Grafitis indultats

Que ningú s'escandalitzi si aquests dies passeja per l'eix comercial del Raval entre els carrers de la Unió i de Marquès de Barberà i topa amb uns xavals d'entre 14 i 17 anys grafitejant descaradament persianes d'algunes botigues. Ho fan amb nocturnitat, aprofitant l'hora del tancament dels negocis, però sense traïdoria, ja que tenen permís dels propietaris.
Es tracta d'una iniciativa en què tots hi guanyen: els xavals, perquè alhora que aprenen tècniques de pintura incentiven la seva autoestima, i els propietaris, perquè donen un plus d'atractiu al seu local i eviten, de passada --així ho regeix la llei dels grafiters--, que ningú taqui l'obra amb un altre disseny.
El projecte, Donem color a les persianes del Raval, és una proposta de l'associació de comerciants de la zona i les entitats que treballen amb joves en risc d'exclusió Art Solidari, AEIR Estel d'Assís i la Fundació Tot Raval.

11
establiments
Dimarts van acabar la decoració del magatzem d'un bar al carrer de Penedides i avui una brigada de quatre adolescents començaran a decorar la persiana d'una impremta del carrer de Marquès de Barberà. En total s'hi han sumat 11 comerciants, malgrat que la iniciativa vol tenir continuïtat.
Un d'aquests empresaris és Josep Maria Nebot, el primer amb obra acabada. Està encantat. És una manera molt interessant de donar colorit al barri i pot ajudar a dinamitzar el comerç al despertar la curiositat per aquestes creacions", explica. La seva persiana, a més de núvols, un punt comú en totes, llueix el dibuix d'una ampolla, ja que cada disseny portarà un motiu sobre l'activitat del negoci. A ell, com a tots, tenir la persiana dibuixada li ha costat 50 euros, que Estel d'Assís reinvertirà en activitats per als nois.
El fet que alguns xavals no tinguin massa traça a fer servir els esprais no és cap inconvenient, ja que els acompanyen voluntaris amb bastantes hores de vol en això de les pintades. Com Jordi R., que dimarts va col.laborar en el disseny del carrer de Penedides.
Aquest jove, grafiter en les seves hores lliures des de fa 15 anys, aplaudeix la iniciativa, ja que "els xavals poden desenvolupar una part artística, aprendre a comportar-se millor al carrer i conèixer els comerciants del barri, perquè ara ja no es coneix ningú". Això últim, incentivar el sentiment de comunitat i reforçar la relacions, és una altra de les metes de la idea. Però també celebra el taller perquè li permet pintar sense vulnerar ordenances, una cosa que reconeix que ja ha fet i per la qual ha estat multat. "Hem de deixar clar als nois que això ho fem perquè tenim permís", explica, encara que, un cop allunyats els menors, critica la normativa.
Els resultats ja es poden anar visualitzant als carrers, tot i que també seran objecte d'una exposició fotogràfica que recollirà el procés. I això serà quan s'acabi, a principis de l'any que ve.
El periodico, Rosa Mari Sanz, Barcelona




Aixi que es probable que m'hi passi dintre de poc, quan em deixin desar la crossa al armari, ens penjarem la camara al coll. Em moro de ganes!

Jugando a cartas

Entre carta y carta, verdad o trola de las buenas, Saboreas tu copa y organizas el viaje al otro lado del mundo. Cuando los examenes hayan acabado y el calor se haya borrado de nuestras mentes, le haremos una visitita. Risas picaronas y una mirada desafiante. Mantengo el reto un par de segundos pero ser convincente no es suficiente, esta vez me han descubierto.

Colònia

Avui m’he enfundat una camisa blanca i un jersei negre a sobre,
força obert, que deixés veure la brusa.
Uns texans foscos i unes botes.
He mirat la colònia que em vas regalar abans de marxar
perquè no oblidés la teva essència.
He agafat l’ampolla pràcticament buida i m’he ruixat el coll de la teva olor.
Un parell de gotes han començat a recórrer el llarg camí fins el meu escot,
on s’han posat.
i allí s’han fos, recordant-te.
M’he mirat el mirall i he pensat que avui seria el dia que faríem més bona parella.
Els meus pantalons a ratlles mai han fet joc amb les teves sabates cares.
Avui la teva americana s’enamoraria de la meva formalitat.

Faig olor a home. Al meu home.
M’has deixat impregnada la teva olor,
com si haguessis estat damunt meu tota la nit.
Com si aquesta nit tornessis a venir i t’amaguessis sota els meus llençols.
I tinc la sensació d’estar vora teu, de sentir teva presencia,
cada cop que premo el vaporitzador.

Pintures rupestres

En Gerard porta una setmana visitant la mateixa cova. S'hi passa hores i hi ha dies que fins i tot l'han de fer fora.
Ja coneix a tots els vigilants i els treballadors de la cova-museu. Li tenen apreci tot i que no entenen qué fa, cada dia allà, pal plantat davant la gran pintura central.
Els rumors no triguen a recorrer el personal de la cova, però mai endivinarien la realitat.

Fa poc mes d'una setmana en Gerard asistía a la seva última exposició d'art abstracte. D'incognit és va camuflar entre el seu públic per escoltar les seves critiques més sinceres. El comentari de la parella del davant va ser força contundent:

-Però si fins i tot els cavernicoles ho faríen millor! Que vagi a la cova d'Altamira i s'ho miri millor, home!

Positividad

Hoy leía una revista y entre "esto no me interesa", "esto no es demasiado riguroso" y "a ver que dice este articulo" encontré algo.
Os propongo un juego para hacer un refuerzo positivo. En principio se tiene que hacer con tu nombre y de cada letra encontrar palabras positivas que puedan estar ligados a nosotros.
Por si no me habeis entendido bien (q hoy estoy espesilla) mirad:

D de divertida, dolça, dormilega, delicada, diàfana, ditxaraxera, diferent, distreta, déjà, duende, doncella, dona

É de emotiva, écouter, esfuerzo, especial, efusiva, expresiva, enérgica, entremeliada, espectacular, ejacular

J juganera, jovial, jocosa, jocs, jove, junts,

À aura, alé, alegre, astuta, amoureuse, amigable, abstracte, amiga, amable, amor, ardida, aplaudiment, afable, apassionada


V visitar, ver, vida, vigoureuse, vitalista, vibrant, viatgera, vital, visiós, valenta

I il·lusionar, imagination, imprevisible, inteligent, il·lusionista, ingeniosa, increïble, insòlit, il·lusió

E escritora, eclipse, espiral, edificant, espesilla, entranyable, estupenda, excitant, entretinguda, estiu, encantadora, encegador, entusiasme

Haiku:
Dos Extranys Juguen Amagats. Volen Infinits Efímiers.
Davant El Judici Amarg, Vull Il·lusió Eterna.

Ya veis como funciona, ¿no? Venga ayudadme que hoy no tengo muchas luces y quiero llenarlo de positividad. Todos los adjetivos que pongais los iré colocando aqui sean en el idioma que sean. ¡Animaos!

No es un meme pero se puede apuntar quien quiera a hacerlo, serà divertido pensar en los adjetivos de cada uno de vuestros nombre.

Gracies a: Trillina, Esteve, Carmncitta, Terra, Robertinhos, Clint, Azri3l,Spazzolino Blu, Jordi Casanovas, Albert, Vier, Rosa, Duschgel, Boira

Treu-te les sabates, vine amb mi

En Quim fa tres quarts d’hora que s’ha llevat. S’ha dutxat amb aigua fresqueta, s’ha encoloniat i ja porta uns texans amb americana. Com cada dia, elegant però informal, ha pres una tassa de cafè sol, d’un glop.
-Bon dia carinyo. Ja t’has llevat?
-Si...-respon la Jana encara amb els ulls clucs- T’he sentit.
-No t’imagines el dia que tinc avui: Abans que res reunió a primera hora amb els de Lotic, he d’arreglar una paperassa impressionant que desborda del despatx, abans del migdia. Encara no sé com m’ho faré! Hauria de passar pel banc per allò que vam dir del crèdit i a més he de parlar amb el gestor. Sí crec que era avui la cita amb el gestor...
- Quim.
-Digues reina.
-Vine, treu-te les sabates. Perquè no t’ajeus aquí amb mi...

Fred

"Cuando Fred llegó a casa, estava cansado. Se sentó en el sofá y mientras marcaba el numero de telefono de Claudia, se le cayó la nariz al suelo."

Especias

Albahaca, Azafran, Berro, Canela, Cardamomo, Cebollino, Cilantro, Clavo, Comino,Coriandro, Curcuma, Curry, Enebro, Eneldo, Estragon, Girasol, Hierbabuena, Hinojo, Jengibre, Laurel, Macadamia, Melisa, Menta, Mostaza, Nuez moscada, Oregano, Perejil, Perifollo, Pimentón, Pimienta, Pimienta blanca, Pimienta de jamaica, Pimienta de Sechuan, Pimienta negra, Pimienta rosa, Pimienta verde, Regaliz, Romero, Sesamo,T Tamarindo, Tomillo, Vainilla...

¿Qué hierba o especia os gusta mas? ¿Cual da un toque especial a ese plato inconfundible?¿ No las soportas? ¿En ese viaje que hiciste todo olia a ...? ¡Cuentame!

De momento, ¡pongamosle un poco de pimienta a la cosa!

nieve y arena

Mi piel, ahora, es como la arena de la playa en invierno.
Suave, dulce, sin ninguna abrupta pisada, intacta.
Cualquier huella del pasado fue borrada por el sabio oleaje.

Jamás en mi mente podrá entrar, de todas formas,
Aunque quisiera la salada mar para borrar los recuerdos.
Ni los más antiguos ni los de anteayer.

Todavía hoy, mis labios son como la primera nevada de la temporada,
Inmaculado manto al que nadie osa molestar.
Brillante y sereno luce la belleza del inexplorado.
Ya no existe rastro de esquíes, trineos o quien fuese que pasara por ahí.
Porque hoy es la primera vez que nieva.

Y ni nieve ni mar pueden eliminar rastros
En las ideas, en los pensamientos, en los sueños, en los proyectos.
Es allí, ahora, tu lugar,
Pero no en mi piel y no en mis labios.

(Hasta que vuelvas)

Estira't sobre la gespa olorosa,
tanca els ulls,
deixa que el sol de tardor,
que ni crema ni fa calor,
t’acaroni les parpelles.
Sents les notes, els acords, dolçament escolant-se per les teves orelles.
El ritme va envaint el teu cos relaxat, fent que les cèl•lules dancin al so de la musica.
Potser siguin els peus els primers en passar a l’acció donant petits cops al terra,
els dits, tal vegada, espetegaran constantment
o les mans voldran participar de la festa per si soles.
Després d’un somriure, els ulls s’obriran de cop, més verds pel reflex del sol.
T’herguiràs, i serà llavors, quan la melodia és farà valenta i voldrà ser part de tu, també.
Entonaràs la cançó a la vegada que els seus dits faran ressonar,
dins d’aquesta caixa en forma de dona, tons que acabaran sent un de sol.
I encara que el timbre no sigui de qualitat no tindrà cap importància.

El sents? escolta’l! canta amb mi...

Marques de vida

Marques de vida o marques de guerra.
Cicatrius, arrugues, taques a la pell i fins i tot pigues. Aquell clotet en mig de la barbeta o el foradet que se’t fa quan somrius.
Qui decideix quines son maques i quines no si totes son signes de vida?

Ens aporten una personalitat extraordinària, una bellesa real y no falses mentires d’un ideal de plàstic. Nina de fira.

M’agrada, com sabeu, prestar atenció als detalls, i aquest son alguns del que hi tinc especial atenció.

No son les nostres marques signes de la nostra vida, del pas del temps, de la lluita contra les adversitats, de la supervivència arribant a un extrem?

I doncs, perquè volem fer-les desaparèixer, com si no tinguéssim passat, experiències o ens manqués la pròpia edat, el saber qui som i on estem?

Guindillas

Si coges un poco puede que dé vidilla a ese plato que se está volviendo aburrido.
Si te pareció que te quedaste corto siempre puedes coger un poquitín mas para hacer subir los colores al comensal que comprate mesa contigo.
Si aún así no tienes suficiente otro trocito harà que la temperatura de la sala suba subtancialmente, però no sé si el plato será comible.
Y si eres directamente adicto al picante y a las emociones fuertes comete uno entero pero no garantizo la vida después de este bocao.

ah! i ingredient indispensable per akst relat a 4 mans. Vigileu amb les quantitats!

Meme al canto

Si fuera palabra: Endavant. (adelante)
Si fuera número: no soy de numeros...
Si fuera bebida: agua del pirineo.
Si fuera animal: guepardo.
Si fuera pájaro: colibrí.
Si fuera algo de la casa: sabana.
Si fuera una zona del cuerpo: dedos de las manos.
Si fuera una obra de arte: Una foto.
Si fuera flor: Jazmín.
Si fuera dibujo animado: betty boop.
Si fuera una película: La que veré junto a ti.
Si fuera una fruta: Fresa
Si fuera un recuerdo: Ese que tu yo compartimos.
Si fuera un insecto: Libelula
Si fuera color sería: Verde
Si fuera un sentimiento sería: Pasión
Si fuera un sentido: Olfato
Si fuera un partido político o un político sería: XD
Si fuera una fecha sería: soy mu mala pa las fechas.
Si fuera un juego infantil: las gomas para saltar. (no la cuerda, eh!)
Si fuera un planeta sería: Venus.
Si fuera algo del baño sería: barra de labios.
Si fuera un instrumento musical sería: Guitarra.
Si fuera una figura geométrica sería: Círculo
Si fuera un idioma sería: Català.
Si fuera uno de los 7 pecados capitales sería: Lujuria (conozco pocos he d confesar)
Si fuera un día de la semana: Sabado.
Si fuera una prenda de vestir: sujetador.
Si fuera un país: El que todavia no he visitado.
Si fuera una comida: Chocolate con licor para las ocasiones fuertes, con leche cuando hay que ser dulce, con avellanas para alegrar el dia. Puedes escoger el tuyo.
Si fuera una frase sería: "No luches por ser feliz; sé feliz, lucha por algo mas."

Peus

Avui buscant cosetes per poder fer un post, m'he trobat sense voler-ho una foto que m'ha encantat. No és pas meva i, de fet ni tan sols he mirat d'on provenia. Ha captat la meva atenció, le mirat uns segons, l'he guaradat al meu pc i he tancat la pàgina.

Hi ha qui a primer cop d'ull hi pot veure un sol, altres només hi veuran peus, que son peus? peus sense cap gràcia, potser.
Altres no podran deixar de pensar en la geometria tant perfecte d'un cercle artificial. O del punt d'origen una fulla ben clavada com per art de màgia o per un cop de vent, qui sap.
Alguns, potser hi veuran poesia; que hi som tots, homes i dones. Altres més curosos es fixaran que no, que tots no hi som només ni han de bancs.
Hi ha qui hi veurà alguna timidesa, alguna coqueteria, una pell ben cuidada o uns peus bonics.
Hi haurà qui potser hauria volgut participar-hi i poder notar el contacte dels dits inquiets contra l'herba humida.
Potser algú pensarà que aquells peus d'allà s'haurien de tallar les ungles més sovint o que a la Déjà ja se li envà massa l'olla.

I, és clar tot aixó només venia perquè dema em treuen el guix.

Un bouquet de roses pour toi.

Quina és la teva flor preferida?

Qué me estas contando

Post editat

Avui és presenta el llibre en el que publico un relat.
És un llibret fet de relats d'alguns dels alumnes de l'aula d'escriptors, una antologia, però em fa il·lusió. Coneixeu millor regal d'anniversari?



En Qué me estás contando, antología de relatos de los alumnos de Aula de Escritores, se dan cita más de cincuenta autores con estilos opuestos, de procedencias y edades diversas. Múltiples voces con un mismo y único objetivo: contarte una historia y hacer que disfrutes, como lector, de cada una de las páginas que tienes en tus manos.

Los relatos de esta antología giran en torno a temas tan dispares como la infancia perdida, los amores imposibles, la locura o la muerte. Aquí te sumergirás en situaciones dramáticas, hilarantes y misteriosas. Encontrarás personajes que viven al límite y otros que te resultarán extravagantes, mágicos o cotidianos. No hay límites para la imaginación en Qué me estás contando. Cada autor te arrastrará desde el primer párrafo para conducirte a desenlaces inesperados. Descubrirás ingredientes muy diferentes, tantos como autores han dado forma a este libro, en el que no hay obras premiadas o firmas célebres. Pero sí mucha imaginación y un punto en común que lo hace único: la valentía de estos narradores noveles, sin complejos ni prejuicios a la hora de escribir y que pueden ser, algún día, los talentos del futuro.

Así que ya sabes, si quieres sorprenderte y deseas que te cuenten buenas historias, no lo dudes: este es tu libro.


(Antología Aula de Escritores)

Me entusiasmó con su pasión por aquel lugar, por la vida que existe en todos sus rincones. Habló de los traviesos elfos que habitan en los sótanos, de los ratones que salen por las noches a masticar caramelos verdes. Me contó la historia del hombre que leyó la esquela de su propia muerte en el periódico, y la del enorme gato gris, que un buen día se puso unas lentes redondas y pronunció un discurso metafísico.

Todos viven allí, -añadió con voz cautivadora- en el Aula de Escritores. Y, cogidos de la mano, corrimos como locos cruzando Barcelona bajo la lluvia. Hasta llegar al Aula, un local en medio de Gràcia, construido con letras, con páginas escritas por mil y un escritores noveles, donde todo existe. ¿Quieres entrar?

Bocins

Como ya sabeis corre por la blogosfera el virus del meme, en esta caso la mutación a llegado a hacer delirar hasta decir cual es la parte de tu cuerpo que mas te gusta. Y quien me lo pegó? Boira, no pregunteis como...

La verdad es que si dijera la parte de mi cuerpo que mas me gusta esto subiria mas de tono de lo que espero así que pensé en poner esta foto, aunque ya la había publicado...no tendria gracia.

Finalmente no voy a porner la parte que mas me gusta pero sí una que es muy carcterística en mi. Hay quien le gusta passarse horas retorciendo un mechón en su dedo, o quien le encanta deshacer-los y dejarme a lo leonina. Hay quien le gusta que me haga dos coletas, que lo lleve suelto o que realmente se vea su largada solo cuando est mojado.

palabras

Sabeis que no hago apologia a la tele pero con la pierna tiesa ví un anuncio que me gustó, mas que por las imagines, por el ritmo, las palabras y las conexiones que a veces hacemos de unos sin otras, a menudo sin sentido.

La calle,las casas,las caras,la gente.
Lo sueños pendientes.
La lluvia, los fuertes, la guerra, las balas,
los punks, los modernos,
lo enfermo, lo que parece caduco pero es eterno.
Las fobias, las novias, las nuevas memorias.
las partes perdidas de la gloria, china, internet, marihuana, tijuana,
las curas, el sueño, los sin techo,
ventajas,
cuellos con joyas, alajas,
cielo, miradas con rabia, arabia,
secretos-famosos-poetas-austeros,
politocs-versos-literatura-sinceros,
un niño que nace,
el sol,
la agonia,
lo escrito
el futuro,
la noche,
la vida,
las vidas.

limits?

Tinc ganes de poder ballar sota la pluja
de poder saltar en mig d'un concert
de poder correr rere els petits jugant a fet i amagar.
Tinc ganes de no patir al veure el cel ennubolat
al contrari poder somriure i pensar que m'encanta quedarme xopa, si es amb tu.

Tinc ganes de passar-me tota la nit ballant freneticament
i deixar que la música m'envaeixi.
De poder viatjar tant lluny com pugui sense miraments.
No veure en les escales un obstacle, o una muntanya massa ferragosa on abans m'hauria escolat entre els arbres.
No vull tenir limitacions, no puc ara mateix permetrm'ho i per aixó estaré uns dies fora.
Vaig a educar a la meva rotula adolescent que li agrada massa marxar per si sola a donar tombs.

Aquest, amics, es el meu somni. I sí, tinc por.

Mira y escribe, no pienses.

¿Qué te sugiere?