutats

_MG_7233

Les ciutats totes tenen un color que les diferencia de les altres
tenen una olor especial
i un moviment caracteristic.
Les ciutat semblen solides, inmobils
però trapelles ens enganyen i quan ens descuidem
es tornen mogudes, rapides, vives.
En realitat son elles les que ens miren quan apareixem per primer cop
ens acullen fredes, a vegades, amigables d'altres
i deixen que poc a poc ens fem pas dins del seu esquelet de pedra.
Saben que tenen parts mes estimades, part mes amagades i parts per descubrir.


Quina és la teva ciutat preferida? ( jo acabo de ser a Roma, sense paraules...)