dissabte, de novembre 07, 2009
Color Otoño
Viento.
frio, guantes y bufanda
Olor a humedo
humeante chimenea.
Otoño.
Soledad, silencio y frio.
Calma, mucha calma.
El calmar de las cerezas rojo-vivo
El descansar del espumoso mar de verano
El reposar del gazpacho, salmorejo.
El sentir la sopita de caldo para el alma en cada dedito de tus pies.
Marrón castaña
Manta afelpada
Sofá en casa y,
Otoño, todo se tiñe color otoño.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
17 comentaris:
Jo vull que torni la primavera!!!
I així ha de ser, que la tardor sigui com se suposa que ha de ser. I treure els jerseis, i cuidar-se una mica, perquè el fred ja és aquí, i portem molt temps esperant-lo. Que bé que s'està ara sota les mantes. Encara millor si és en bona companyia, per qui pugui.
Déjà, em vas un raconet al teu costat? Un petó, m'encanta el que has escrit.... i la foto! :)
La tardor sona a Re, a La i a Si, no et sembla?
De color otoño seuro, pero el corazon de primavera.
que no robertinhos! que ja m'està bé una tardor com cal i un hivern ben fred.
Sí, és una pena haver de deixar descansar el salmorejo. Generalment estic ansiosa de que arribi la tardor, enguany també però reconec que encara em resisteixo i segueixo anant amb màniga curta ;)
Ayer, en el bus, viendo pasar los árboles, pensaba que el otoño es una seguna primavera donde las protagonistas no son las flores, sino los árboles.
Es bonito vivir en ciclos, ¿no crees? Cada etapa tiene su encanto peculiar. ¡Y qué buenas la sopita y la mantita! Y el frío matutino que despierta a los adormilados.
Un beso
Una manteta al cos i als peus i sentir la calma del fred ...fins la primavera.
Petons marrons!
Quina imatge més maca i més tranquil·la!
...sopita de caldo para el alma? No és chicken soup for the soul?
Salmorejo... mmmmmmmm!!!!! :) Però fa d'estiu, no? Deixem-lo descansar, que ja tornarà! :)
Que bé, aquesta tardor!
Robertinhos, i tornara! ara gaudeix d la tardor. ;)
xexu, va en 30 min comencem a buscar bona companyia per starse sota les mantes, si? :P (o ja la tens, pillin?!)
Cris, preciosa jo et faig un raconet ptit ptit q aixi si sta mes calentet. L'escrit és meu, la foto no.
Troballes, si me'l toquessis a cau d'orella potser et diria q si.
Striper, mi piace!!
Jordi, jajajajaja pos es claru. (m'encanta quan parleu entre valtros com si no us estigues mirant :P)
Alegria, doncs ja em diras com tu fas!! pq jo vaig amb un bon jersei i una bufanda, d fet ja m'he posat els "mitones" d l'any passat.
Dusch, vale yo soy una d los adormilaos dl mundo al q el frio dspierta. Si m gusta q sean ciclos, asi no t aburres, no? admas cada uno tiene su gracia. No soy d los d verano forever. K bonitos son los arboles en otoño!! y como apetece sopita pa cenar y hacer vida hogareña (aunq hago poca).
Joana, ptons marrons...jo smpre els enviava verds, potser es hora d canviar. Saps q? te'n envio d'ataronjats. ;)
Nur, és el q tu vulguis q sigui. (aish els assajos q he d'escriure sobre la pragmatica m'afecten greument). Bé? si? un bon find? ptunets.
Avui ja fa una mica més de fresqueta però... et recordo que visc a la vora del mar i força més al sud que la majoria de vosaltres ;) ...però per sort ja ha arribat la tardor. Tapem-nos, tapem-nos!!
alegria, a tapr-se digui dit!!!
No pas! L'has trobat tu primer??
xexu, a mi fins dilluns no m'arriba "una bona companyia". Potser em guanyes. ;)
Ho dubto, com no m'hi fiqui un gat sota la manta... pensa, però, que a ells el encanta estar sota qualsevol tipus de roba que cobreixi una superfície, així que estarien encantats.
home, si no m'equivoco per falta d'un, tens dues d bona companyia!!
Publica un comentari a l'entrada