El otro día estuve en el museo del MNAC (nacional d'art de catalunya), en una exposición temporal que me apetecía ver. Carteles modernistas. El museo alberga alrededor del centenar obras la mayoría europeas desde los inicios del cartel, principalmente, publicitario. Tratándolo de arte como tal, las piezas suelen estar firmadas y vienen de coleccionistas catalanes.
La mayoría de carteles, creados entre 1890y 1903, forma parte del art nouveau con duertes influencias japonesas. Los inicios de la publicidad tenian como dibujantes Alexandre de Riquer, Lluís Planuria, Chéret, Mucha.
Paseandome entre carteles vi obras europeas y americanas de Steinlen, Hassall, Meunier, Parrish o Penfield. Sin olvidar los mas cercanos: Rusiñol y Casas.
Es fácil encontrar entre los pasillos oscuros, anuncios de cacao, cigarrillos o leche, productos que utilizaban los carteles como difusión rápida y económica. Podemos, gracias a ellos imaginar una sociedad, a lo mejor no tan lejana. Oler su chocolate recién hecho, discrepar sobre el modelo de mujer perfecta que se auguraba en el siglo XIX o dejarse absorber por formas y colores ya no esitentes. Pero una cosa no ha cambiado. La protagonista indiscutible del anuncio: la mujer.
25 comentaris:
per desgràcia jo no entenc d'art, però m'agrada viure'l. No et sabre dir si un quadre o un cartell es bo o dolent, si es d'un o de l'altre, però si el viure.
No he vist l'exposicio però si he pugut veure algun cartell i com be dius, amb alguns d'ells pots arribar a connectar amb la societat d'aquell moment.
ptns guapa i cuidis!
Bona tarda bonica, com estem avui???
No he anat a vere aquesta expossicio però molts carrers de Barcelona tenen el cartell que ho anuncien i casualment es el de Chat Noir que sortia als Relats Conjunts, cada cop que el veig ho recordo i em venen ganes de cridar jo he fet un escrit parlant d'aquest quadre!!!! :-P
Petons!!!!!!
La utilització del cos de la dona, de l'essència femenina, sempre ha estat un reclam important en la publicitat. Aquests cartells dels que parles no en són una escepció.
segurament no és més que la "utlització " de la dona com a reclam, i és que ja se sap, les dones i el que els homes sentim cap a vosaltres ha mogut el món des dels temps dels temps. Jo mentre sigui fet amb gust, no ho tinc res a dir!
publicidad y arte. creatividad de la mano. hace poco, en un viaje a tudela me encontré con la sorpresa de una exposición de ramon casas. m'encanta a mi també.
y sí, el uso publicitario que se ha hecho de la mujer sólo ha evolucionado a la par que otros códigos de lenguaje en el siglo XX y XXI: ahora ya no son necesarias las túnicas, o los brazos desnudos ya no son suficientes. pero eso no dice que se haya evolucionado. el resto, todavía (pero, seguro, de momento), un discurso estéril. aún nos falta...
petons!
Una Magnifica exposicio , sempre m'ha agradat molt el tema dels cartells inclus he tingut, i alguns de força macos era plasmar un producte a traves de una imatge la dona, esclar qui decidia finalment era el home.
el del Chat Noir no l'havia vist mai!!! :P
juasjuas Charlie!
jo tinc pendent anar-hi...hi ha cartells d'aquests que són xulissims!
Mira, som així...XD. Ja m'hi passaré, la tinc davant de la facultat! Pel que fa al concert, Se Atormenta una Vecina fan versions dels millors hits dels 70-80 molt ben tocats tècnicament i a sobre amb molta gràcia, però molta eh...Són molt recomanables. Aquest estiu no han parat i al setembre toquen molts cops encara. Jo quan toquen a Barcelona si puc no hi falto mai. Així que a veure si ens hi veiem algun dia. Apa!
Es cierto a traves de los carteles nos podemos imaginar una época no tan lejana y no se si mejor o peor lo que si creo que los artistas con muchos menos medios eran mucho mas creativos.
Tal vez tanta creación artística y publicitaria provoca la saturación , la carencia de ideas y el plagio.
Por supuesto siempre la mujer.
antoni, l'art precisament és aixó, viure'l. Saber-ne o no saber-ne no significar res si no pots sentir l'art. ;)
jo mateixa, la veritat es q veure el chat noir allà, al bell mig d la sala d'exposicions em va fer pensar en el meu relat i intensificar sensasions q vaig sentir el primer cop en veure'l.
oriol, sisi clarissim q la dona com a reclam publicitari es tant antic com la publicitat i es segueix utilitzant fins ara.
sergisonic, cuanta razon tienes diciendo q ya no son suficientes unos brazos desnudos, ahora parece q el mas desnudo, el mas trangresor, el mas polemico es el q vendera mas. Y a lo mejor sea asi...
striper, completament d'accord. Cartells on surtien dones adreçats exclusivament per a home al principi i per ambdos despres pero sempre conscient q ui paga, qui te la paella pel manec, es l'home.
charlie, q em diu q ets un simpatic mentider? :P
clint, no te la perdis, a mi em va agrdar molt!
paull, gracies maco. Ara ja se kin tipus d musica son i potser algun dia en creuem. Un pto.
miel, nose si eran mas creativos o las ideas graficas todavia estaban por explorar, no se repetia pero no aburria, todo era nuevo, los colores, las imagenes, los esloganes. Ahora el q innova y consigue atraer la atencion es digno de admiracion.
Les dones sempre som les millors protagonistes per tot alló que vulgui seduir a algú.
També et vull donar les gràcies per dir-me que t'agradat el meu relat, a vegades quan conèixes algú fa molts anys ja no saps que regalar i em va semblar una bona idea encara que ara ja no camini amb mi.
M'encanten les cafeteries que estan decorades amb cartells modernistes...els dona un aire molt bohemi i m'hi sento molt a gust (i si fan un bon cafè encara més! ;) )
déjà, perquè les dones tenen la sort de, en la majoria de casos, despendre sensualitat i una bellesa que per molt que intentem, els homes no aconseguirem mai. Disfruteu d'una imatge de delicadesa i bellesa que lliga amb tots els productes.
el pel i el biceps no ven...i menys la panxeta de felicitat
L'últim que has posat és una pasada.
Interesante exposición, igual me animo y me acerco a verla. La verdad es que ese tipo de láminas me gusta mucho.
Ah, y muchas gracias por tu felicitación, fue realmente original, y eso me gustó mucho.
Saludos
Ah, se me olvidaba, después de México y unos días en la Costa Brava, definitivamente estoy aquí. Te sigo leyendo...
+ saludos
sens dubte ... sou molt més atractives que noltres !!! ... salut
Tiene muy buena pinta la exposición, vaya que sí, y no me extraña que la mujer sea la protagonista indiscutible de los carteles. En una publicidad dirigida fundamentalmente a hombres, son obviamente el mejor reclamo, como ya han dicho por ahí. Pero al mismo tiempo, más allá de sus intenciones, me parece interesante ver cómo era contemplada la mujer en aquella época, cuáles eran los ideales que constituían el imaginario masculino en torno a ella.
Muy buena la composición del post. Tú sí que estás hecha una artista!
¡Un beso!
Tinc ganes de veure-la.A mitjans de setembre faré uns dies a Bcn , a veure si encara la pesco!
Gràcies wapa!;)
Bona nit i bon son!
Tu en això de la sensualitat tens la ma trencada...XD, res, q espero veure't pq et trobo a faltar moltissim!!
Una forta abraçada!!
Cepillo azul (hoy sin el verde...)
maricel, dedueixo doncs que ets la fan num 1 de qui tu i jo sabem. Un regal precios, si senyora. Si algun dia obres un blog avisa'm, m'agradara llegir-te.
la xica, quina bona combinació, bon café, bona decoració i nomes faltaria una bona conversa, no creus?
robertinhos, suposo q cada sexe te les seves armes... o no...
carmncitta, es xulo eh. D vegades sorpren q la senzillesa capta l'atenció i ens transporta.
j. coltrane, se q no has parado este verano, no te puedes quejar. Nos seguimos leyendo entonces.
mossèn, jajajajaja. ho sento, m'has fet riure.
antígona, ai q wapa ella como siempre. Si precisamente lo q me gustó es la psicologia implicita. (como no)
joana, sembla q els teus desitjos es van cumplir pq he dormit d fabula!! crec q encara stara al setembre, val la pena!
cepi, cepillito, ju... només dir que el meu cepillo verde nunca dejó tu cepillo azul. Avui ens rentem les dents junts, si? :P
depén de la hora a la que ens llevi la mandra hi farem cap dissabte. :)
ja hi voliem anar aquest passat.
gràcies per confirmar la visita! :)
Intentaré disfrutar un día de estos de un paseo a Barcelona u apreciar tan bella expocision!
oooh m'he de passar pel MNAC, segur que m'encanta la exposició, jo l'any passat vaig anar a veure una que van fer d'en Tolousse Latrec, que era molt xula! :)
Geniales los carteles modernistas y como no iba a ser la mujer el eje de todo.
Publica un comentari a l'entrada