En Gerard porta una setmana visitant la mateixa cova. S'hi passa hores i hi ha dies que fins i tot l'han de fer fora.
Ja coneix a tots els vigilants i els treballadors de la cova-museu. Li tenen apreci tot i que no entenen qué fa, cada dia allà, pal plantat davant la gran pintura central.
Els rumors no triguen a recorrer el personal de la cova, però mai endivinarien la realitat.
Fa poc mes d'una setmana en Gerard asistía a la seva última exposició d'art abstracte. D'incognit és va camuflar entre el seu públic per escoltar les seves critiques més sinceres. El comentari de la parella del davant va ser força contundent:
-Però si fins i tot els cavernicoles ho faríen millor! Que vagi a la cova d'Altamira i s'ho miri millor, home!
26 comentaris:
Molt ben trobat! M'ha agradat molt, Déjà. Pobre Gerard, més val que es dediqui a una altra cosa...
Cert, molt ben trobat. Moltes vegades quan fas alguna cosa n'estas tan saturat que no ets capaç de veure-ho amb uns altres ulls. Un comentari extern sol ser una gran ajuda. Crec que al teu Gerard l'hi acaben de fer un gran favor!!
Ostras me ha dado mucha pena.... pero él tampoco debía estar muy contento consigo mismo cuando ha hecho caso al comentario, no?
Molt bo. Però pobre Gerard...
Potser que li facis arribar el teu post de Positivitat a en Gerard,no? Perquè em sembla que el tenim un xic enfonsat a la misèria...
Genial el relat!
;¬)*
hahaha!!! molt bona aquesta. Curt però contundent. Estic dacord amb la resta... pobre Gerard!! Ara que, m'estimo més pensar que eren els espectadors els que no en tenien ni idea d'art, no?
Per crear una mica de polèmica, diré que aquest tal Gerard li falta una mica de sang. Jo em sembla que m'hagués barallat amb el sonat que afirma tal cosa.
Què en sabem d'aquella època? Quins estris utilitzaven? Feien classes de pintura? Era art o una forma d'expressar-se, comunicar-se amb altres tribus? ...en fi, que potser es tractava d'una obra d'art en el context del seu temps i per tant una comparació amb aquella obra hauria de ser un elogi.
A més aquesta pintura segurament és una representació realista d'un instant, mentre que l'obra del Gerard és totalment abstracte, impossible comparar. Només pots expressar gustos.
Segurament escrivim per provocar reaccions, i jo he reaccionat bastant, per tant suposo que és un bon relat Felicitats!!
Quines paranoies que m'agafen jeje disculpa ;P
tr�s exquise sa narration.(lo del frances es per impressionar)
m'agradat for�a gracies
Passava a saludar.
Una abraçada
i tu dius dels meus finals? per la propera proposta m'hauré de posar les piles, m'ha agradat molt, felicitats!
i tant bona persona que es en gerard!!quina falta de sensibiltat te la gent<,aixo ho parles despres al taxi i ja esta i com el taxista n tingui un bloc ningu s entera
xexu, potser és la parella qui no va entendre l'art d'en Gerard. ;)
trillina, potser agafa noves idees pictoriques, qui sap...
claire, nunca esta de mas reciclarse.
rosa, segur q guanya una pasta amb els seus cuadres. :P
barbollaire, bona idea! ara li envio un mail.
iruna, exacte! es la única q ho ha pensat?
anonymous writter, potser esperava trobar-se un comentari que le lloes i es va trobar amb un pam d nas... lo d la comparació digues-li a la parella, jo no hi era. :P Jo tb crec q no son comparables pro... et disculpo pro si passes aki per polemitzar algun altre dia. ;)
mon, jajajajajaja m'agradat aixo d'impresionar.
nosotras mismas, doncs una abraçada, seu, queda't una estoneta.
jordi, gracies. :)
ddriver, et enecssitaven a tu, Ah no! a un sns blog. :P
Juàs, que bo! Això li passa per ser massa abstracte! És un incomprès, pobret!
Ai pobre Gerard, quin frustre no???
Molt ben trobada la historia, felicitats guapa!!!!!
Bon cap de setmana i no et portis gens be eh!!!!!, petonasossssssssss dolcets!!!! ;-)
Apa, estan molt bé aquests relats compartits que feu, desde la mateixa base cadascu diu la seva.
M'ha agradat el relat Dèjá.
pd.: t'agrego a la meva llista de vincles.
:-), molt bo, ras i curt...
Pobret el Gerard pero segur que es posara molt de moda i triunfa.
La vertitat es que aquest tipus de pintures son impresionants... de imaginar a aquella gent en aquells temps s'em posa la pell de gallina...
Salutacions
dusch, visca els incompresos!
jo mateixa, jo soc molt bona nena. ;)
lluna nova, aviat vinc a ferte una visiteta.
adrià, solc ser bastant aixi jo: ras i curt.
striper, qui ho sap...
j. coltrane, ptonets.
M'ha agradat el relat...els artistes sempre són incompresos.. potser a les caverenes també!
jaaaaa, Muy bueno!
Quizás encuentre la respuesta si observa con atención los cuadros del pasado!
Pero quien dice que esos cavernícolas no eran unos tremendos artistas?
Un abrazote
jo també m'hi passo hores ... mirant el playboy, clar !!! ... salut
és que d'absatracte jo no hi entenc, no volia ofendre al Gerard! jajaja
Xulo!
... això és típic no?... dir: 'això ho faria el meu fill de 4 anys!'... o dir: 'això també ho puc fer jo!'
...
jo contesto: 'i si tu també ho faries... ¿per què no ho fas?'
... els que no entenen res son la parella aquesta
Parlant seriosament, hi estic d'acord. Ens ha costat un munt tornar al Neolític.
mireia, i tant els artistes seeeeempre son incompresos. ;)
carolina, no creo q lo diga nadie, solo q fue hace millones de años.
mossèn, potser hi aprens alguna cosa...
clint, aixi q erets tu! vaja, vaja...
frik, jajajajaja si realment es una situacio molt tipica i facil d'escoltar en qualsevol museu, pro no tothom és capaç de fer-ho.
efe, les modes tonrnen? :P
Publica un comentari a l'entrada