Fenomens de biblioteca

Ara que ja he acabat els examens (iuju) m'agradaria comentar-vos alguns "fenomens biblioteca".

1. A la biblio quan es epoca d'examens i a més a més es diumenge es el dia en que es lluita. Es lluita per entrar abans de que obrin ja hi ha cua (com a les rebaixes pero en aquest cas els que estan de rebaixes son els que no son dins la biblioteca, que hauran de anar a les 2ones, de rebaixes, dic). Abans de creuar el marc de la porta, ja pensant que tindras lloc assegurat, et demanen el carnet universatari d'alguna uni en concret (no totes ho fan) per deixar-te entrar o no.
Entres dels primers i a la hora ja no hi ha lloc per ningú, és el que diriem aforament complert. T'hi fixes i en realitat el que hi ha a cada taula son la meitad de seients ocupats i la meitad ocupada per papers sense nom que reserven als colegues de.
El que mes fort em sembla d'aquest primer fenomen és que hi han veritables baralles pel lloc i per poder entrar.

2. El tipic fenomen cafe, cigaretes i altres substancies. Es ben sabut que en aquesta epoca falten hores per arribar a una fita (aprovar l'examen, treure nota, o buscar la matricula). Mai es començara a estudiar abans (nooooo!) i quan t'enganxa el toro mai hi ha prou dies. La solució? sembla ser qualsevol cosa que t'ajudi a mantenir-te en ple rendiment el maxim de temps. La cafeïna sol ser la fidel aliada. Jo com a maxim arribo a 3 diaris però molts dirien que aixó no es res. Com que ara ja se que la trimetilxantina ( o café) genera tolerancia, és a dir que cada cop en necessites mes perque faci el mateix efecte i amés amb quadres dificilmente reversibles, no m'agrada abusar-ne més del estrictament necessari. En epoques normals en prenc un (cafe amb llet matinet) i pot caure algun talladet despres de dinar. A l'estiu procuro prescindir-ne.
Tot i aixi un café ben fet és un plaer indescriptible.
El piti, la paraula que fa que tots els companys de taula s'aixequin i entinguin que es fa un descans de 10 minutets. En aquest temps que hauria de servir d'esbarjo, en realitat, serveix per aclarir dubtes, dir lo dificil o com odies l'assignatura en qüestió i remugar que ja no en pots més, d'estudiar. El dscans piti pot ser acompanyat d'un café ranci de maquina, ja que no hi ha temps per anar al bar a fer un café decent.
A part de lo més tipic, el redbull ja es famos també per aguantar tant de dia com de nit a part de la dolçor i aquella olor repugnant. He vist bosses senceres de bolleria industrial fins al cap damunt amb la teoria que és glucosa pel cervell. M'agradaria preguntar que es per l'estomag pero no ho acostumo a fer. La resta de substancies les desconec.

3. La nit abans. Hi ha qui no dorm. El que fa que el dia de l'examn potser aguanti mentre el fa, pero al sortir ha d'anar corrents a dormir i comença el cicle dels horaris invertits. Hi ha qui dorm 2 horetes perque és incapaç d'aguantar la nit sencera pero solen ser els que a partir de la 1h de la nit el cervell ja no treballa i es declara en vaga general. Hi ha qui dorm tota la nit o, com jo, un minim de 5-6 horetes per rendir l'endema. Prefereixo llevar-me d'hora, dec ser més matinera.

El post s'esta fent llargot i encara ni haurien molts de fenomens biblioteca pero ho deixarem per avui.

Estudiant

Blocaire Invisible

Pensant, pensant, jo pensava "que li regalaras a la teva blocaire invisible?". Qué li pot fer gracia? que li pot agradar?
Recapitulem:

1. No la tinc linkada a la meva barra lateral.
2. Escriu molt sovint. (molt mes que jo!!)
3. Es molt més jove com a blocaire que jo, perque el seu bloc es del novembre del 2008.

I es que el meu blocaire invisible eeeeeeeeeeeeeeeeeeeees:

La







Kika's log

Pero el meu regal ha de ser ben personal vaig pensar, una cosa per al seu bloc em deia. Per donarli color, per fer-li companyia-tot i que te moooooooolts seguidors-, per cuidar-la, per jugar, per distreure's, pero sobretot una cosa meva.
I per aixo li regalo la meva mascota!! la turtu. :)

adopt your own virtual pet!

La turtu va estar un temps fora, ella també va fer un erasmus, li hauras d'ensenyar moltes cosetes. Siusplau cuidala molt be que me l'estimo molt. Jo vindre a visitar-la sempre que pugui.

BON DIA DE REIS KIKA (i a la resta tambeeeeeeeee!!)

2009

In somma un buon anno il 2009:
- Un any on he compartit pis.
- On he pagat factures.
- He rebut beques (perque les havia demanades l'any anterior).
- He aprés una nova llengua.
- He conegut infinitat de gent que sé que mai mes veuré, altres seran sempre amb mi.
- Un any on he entes el que significa anhelar independitzar-se.
- Any de encaminar el meu futur profesional.
- Any de solteria (fent-ne ús).
_ Any del meu desitjar viatge a Cuba.
- Trobar els amics i sentir-los aprop.
- Un any de dificil readaptació.
- Aprendre a conviure altre cop amb la familia.
- D'aprendre, aprendre i aprendre.

I aquest 2010 qué? qué vé ara? BON ANY PER TOTS AMICS (marxo de farra :P)

Ja'l tenim aqui.

En Mon s'ha currat un pessebre espectacular on tots els participants posavem una figureta.



Us agrada a meva pastoreta i la cistelleta q porta? Crec q li quedarien bé les sabates vermelles que rulen pels blogs ultimement. ;)

Pista pel meu blocaire invisible: Es molt més jove com a blocaire que jo.

Cada ovella al seu corral

Un xic d'humor entre dies ferragosos.
Mai m'ha agradat el Nadal.
Envejo la gent que sí perque vol dir moltes coses a nivell familiar.
El fet es que per Nadal cada ovella al seu corral tant si t'agrada com si no.
Per mi encara no pot arribar el Nadal. Segueixo fent feina tot i tenir vacances, no he comprat regals, em llevo massa d'hora per ser festiu pero no m'ilusiona res de les festes, d'aqui res serem al 2010 i encara penso en l'any anterior.
Doncs si, tu,tot i aixi es Nadal.
He pensat que ja que no m'agrada, de fer-me un "altre nadal" al blog, penjant boletes de cristall, d'aquelles q et reflexes quan t'hi mires. I la veritat també he intentat fer una mica meu el nadal real perque ja estem tots prou cremats. Espero treure de sota el llit un polsim d'il·lusió i que se'm comportin els quatre que fan pagar el nadal a tots any rera any, espero que la boca de l'estomag no se'm retorci abans del dinar i poder seure vora al foc sentint-me bé.
No sé si tot aixó és possible pero si no ho demanés hauria perdut tota esperança i us asseguro que em keda el temps de contar un estel.

No sé com he acabat escribint aquest post perque només venia a desitjar-vos BON NADAL, que cada família té el seu corral.

Pista pel meu blocaire invisible: Escriu molt sovint.
Demanda pel blocaire que m'ho fa a mi: ON ETS??? NO TENS CAP PISTETA PER A MI???

Altres nadals

BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC

-Recordes quan vam estar a Bratislava?
-Es clar, quin fred que feia. Tu anaves tota abrigadota amb aquell gorro tant graciós.
Em despentina i somric.
-Aquesta foto...la fas fer tu, oi?
-Quina, quina?- deixa el llibre sobre el nordic obert per la pagina 32 i s'apropa a veure sobre el portatil que tinc sobre les cames la foto en questió.
-mmmmm pero aixó on era?
-Si, home!! Aquell mercat de Nadal, sisí estic segura que la vas fer tu perque mentre jo mirava embadalida paradetes tu et vas dedicar a fer fotos sense treure't els guans.
Una rialla compratida.
- Ai si!! com et va costar trobar el regal del teu amic invisible. Si fins i tot ens va començar a ploure i vam haver de correr fins aquella cafeteria que per sempre més serà la nostra preferida.
Deixo el portatil a terra i m'arropo prop seu.
-gairebé tinc fred només de pensar-ho.
-Vine cap a qui que s'està molt calentet i porta els peus que sé, que com sempre, els tens gelats.

Pista del meu amic invisible: No el tinc linkat a la meva barra lateral

La tardor va fer l'amor amb l'hivern

La tardor vestida amb la seva elegant túnica marronósa, arrossegava com una núvia la cua per terra, tota plena de fulles caduques.
Les va voler totes per ella per les cites que tenia amb l’estiu. Un dia i un altre la tardor no va sortir de casa sinó que feia que l’estiu envaís els carrers i li cantés cançons d’amor sota el balcó. Ella volia lluir el seu vestit llarg com els dies que l’estiu li prometia vora el mar.

Ella, però, mai eixia de la seva cova, només treia el cap pel balcó i enviava algun beset a l’aire calent que l’estiu emetia , provocat per ella. Pels seus ulls de color mel, la seva cabellera pèl-roja i aquell somriure tan seductor.
Tan va tontejar la Tardor amb l’estiu que ell un dia, va marxar. Potser algú altre trobaria bones les seves maduixes que amb la tardor es pansirien.

Sense dies de dol, l’hivern va entrar ca la tardor. Ella va restar perplexa asseguda en el seu gronxador de fusta. La seva blancor la fascinava i li feia por al mateix temps. L’hivern s’apropà i li acaricià la seva cara tíbia, un escalfred fa recorre l’esquena de la tardor. Els seus dits glaçats van fer que de les galtes naixés un nervi, que recorregués totes les vertebres de la columna de la tardor i morís al centre del cós. Va sentir punxada al seu sexe. No va saber distingir entre plaer i dolor; massa curt. L’esglai va fer que de seva boca sortís un -Ah! I d’aquí el baf que indicava que ella s’havia rendit, ja no caurien més fulles.

L’endemà la ciutat era freda-gelada-congelada.

nova proposta: DÉJÀ TÉ LA MÀ TOO MUCH STRONG, DONA!

Nois,
es época de nadal, de vacances, de menjar molt i de noves propostes.
En Robertinhos m'ha fet complice directa d'una: Un concrurs de fotografia.
En qué consisteix?

hi ha 4 categories:

* Flora i Fauna. (animalillus i floretes)

* Menjar i begudes. (genial per apats nadalencs)

* Paisatges o ciutats (per akells q us pegueu viatges q fan enveja)

* Retocs fotografics. (pels amants del fotoxó)

Hi ha 4 blogaires implicats per complicr el tema i posar-li més emoció: Llum de Dona, Té la mà Maria, Robertinhos i jo.

Voleu saber més cosetes? clickeu a la barra lateral on el Djembé del meu amic Tourek i tindreu les bases completes.

Va, no em digueu que no tindreu oportunitat de treure la camàra, ni que no faig bones fotos pq tots, TOTS acabem fent alguna q altra foto. Para muestra un botón:

Espolvoreado de mar

Post escrit a mà

PD: com podeu veure l'he liat amb la plantilla, quan pugui i trobi els guants d boxa ja em seguire barallant amb el pc.

Les mystères de l'amour

Hace un par de semanas tuve un pequeño encuentro organizado con gente que hacia tiempo que no veía. Hablo de mis compañeros de mi primera carrera, a los que ahora la vida les depara un futuro tan lejano al mio que ni en lleguas podria expresar.
La verdad, antes de ir me daba PALO, un palo tremendo. De 7 chicas, TODAS(menos una) traían pareja y una estaba felizmente casada. Temas de conversación del tipo: hipotecas, el proximo bodorrio, niños, quien de la pareja coje el coche, trabajo, plaza fija, oposiciones...

Bien, al llegar a un cierto punto de la noche, me pasé al lado profesional del asunto (mas q nada por no sentir que tenia 10 años menos que ellas, cuando todas rondamos el cuarto de siglo este apartado lo hablamos otro dia). Me propuse analizar cada una de las parejas alli presentes, o por lo menos a las mas cercanas.
Finalizada la cena me di cuenta que muchas de las alli presentes no se habian formado por aficiones comunes, ni maneras de ver la vida similar. Muchas era la unión entre una persona con deseos de amar y una persona con deseos de ser amada (y viceversa).
Y yo me pregunto, ¿tal vez busque lo que no existe? Tal vez no deba buscar a nadie que tenga valores similaresa los mios, o tal vez, no deba mirar por un futuro en la misma dirección, tal vez ni siquiera deberia tener puntos en común con quien quiera que sea mi pareja.
Tal vez pida demasiado y todo sea mucho mas sencillo. Tal vez solo deba querer a alguien que quiera ser querido.

La Fourmi

La Cigale, ayant chanté
Tout l'été,
Se trouva fort dépourvue
Quand la bise fut venue:
Pas un seul petit morceau
De mouche ou de vermisseau.
Elle alla crier famine
Chez la Fourmi sa voisine,
La priant de lui prêter
Quelque grain pour subsister
Jusqu’à la saison nouvelle.
« Je vous paierai, lui dit-elle,
Avant l’Août, foi d’animal,
Intérêt et principal. »
La Fourmi n’est pas prêteuse:
C’est là son moindre défaut.
« Que faisiez-vous au temps chaud ?
Dit-elle à cette emprunteuse.
— Nuit et jour à tout venant
Je chantais, ne vous déplaise.
— Vous chantiez ? J’en suis fort aise.
Eh bien ! Dansez maintenant. »

Em veig amb 8 anys davant de la Mme Juanos recitant una de les Fables de la fontaine.
L'any passat vaig ser una cigala com deu mana, no existien ni les obligacions, ni les preocpacions, ni el temps (gran obstacle del dia a dia) i procurava potenciar les habititats o atributs d'una bona...de la cigala (vaja). Estava convençuda que em costava deixarme anar, que teniem masses prejudicis, masses normes posades al cap, s'havia de desaprendre certes imposicions incrustades de base per poder-ne aprendre de noves.
Aqui torno poc a poc a ser la furmigueta que era (o pitjor). Em centro amb els estudis, estic pels amics que no vaig poder estar l'any passat, la familia- Ay! la familia- i estic intentant donar una empenteta al blog.
Per aixó a part de reendreçar armaris (ja sta semifet)estic reendreçant el blog. Al canviar la plantilla se'm va esborrar tots els links que tenia i ara de tant en tant torno a posts d'anys enrere per no perdre blogs que valien molt la pena.
Me'n he adonat que:
- Molts dels blogaires que formaven la meva blogosfera ja no hi son.
- Abans escribia i m'agrada llegirme i pensar que encara ho puc fer.
- Ho vull fer.
- Hi ha fotos que no estan mal.
- Vull tornar a agafar la camara.
- Abans escribia també en castellà.
- Quiero volver a hacerlo.
- És genial aixo que t'avisi quan algú publica.
- Pero perd l'encant d'anar buscant un per un el blog que ja va publicar fa uns quants dies.
- Em van otorgar varios premis (quan encara no existia cats).
- Els vull recuperar, si algu se'n recorda haverme'n donat digueu m'ho, sino ja investigare.

Vull donarli mes carisme al blog pro hi ha una cosa que se'n diu "ser pates". Vale, pos jo soc molt pates amb l'ordinador. Consells per mi???
Dush, com consegueixes aquests fons tant xulos.
Nur, com tens un gosset por ahi q es mou?
Déjà vie esta massa estatic.

ecoutelamer@gmail.com

L'encant dels "culmadus"

Trobo que els "culmadus" (que no, culs madurs) tenen un encant especial.
Arribar en una botigueta de pocs metres quadrats on hi ha absolutament de tot (el q pots i el que no hauries pogut imaginar)té gracia.
Pots trobar fruita, vi, aigua, potser llegums a granel, patates de bossa, detergent...Vaja una infinitat de coses colocades en un ordre que tothom posa en dubte però que sembla seguir la lògica d'un bon colmado.

A Florencia rere casa meu, en un carrer on només hi passaven bicicletes i quan hi passava algun cotxe, els vianant rondinavem per sota el nas per haver de pujar sobre la minça vorera, hi havia un colmado entranyable.
Dés de fora ja veies tot d'artilugis penjats en una mena de ganxo prop del cartell de la tenda. Quan hi entraves a l'esquerra trobaves un apartat dedicat a l'alimentaria.
En sacs enormes de color blanc, que naixien del terra fins gairebé la meva cintura, s'hi trobava una varietat de mongetes seques de tots colors: vermelles, negres, blanques...
En els estants de darrera sempre intentava endivinar quines herbes deurien ser aquelles tancades en un pot de vidre, per a infusions sempre m'acabava decidint; tot mentre el dependen d'uns 50 anys em mirava i somrient em deia:
-Qualcuna cosa in piu, bella?
Llavors jo mirava a la dreta i veia tot d'estants metalics amb estris i electrodomestics petits. Ja podies trobar-hi martells o radios (de ben segur segona mà)i no parlem de bicicletetes amb rodetes.
I jo, finalment, responia.
-Si, mi puoi...fare le chiavi?- amb l'italià precari i amb errors de principiant. Ell somreia i mentre cantava em feia unes copies de casa.

Festeta d'anniversari

-Oi que fa una calor insuportable?
-Sí, fa caaloreta, ningú diria que estem al Novembre.
-Coneixes a algú tu?
-Jo...la veritat es que tots em sonen però... Però Déjà qué fas?!
-Noia jo no soc de vestits cars, tinc calor, em vull banyar i com que veig que ja ni ha un q s'ha posat a la piscina nuet, nuet. Doncs no seré menys.
La noia de preciosa melena pelroja va somriure.
I mentre la Déjà anava a buscar l'escaleta per summergir els peus en aigua tibia, la Joana va dir-se "jo sé qui és...".


Feliç anniversari Relats conjunts!!!!

Quan es trenca l'encanteri

Una nit de dolces caricies, petons embogits i sexe gairebe tántric. Una conexió impossible d'explicar. Mirades, desig, espurnes.
Marxes. La feina fora del pais et crida. 2 anys de contracte min. I a la tornada no hi ha ni paraules, ni petons embogits. queda el record del desig que un dia hi va haver. I amb un intent desesperat per aferra-nos-hi entre llençols -Cling!- sents el soroll. El soroll de copa trencada que indica que s'ha trencat l'encanteri més dolç que mai hagues pogut existir.
Es va perdre en algun lloc entre Londres i Barcelona.

Els ulls

que veieu?

Diuen que els ulls son el reflex de l'anima

Un dia

Un dia a la vida de la Déjà:
- Algun somriure.
- Un bon café.
- Un piropillo gratuit (aparentment).
- Alguna borderia o mala resposta involuntaria.
- Una mica de musica (mentres camina, a casa, cantant entreclasses aquella cançó que no es pots treure del cap, mentre cuina...).
- Aprendre alguna cosa nova.
- Abaixar la mirada o apartar-la timidament.
- Dir alguna paraula en una altre llengua que no sigui en la que parla en aquell moment.
- Una rialla.
- Veure als seus.
- Un petó.
- Mirar als ulls.
- Llegir quelcom.
- Escriure encara que només siguin apunts.
- Enviar algun missatge.
- Rebre algun missatge.
- Menjar alguna verdureta.
- Pensar en algú.

Color Otoño

Viento.
frio, guantes y bufanda
Olor a humedo
humeante chimenea.
Otoño.
Soledad, silencio y frio.
Calma, mucha calma.
El calmar de las cerezas rojo-vivo
El descansar del espumoso mar de verano
El reposar del gazpacho, salmorejo.
El sentir la sopita de caldo para el alma en cada dedito de tus pies.
Marrón castaña
Manta afelpada
Sofá en casa y,
Otoño, todo se tiñe color otoño.

Remenar

Qué extrany és quan remenes...
Després d'alguns mesos de correr per terres catalanes encara tinc caixes per endreçar de la curta vida italiana. ( digueu-me desastre...alguns som aixi.)
Avui amb musica popoplare del sud em poso a fusionar part del contigut de les caixes + endreçar l'armari que fa anys que m'ho demana a crits + posar roba d'hivern i treure la d'estiu.
El resultat és trobar en bolsos abandonats en un racó perdut flyers de discoteques de adolescents, que te'n adones, no cau pas tant lluny on sortir significava llarga vida a les tardes. Tots i cada un dels bolsos trobats té per descomptat un pintallavis (ara entenc pq em desapareixen tant), trobes roba que ja no et posaras mai més i tickets de compra escrits en italià. Mitges de colors i et demanes si algun dia encara les aprofitaras. Escalfadors mig destrossats, sabates de taló que no uses. Deses la genollera expectant i una ferula que esperes no haver de fer servir mai més. Amb una presió a l'estomag deixes ben lluny la bossa de la càmara que algun any havia tret fum.
Trobes milers notes amagades escrites amb amor pel teu ex, que ara no té sentit descobrir. Trobes troçets de tu en un altre moment del temps.
Respires profundament i vas asumint a ritme de Zebda, ara, la gran mescla que acaba sent el nostre armari i com cada calaix, prestatge i raconet oblidat ens diu alguna coseta sobre naltros.