dimecres, de gener 31, 2007

Meme X

A l'Alepsis un dia se li va acudir fer un meme imaginant fantasies sexuals amb els bloggaires. Una (o la primera)en fer-ho va ser la Candela. El virus Candela i la idea Alepsis s'estàn estenent a base de be, voleu dir q aixó ja no comença a ser una pandemia? Bé, com q jo ja surto a un parell d'ells a la d'en Clint i la de la Duschgel,ara m'ha tocat! A mi tot aixó em sembla una mica porno tot plegat pro com l'he fet, em callo i espero les vostres critiques. Ah! lo siento por los castellano parlantes pero sabeis que me cuesta decir ciertas cosas en catsellano, no? no me digais q no lo habiais notado. Sera la falta d costumbre d hacerlo en este idioma. He intentado hacer un mix...

RECORDAD TODO ES FANTASIA.

10 de Juny, 21.05, poble costaner.

Havia quedat amb en Clint a la platja més allunyada del poble, de fet era una caleta on no hi arribava el passeig marítim.
Tot i ser de difícil accés sempre hi havia algun amant de la soledat o algun espavilat com nosaltres que rondava per allà.
Jo estava sentada en una roca, amb el vestit blanc vaporós dubtant si fugir corrent o esperar una estona més. Només feia cinc minuts tard.
De sobte un noi va arribar corrents i esbufegant, realment estava a punt de treure el fetge per la boca. Inconscientment se’m va escapar una rialla.
Ell, em va mirar. Primer als ulls i desprès de dalt a baix. No vaig saber que fer en aquella incomoda situació i amb el meu posat mes tranquil vaig creuar les cames.
Ell aturat allà al mig, com atordit, em va seguir mirant. Va ser llavors quan em vaig fixar que per sota dels seus texans s’entreveia una punteta blanca.
Es va adonar del que estava descobrint i va aixecar-se els pantalons. Va deixar veure, llavors, unes convers vermelles.
Encara no havíem creuat una paraula però ell feia estona que sabia que era jo i jo ara ja sabia que era ell.
Em vaig aixecar i em vaig dirigir a en Clint.
- Déjà vu- em va dir.
Vaig somriure i a cau d’orella li vaig dir:
- C’est Déjà vie...
- Ai! Si,si! Perdona’m! Em perdones...? em va preguntar fent-me ullets.
- Depèn de com et portis. Vaig contestar, baixant a la caleta.
Ell em va seguir i em va dir:
- Pro que portes aquí, que vas tant carregada?
- Es una sorpresa, vaig xiuxiuejar.

Vam seure sobre un pareo que portava jo a la bossa, molt arran de mar.
De fons se sentia el so d’uns tambors, com de bongos. Vaig buscar d’on venia i vaig veure en un racó, un noi, tot sol, que tocava el Djembé.

Jo vaig començar a treure tot el que havia portat.
En Clint sorprès em va preguntar:
- Has portat fogonet?- i esclafir a riure.
- Eeeei, no riguis, vaig dir jo.
- Si que es hippie, sí- deia entre riures.
Llavors vaig treure dos parells d’ous.
- Pensava que potser et vindrien de gust uns ous fregits ben bons...
En Clint ja s’arrogessava sobre la sorra.
- M’encanta!!! Em va dir amb els ulls brillants.
- Potser podràs ensenyar-me la tècnica Clint de menjar ous ferrats...
Després d’haver menjat els suculents ous, tocant-me el llavi, em va dir:
- Tens una cosa aquí.
- Una cosa? -Vaig fer jo, perquè no apartés el dit d’allà.
- Un tros de...
- Un tros de què? -Vaig retarlo amb la mirada.
Es va apropar a mi i dolçament em va besar als llavis. Amb la seva llengua va resseguir el seu contorn i desprès d’haver-los saborejat va dir:
- Aquest era el trosset mes bo.
Jo amb un somriure vaig preguntar:
-Has portat segon?
-Segon? Va fer ell contrariat.
- Home...aquí falta teca, no?
- Tranquila, no marxaràs pas amb gana d’aquí.
- Ah, no? Vaig fer burlesca empenyent-lo contra la sorra.
Vaig seure sobre seu i vaig començar a llepar-li el coll, ell no va dubtar ni un moment en posar les seves mans sobre les meves cuixes i anar pujant sota el vestit.
Vaig treure-li la samarreta per mossegar-li els mugronets.
Ell no va voler ser menys i em va treure el vestit d’estiu, llençant-lo sobre la sorra molla.
Va quedar-se gratament sorprès al veure que no duia sostens i les seves mans van dirigir-se instintivament als meus pits.
Primer els va tocar, suaument com reconstruint-los en la seva ment amb els ulls clucs i seguidament, amb més força, prement-los, excitant-me.
- Vull que m’ho facis en Francès, em va dir.
En aquell instant vaig sentir com la musica dels Djembés se sentia mes forta, mes seguida, mes rítmica acompanyant-nos.
Vaig descordar els texans d’en Clint i vaig palpar la seva escalfor.
- Bien sur, mon amour.
Vaig prestar-li especial atenció al seu entrecuix. Resseguia el seu membre erecte amb la meva llengua molt a poc a poc fins que de sobte la vaig introduir dins la meva boca. Una vegada, i una altre i una altre. Vaig veure la seva cara de plaer i vaig aturar-me per dir-li:
- Ets el meu príncep blau.
Va ser llavors quan em va somriure i es va posar a sobre meu.
- No havíem quedat que érem republicans? Va dir divertit. Ara veuràs!
Va esmunyir els seus dits dins les meves calcetes blaves notant-me tota molla.
- Prepara’t maca, va advertir ficant-me els ditets.
- Ara t’ensenyaré jo el que és la República, va sentenciar i me la ficar de cop.
- T’agrada? Va preguntar per un moment dubtós, a cau d’orella.
- M’encanta príncep meu, deia jo demanant més canya.
Ell que ho va captar a la primera va accelerar el ritme. Les ones van acabar engolint-nos i tot i que l’aigua no estava especialment calenta, no va fer que ens aturéssim per res del mon.
Estranyament es van sincronitzar els nostres orgasmes, els gemec i la musica Africana que no va deixar de sentir-se de fons.
Al acabar, exhaust, en Clint es va estirar sobre la sorra.
- Mon petit prince, crec que vaig a fer un bany, vens?
- Deixa’m descansar una mica.
A mesura que m’anava endinsant a la freda mar, em semblava veure més nítidament una noia recolzada en una roca.
Una mà acariciava el seu pit dret, l’altre no l’aconseguia veure però m’ho podia imaginar. Ens havia estat veient. Sense saber perquè m’hi vaig apropar i ella abans que res em va dir:
- He visto volcanes en erupción, sinfonias de la naturaleza, he visto particulas subatonicas reaccionando entre sí.
Primer vaig pensar que què sabia fumat aquella sireneta pero en un instant tot em va venir a la ment.
- Fractal para Cual?
- ¿Me ayudas? em va oferir amb un somriure.
Vaig apropar-me a la fantasia sortida del mar i vaig besar-la als llavis. Ella em va mossegar amb una força que demostrava lo calenta que estava.
Vaig baixar la meva mà pel seu ventre fins arribar als seus llavis ( els altres).
No ho havia fet mai però ho havia de fer bé, m’estava esperant...
Vaig començar a jugar amb el seu clítoris lentament però ella demanava que anés mes ràpid.
Després em va demanar que li introduís els dits i jo que no donava abast.
- Mas fuerte- gemegava- Mas rapido- seguia.
Finalment va acabar amb un crit que va fer estremir-me. La va sentir fins i tot el noi del Djembé; sense forces va recolzar-se a sobre meu mentre em mirava els pits.
- Un placer haberte conocido- em va dir picant-me l’ullet.
Flipada i pensant que tot allò era un somni vaig sortir de l’aigua, em vaig posar el vestit i en Clint em va dir:
- Marxem?
- Som-hi!
Al passar al costat del music em va mirar i va adreçar-se a mi:
- Déjà vie.
Em coneixia? Vaig buscar entre les seves partitures alguna pista i vaig veure la cara d’en Calvin i en Hobbes.
-Robertinhos!
- Us he estat veient i em preguntava si...
Vaig dubtar un instant, vaig mirar en Clint que em dedicava un somriure unes roques mes amunt, aliè a la conversa i vaig dir:
- Avui estic morta, però veus aquella noia d’allà?- Vaig senyalar la reina dels mars.- Doncs ensenya-li la teva torre Agbar, que un dia em va dir que li agradava molt.

dilluns, de gener 29, 2007

Una verdad

IMG_1570

Que desengaño,¿verdad?

dissabte, de gener 27, 2007

Guapa

El coll alt negre, una samarreta ample,
T’enfundes aquells texans massa alts que tens a l’armari,
Palestí al coll i surts al carrer.

Ahir va ser un dia estrany.

Vas venir a casa amb l’excusa d’un cafè,
excusa compartida silenciant que volíem passar una estona junts.

Des del primer moment ens vam mirar desitjosos,
però el preludi durà ben bé deu minuts.
I soc jo, aquest cop, sense més d’il•lació qui et besa als llavis;
un petó infinit que no em vas deixar posar fi.
Els nostres abrics ja disposats a fer el fals cafè
triguen uns instants a ser llençats a terra.
Sabem que tenim poca estona;
en una hora has de ser a la feina, uniformat a punt de servir i amb un somriure als llavis.

No t’amoïnis, el tindràs!

No hi ha una carícia de més, ni un petó de menys.
Ni poc, ni massa. Ni massa dolç, ni massa salat.
Au point, com diuen els francesos.

El rostre de flames i passió esbossa més somriures que mai,
demostra la nostra complicitat.

S’intercalen entre els llençols
El rock dur i la bossa nova.
La tendresa de la teva mirada
I l’ardor de la teva sang quan m’empenys contra l’escala
Buscant sota el vestit les meves natges.

El poeta de nits estrellades
Tan sols és capaç de dedicar-me
Un “guapa”. Barbarisme, de fet.

Tornen les guitarres elèctriques
I els cantants estridents
Que ens portaran a la fi del concert.

Deixa’m una mica de bossa nova, per a mi, li dic a cau d’orella.

dijous, de gener 25, 2007

Fin de Examenes

libros
Risa floja, risa histerica, sonrisa falsa, mala leche,¡tensión, tensión, tensión!
Sí, son los exámenes. Tienes la sensación que un dia mas y te hubieras tirado por la ventana, pero es mentira solo te hubieras subido por las paredes un poquitito mas arriba de donde ya estabas.
Pam! Se terminaron. Vuelve la risa floja, se reunen todos en el bar, no importa si bien o mal pero se terminaron. Llega la competición de a ver quien dice la barbaridad mas grande, te unes a ellos. Unos con la lagrimilla a punto de saltar, otros con la mano en la barriga, la de allí esta mas roja que un tomate y mañana borrachera.

Señores:
ESTOY DE VACACIONES.

dilluns, de gener 22, 2007

Answers

1. VERDADERO Pues si un sant Esteve nos quedamos encerrados en el ascensor en un bloque de pisos de apartamentos de verano, cerca del mar. Logicamente ya podiamos chillar, saltar o hacer lo que quisieramos que alli no habia nadie. I recordad que los mobiles no siempre han formado parte d nuestra vida, weno de la mia por lo menos! Al final unos que pasaron por alli logararon sacarnos, nose como pero salimos!!

votos:9 verdaderos/6 Falsos

2. VERDADERO Faltaba poco para que yo volviera a Barcelona, a lo mejor no nos volveriamos a ver nunca mas. Yo ya me habia declarado (d las pocas veces)y pasó! Shhhhhhh no se lo digais a la madre de la niña que yo la cuidaba muy bien y le cantaba "erase una vez un barquito chiquitito" pa que se portara bien en la bañera.
ais...siempre será mi colombiano preferido...

votos:5 verdaderos/10 falsos

3. FALSO ¿Maketa de ke? k va k va!!! esta era pa ver si colaba i funcionó :P

votos:10 verdaderos/5 falsos

4.FALSO Mentira podrida!! no tengo ningun book, ni me despeloto delante cualquier camara. Pero si k tengo alguna q otra fotillo.

votos:4 verdaderos/11 falsos

5. FALSO ¿ballet yo? como mucho ritmica y poco duré. Nono no fui niña de tutús, ni piruetas rosas.

votos:10 verdaderos/5 falsos

6. VERDADERO ya se sabe que con los calores, el baho, las burbujitas y olor a eucaliptus. En lugar de relajarme, a mi, el jacuzzi, creo que fue mas bien al contrario (recomendable).

votos:9 verdaderos/6 falsos

7. VERDADERO Beijin, Shanghai, Xian, Ghaungzhou y Suzhou. Un pais de contrastes, de humos y sabores diferentes, texturas extranyas...lo pasé bien.

votos:7 verdaderos/8 falsos

8. FALSO Creo que tengo tres. Y digo creo pq uno lo tengo en el escote y los otros 2 en la espalda, diria q son 2...

votos:3 verdaderos/12 falsos (este no colaba, eh! era un regalitoooo)

9. FALSO No me gusta el futbol, ni que juegue el Barça... Nunca he visto un partido entero.

votos:11 verdaderos/4 falsos

10.VERDADERO Como heidi saltamos de roca en roca. Muy happy flower, lo sé. A mi padre le encanta el mar (d hecho, mi nombre...)y era la gran atracción del fin de semana. La verdad es que me gustaba aunque a veces daba un poco de yuyu.

votos:6 verdaderos/9 falsos

SI NO HE CONTADO MAL (QUE PUEDE SER) ASI ESTAN LAS COSAS Y NO HA GANADO NADIE. CREO QUE TENDREIS QUE SEGUIR CONOCIENDOME UN POQUILLO MAS...

dissabte, de gener 20, 2007

¡Seguimos yendo al confesionario!

MAS CONFESIONES: 5 de estas son falsas y 5 verdaderas. ¡A ver quien lo adivina antes!

1. Un "sant Esteve" (26 diciembre) me quedé encerrada mas de 3 horas en un ascensor con mi hermana y mi padre. Nadie nos echó en falta.

2. Cuando hacia de au-pair estube con un colombiano en la habitación de al lado de la niña que cuidaba, mientrs ella hacia la siesta.

3. He colaborado en la maqueta de un grupo de musica de 3 universitarios.

4. Nunca me he dejado fotografiar desnuda.

5. Cuando tenia 6 años hacia ballet. Me encantaba!

6. Me lo he montado en un jacuzzi. Q sofocón!

7. He estado en la China mandarina.

8. No tengo ningún lunar en el cuerpo.

9. De vez en cuando me trago algún partidillo de futbol, eso sí, si juega el Barça.

10. Con mi padre soliamos ir a una calita, en invierno, y nos divertiamos saltando de roca en roca (gigantes). El problema es q si caias o te rompias la crisma o al agua patos y anda q no estava brava, la mar.

dimecres, de gener 17, 2007

La Massai Blanca

derweissemassai

Die weisse massai es una pelicula basada en una historia real. Una mujer blanca, de suiza, se enamora de un massai. Los massais viven en chozas de barro, paja y excrementos de cabra, son cazadores y no tienen ni agua corriente ni electricidad. Ella deja a su novio con el que habia ido de viaje y pasa de ser una aventurera a convertirse en una real massai, blanca.
Es un claro ejemplo, estrapolado de lo dificil de juntar dos personas de culturas distintas. Sin uno saber las normas sociales del otro y con una practicamente nula comunicación.

La pelicula esta tratada con muchisimo gusto, sin dramatismos, ni excesos. Con una fotografia preciosa y un ritmo que no aburre en ningun momneto.

MUY RECOMENDABLE

dilluns, de gener 15, 2007

Entre todos

Soys una caña!! superparticipativos. Bueno chicos aqui está el resultado. Un "poema" bien bilingüe, hetereogeneo y divertido. Unos lo han heco mas poetico, otros mas callejero, en jerga pijil, en dialogo, con ingenio, en critica...
¡Leed y vereis!

Las rebajas

Las rebajas son una mierda, porque nos engañan constantemente, nos dicen antes valia "X" y era mentira, valia "Y". Si necesitas algo compralo pero no solo por que este en rebajas coño!!!

-I aquella jaqueteta tant mona que tenieu abans de festes ja la teniu
rebaixada?
- No senyora, ja no la tenim.
- Doncs mira que em feia ilusió...
- Si tanta ilusió li feia no podria comprarla quan tocava?
Però si vol li deixo tota la resta del magatzem que m'he hagut de menjar
amb patates perquè tothom esperava
les rebaixes...
No me tientes que me pierdo, que te veo y te quiero y sé que no puedo. Y vuelvo a caer, una y otra vez, y te vuelvo a llevar a casa conmigo, a pesar de que sé que no te necesito y luego me arrepiento.
Impertèrrita, marcial... la cua avança, cap a la caixa, amb disciplinada recança.
Armats amb VISA i certa desconfiança:
les rebaixes ens ofereixen venjança:

La venjança, real, tangible i inexorable, als nostres propòsits de d'amor i de pau .

Les rebaixes són el millor mètode per rebaixar els quilets que s'han guanyat
per festes de Nadal: molt caminar, molt treure's i posar-se roba, molt
d'estrès, molt gastar-se diners, molta "cuesta de Enero". Com menys t'agradi
anar a comprar, més t'aprimaràs!

Uffff, uffff, ufffff, madre mía tía, no puedo cargar con más cosas sino me llevaba la tienda entera, ¿has visto que camiseta más mona?
pero si está sucia,
buahhh tía es que este año se llevan así,
alaaa mira que zapatos tan chulos,
vete poniéndote a la cola mientras me los pruebo.
època en que tot és vàlid mentre es pugui suplir la ineficacia de les tàctiques consumistes aplicades anteriorment i en que la gent ven la seva dignitat per roba al
50%.

Ay niña, que moooonada de camiseta, corre ven mira que bien de precio está. Bah, es que ni me la voy a probar, tu has visto que cola hay niña? y con lo
baratita que es, me la compro y listo, ves haciendo cola, corre. Dos días más tarde las vemos haciendo cola de nuevo, pero para cambiarla.
més de quatre persones són multitud
les multituds m'espanten
la mama no em deixa
anar de rebaixes.
Quan li van preguntar per què havia fotut mà a la dependenta va guardar silenci.
Es va prendre el seu temps. I a continuació, arronsant-se d’espatlles, va
contestar que a l’aparador de la botiga hi havia un rètol que deia:
ENTRE Y APROVÉCHESE.
Son para muchos como una adicción, no pueden dejar de comprar más y
más cosas porque
¡esta todo tan barato! Quizás el extracto bancario les haga despertar de ése estado de trance consumista para ver que lo más barato es comprar solamente lo necesario.
Rebajas de bolsillo. El corte ingles ha decidido... hoy llueve, mañana rebajas. ....Rebajas. fresquito, todo fresquito le prometemos gangas, y le aseguramos que saldrá con menos dinero en el bolsillo. Rebajese, peleese, luche por encontrar el producto deseado a un precio irrisorio aunque no le sirva para nada lo importante es haber ido a las rebajas y haberse dejado el dinero en ello.
Les rebaixes… Puuuf! Muntanyes de gent barallant-se per coses, la majoria de les quals no els hi fa falta, però com que són rebaixades, a la sacaaa! Per sort (o desgracia… aaaa mai se sap!) no m’he enganxat a aquest moviment cultural! Una imatge d’això? La sabata que una dona (més que res, perquè tenia taló.. però mai se sap! xD) es va deixar a la porta
d’entrada dels grans magatzems!
Rebajas, reducción, oportunidades, saldos, descuentos, deducción, abaratamiento, baratija, ganga, liquidación, despreciado, módico, de ocasión, puedes llamarlo como quieras pero, ¡corre que se acaban!


Gracias a todos los que habeis participado:
  • Poty
  • Xavi
  • Candela
  • Tondo Rotondo
  • Ber del 2n3a
  • Chasky
  • Robertinhos
  • Carmncitta
  • Perdedor
  • el Trapezista
  • Azri3l
  • Miel
  • Joan Marc
  • divendres, de gener 12, 2007

    Juego

    Os propongo un juego.
    Para que funcione es IMPRESCINDIBLE vuestra particpación.

    Consiste: yo pongo un tema y cada uno de vostros escribíis un par o tres d lineas referentes a ese tema. ES MUY IMPORTANTE que no lo dejeis en el comentario pq la idea es q nadie sepa lo q ha escrito el anterior. Por ello requiero un pequeñiiiiiiisimo esfuerzo mas y enviarlo al mail d la derecha en rosa. Otramente dicho: mborjaro7@alumnes.ub.edu

    ¿Que ke quiero hacer con esto? Pos cuando tenga algunas fracesillas vuestras la idea es colocarlas en orden de llegada, sin tener ninguna conexión mas q el tema y poner un post en plan poema.
    ¿ que os parece? ¿os animais?

    CUENTO CON VOSOTROS.


    PD: no se si se ha entendido bien pero seguro q me enteraré. Por cierto el tema es

    LAS REBAJAS

    dilluns, de gener 08, 2007

    reina

    Gran momento de mi Coronación.


    ei fuera bromas q me tuve que arrodillar y todo. Me coronaron por mi valentía al haber matado un dragón (a ver, a ver quien se atreve ahora :P) y yo q creí q era por lo d los reyes magos...

    divendres, de gener 05, 2007

    ¡mamá, otro meme!

    Carmencitta me pasó un meme q consiste en deciros 5 cosillas mias q no sepais y... ¡por donde empezar!

    1. Creo que seria justo empezar diciendo q dejo atras un año de clinicas y hospitales, de inyecciones y tranfusiones, de vomitos y arcadas, de lagrimas y dolor. Pero acabó, con el 2006 se cierra la puerta del ayer. La vida a veces, nos hace temblar para que recordemos lo valiosa que es.

    2. En segundo lugar mmmm eeee weno no os voy a dejar con mal sabor de boca. Suelo ir a playas nudistas en verano y durante un tiempo creí en las parejas abiertas ( sí soy de sentimiento hippie y k? :P)

    3. ke mas, ke mas...Cuando voy por la calle nunca miro a la gente a la cara. No me fijo ni en los chicos ni en las chicas, siempre miro al suelo. Si me miran en el metro me pongo muy nerviosa si es insistente me pongo a sudar y hasta me puedo llegar a cambiar de sitio. (ya no hablo el tema discoteca pq sino os vaoy a pensar q soy una paranoica XD)

    4. Tngo una habitación mu xula! (sk nose k mas contaros), las paredes son verdes y tngo colgao una lagartija d hierro, un corcho con un moooooontón d postales y un cuadro q traje de canadá. La puerta d madera clara, tiene colgado un mapa mundi, al q recorro muy a menudo a mirar algun pais, lugar o ciudad q haya oido y no sepa donde esta. Tngo un armario negro con ¿pomos? ( esta palabra existe?) donde puedo colgar cosillas. Mi cama tiene unas patas mu largas con lo q tngo un duplex :P. En la parte de abajo tngo un sofa-cama q al abrir es d matrimonio. Esta mu bien aunq a estas alturas le falta alguna lamina d madera q otra...XD, weno y tngo mi rincon d velitas e incienso. Weno todo esto kda mu bonito mientras no imagines lo desordenada y llena d trastos q estaaaaaaaaaaaaa.

    5. por ultimo deciros q empecé el año en una fiesta de la burbuja. Consistia en ir a la fiesta vestido d dorado. Nadie (o casi nadie) rompio las reglas y nos hechasmos unas risas por fin d año, q no sta nada mal!


    Wenos q alguien me coja el relevo!! podria decir nombres y apellidos pero la verdad es q me gustaria saber mas d todos vostros asi q podeis daros TODOS por aludidos. Eso sí, si lo haceis avisad-me q ya sabeis lo dspistada q soy :P.

    dilluns, de gener 01, 2007

    2007 Ja som aqui

    Hoy he comido macarrones gartinados. Sí, creo que este será un buen año.

    Hace poco q estoy en la blogesfera pero muchos de vosotros os habeis hecho un huekecito entre mis blogamigos, por ello si tuviera que daros una buena entrada de año seria algo así como:

    Para Carmncitta, por ser una de las primeras en leerme y luego seguirme. Por tener a Choni q es la mejor amiga de turtu (no lo olvides).

    Para Joan Marc, por dejarme entrar en el mundo de la frescura de los 18 q enseguida olvidamos aunq fuera ayer.

    Para Kena Xe, para estar a mi laíto. Podria llenar la pagina pero...tu lo sabes.

    Para Rinxolets, por estar ahí de dia y de noche, de noche y de dia.

    Para Miel, por leer entre lineas y descurir como me siento, como pienso, como soy.

    Para Chasky, por aberme obligado a soltar una carcajada en un dia pesado, al llegar a casa y leer alguno de sus blogs.

    Para Candela, por fantasear e imaginarla fantaseando y por seguir creiendo q nunca se debe dejar d fantasear.

    Para Guillem, por aparecer en los momentos q creias q ya se habia esfumado. Por estar alli en silencio (muchas veces), pero estar.

    Para Marcel·lí, por escribir de manera esa caracteristica tan y q siga haciendolo!

    Para Sergisonic, por mostrar su faceta mas musical en el blog y mas humana fuera del blog.

    Para Xavi, por seguirme a pesar de estar a lo alto de una cima :P ( i d sus muuuuuultiples viajes)

    Para Saforenc, por escucharme despues d haber escrito un largo y triste poema y devolverme la sonrisa.

    Para Robertinhos, por casi saludar a mi doble y encontrar nuevos sentidos a los refranes.

    Para fractal para cual, por ver la mida desde el prisma de la ciencia y compartirlo (con los q somos d letras... o hasta ahora eso creia).

    Para troyana, por ver muchas pelis i comentarlas, recomendarlas o avisarnos d un mal film.

    Para nancyboy, el chico invisible.

    Para todos los que no he nombrado, para los q he olvidado, para los que me leeis pero no comentais, para los que nunca habeis llegado aqui, para los que nunca leereis este blog,para los que alguna vez sin saber como ni porque llegaron a esta pagina, para los anonimos con nombre y apellido, para los que me entendeis, pour ce qui ne me comprennent pas, para los q hablais mi lengua, for those who doesn't speak my language, per me, per te, per tots, pero sobretodo por los que me acompañais en el dia a dia por aqui

    Adelante con el 2007, que se prepare que allí vamos!!