Estira't sobre la gespa olorosa,
tanca els ulls,
deixa que el sol de tardor,
que ni crema ni fa calor,
t’acaroni les parpelles.
Sents les notes, els acords, dolçament escolant-se per les teves orelles.
El ritme va envaint el teu cos relaxat, fent que les cèl•lules dancin al so de la musica.
Potser siguin els peus els primers en passar a l’acció donant petits cops al terra,
els dits, tal vegada, espetegaran constantment
o les mans voldran participar de la festa per si soles.
Després d’un somriure, els ulls s’obriran de cop, més verds pel reflex del sol.
T’herguiràs, i serà llavors, quan la melodia és farà valenta i voldrà ser part de tu, també.
Entonaràs la cançó a la vegada que els seus dits faran ressonar,
dins d’aquesta caixa en forma de dona, tons que acabaran sent un de sol.
I encara que el timbre no sigui de qualitat no tindrà cap importància.
El sents? escolta’l! canta amb mi...
19 comentaris:
Quins records de aquells temps de guitarra i cançons i l¡'olor de la guitarra.
A mi em recorda les nits d'acampada al costat d'un foc ( el foc de camp)... Quan era una adolescent i per passar la nit fora de casa, l'única excusa eren les acampades! ;)
Què us haig de dir? jo també tinc un passat de guitarres damunt l'herba, als refugis de muntanya, a la platja... també hi havia armòniques i flautes.
m'agrada la guitarra, jo anava a classes.
quina relaxació m'has fet venir.
Hola!
Me encatan las guitarras. Cuando era chamita mi hermano tocaba guitarra sin haber estudiado música porque tenía un don especial y nos cantaba canciones de los 70 y hacíamos unas veladas de los más bellas. Luego de más grande en mi época de profesora en Caracas tenáimos un grupo que nos reuniamos cada viernes y dos de ellos nos deleitaban con canciones de Silvio Rodriguez, Pablo Milanes, Joan Manel...y era encantador.Un dái estos chicos me lelvaron una serenata en casa y me dedicaron mi canción preferida que era "Yolanda" de Pablo Milanes y yo no estaba, jaaa, mis vecinos y mi mami disfrutando y solo pude escuchar los cuentos, jaaa
Y en mi boda civil (única) mi hijo de 10 años entonces me dedicó una canción a mi y a los presentes (Qué valiente el tipo)cantada y tocada en cuatro( instrumentod e 4 cuerdas similar a la guitarra) toda una emoción.
La guitarra siempre la relaciono con buenos momentos.
bella foto y texto
Un besote
La veritable màgia de la música. Que deu tenir que ens contagia fins a tal punt?
petons!
Canta amb mi Déjà! Quins records!
M'has transportat deu anys enrera, quan els meus dits maldestres acaronaven les cordes sobre un cos de dona.
Que boniques les teves fotos, i que bonica aquesta reina!!! la veritat es que no se pq m'ha recordat a cert concert, no per la foto, sino per la musica que transmet...
mil petons!!! i una acaronada...
spazzolino blu
tengo un tractor amarillo !!! ... salut
striper, quina olor fa la guitarra?
joana, doncs era una bona excusa, eh! :P
jordi, visca la musica i el bonrotllisme.
rosa, una mica d relaxaxió en mig d'un llarg dilluns sempre ve b, oi?
carolina, q recuerdos tan bonitos. La musica nos hace evocar momentos especiales, eh.
antoni, jo crec q el secret és aquest q la musica ja te magia.
puji, i ja no toques? m'agrada transportar i...q cantem?
spazzolinio blu, mmmmm quin concert?
mossèn, q es lo q se lleva ahora (?)
He tancat els ulls, he notat el sol a la cara, he sentit la música. Gràcies Déjà per aquest moment.
"...all we are is dust in the wind..."
La guitarra fa olor com de fusta, si es una mica bona, una olor suau a fusta noble que a mi m'encantava.
L'has escrit tu??
M'agrada...
http://www.youtube.com/watch?v=PHE61NFIPlA
Que tendre... i quin relax! ;)
boira, gracies a tu per deixar que t'arribi la musica. ;)
charlie, "...I close my eyes
only for a moment, then the moment's gone..."
striper, el proxim cop q en vegi em fixaré ben bé en la seva olor.
Inewmon, si, és clar... foto i text. :P
albert, etonces cantaré por ti. ;)
trillina, na miketa d relax...
oh! què bonic...
m'agradat molt
:-)
Molt bo!
Publica un comentari a l'entrada