Nieve

Cuando no esperas nada mas allà de lo habitual
es cuando encuentras que el mundo no gira como tu pensabas
que la vida es una sorpresa y que no podemos desperdiciar
ni un solo segundo de respiración.
Como podia yo pensar cuando tres jovenes se montaban
en un coche gris, la de cosas que podrian suceder en un dia y medio.
Nieve, mucha nieve, algun que otro resbalon,
un intento de baño en las termas en plena noche y a la intemperie.
Una cerveza, otra cerveza, preguntas sobre la nada,
respuestas con mas nada y mas cerveza.
subir seis en un coche, reir, botar, reir, llegar.
Beber, bailar, cantar, preguntas indiscretas
respuestas muy discretas, bailar mas
y mas juntos y todos juntos.
Escuchar en una noche un "¿me llamaras?" y
un "¿te puedo llamar?" de bocas distitas y no entender nada.
Y seguir bailando y seguir cantando y seguir sonriendo.
Comer una crepe chocolateada y dormir en una cama de cuatro
levantarse a las pocas horas y pisar nieve
y buscar, buscar, buscar y no encontrar.
Explicar batallitas y reir hasta que nos duela la barriga
y al octavo Cd llegar a casa y pensar en todo lo ocurrido.
Y con imagenes borrosas y memoria de pez, sonreir antes de dormir.

Bon nadal

BON NADAL A TOTS

He tornat a casa

Una altre proposta de Relats conjunts

Despedidas descafeinadas
en plena piazza san Lorenzo, entre vendedores de bolsos de colores
y tursitas de todas nacionalidades surge un "hasta luego, creo que ya no nos vemos"
y un abrazo a medias con sabor a ruido.
Sin acabar de entender las palabras que pronunciabamos
nos distanciamos y aparentemente todo ocurre de igual forma que cada dia,
nos veremos en dos horas; solo que esta vez oleran a enero.

Els dies d'abans

Decepcions

Les esperances son necessaries per viure, per tirar endavant
pero tal vegada ens traeixen i al recolzarnos en els somnis
ens decepcionen.
Aquelles persones a les que dones l'anima, el cor i el cos
i de sobte sembla que tot s'escola per l'aiguera,
no mereixen el que els hi havies ofert.
Això, però, nomes ho descobreixes dies mes tart i amb una esqueda dins del pit.
Aquelles persones a les que posaries la ma al foc i de ben cert que et cremaries.
Aquelles direm un no t'apropis gaire que el foc crema i les persones fan mal.

Ciutats

Les ciutats totes tenen un color que les diferencia de les altres
tenen una olor especial
i un moviment caracteristic.
Les ciutat semblen solides, inmobils
però trapelles ens enganyen i quan ens descuidem
es tornen mogudes, rapides, vives.
En realitat son elles les que ens miren quan apareixem per primer cop
ens acullen fredes, a vegades, amigables d'altres
i deixen que poc a poc ens fem pas dins del seu esquelet de pedra.
Saben que tenen parts mes estimades, part mes amagades i parts per descubrir.


Quina és la teva ciutat preferida? ( jo acabo de ser a Roma, sense paraules...)

A vegades

A vegades necessites una empenta
una espurneta d'amor
una abraçada
una mirada dolça,
a vegades nomes necessitem petits gestos
per seguir endavant.

Agafar aire i mira amunt
i pensar que cim encara és lluny
i el camí planer.

A vegades necessitem ser necessitats
recordar el que erem, el que som i seguirem sent.
Només a vegades...

Cuando

Cuando en tiempos en que una niña, solo lo es, si lleva falda, tacones, se pinta los ojos y lleva el pelo largo.
Cuando ser guapa es la obligación aunque camuflada con falsas palabras.
Cuando ser hombre parece ir de la mano a intentar ligar todo lo que sus ojos sean capaces de ver, babear, tocar, besar.

La noche, entonces, no me gusta.

Me monto en mi bici vieja, pintada a trozos, oxidada a otros y pedaleo lo mas fuerte que puedo.
El viento golpea mi cara tapada en parte por una bufanda roja, dejando que las lagrimas fluyan librement al son de unos pedales ruidosos.
Llego a la plaza de siempre, sigo a la segunda donde hago las dos vueltas de rigor, llego al puente y mirando al rio, lloro.
Lloro por todo y por nada, por no saber si soy o ni siquiera he llegado a ser.
Por los queridos y por los quedan por querer. Por los desaparecidos, por los que quieren desaparecer, por los que estan y los que apareceran.
Lloro por llorar, descansar, para agotar, para sentir.
Y luego los pedales cantan la nana que lleva a casa, una noche mas.

Reflexionant

Des de una distancia prudencial Crim, l’àngel en discòrdia, ja feia ben bé 16 minuts que observava l’escena. Mut i Res tenien un aire de reflexionar lo irreflexionable. Ulls en blanc mirant al cel, més amunt del cel, aixecant una cella, l’altre, girant el cap. Sense mirar-se ni una sola vegada. Crim seguia intentant desxifrar els seus pensaments lleugers com els núvols als que estaven recolzats. Ja tenia una llista mental del que podia ser important però què equivocat estava…

Mut: m’estima? O no m’estima? Sembla sempre molt amable amb mi però...i si no m’estima? Potser esta pensant el mateix que jo i això voldrà dir que m’estima! Sí, sí segur que m’estima. Està aquí al meu costat, oi? Això és que m’estima!! Però…si m’estima perquè no m’ho diu? Esta clar que si no m’ho diu és que no m’estima i no m’estima gens! Gens ni mica, fins i tot m’odia! Ui espera un moment...de l’amor a l’odi només hi ha un pas. Decidit, M’estima.

Res: Ara em menjaria una xocolata desfeta d’aquella fosca, fosca, feta a foc lent. Tota espessa, cremosa, dolceta. Ja la noto als llavis. L’aniria remenant poc a poc veient com agafa cós, consistència i quan estigués al punt just muntaria la nata. Ai la nata per sobre, només de pensar-ho les ales se’m estarrufen. Seria el millor berenar de la meva vida.

Crim: Una idea, nois! Desperteu! A la de tres diem en veu alta el que estem pensant.
Unaaaa, doooos i treeees.

Mut: Res m’estima!

Res: Vull una xocolata amb nata!

Crim: Què coi és el que val la pena pensar tanta estona?

Una altre proposta de Relats conjunts.

Problemas de convivencia

Problemas de la convivencia:

- ¿de quien son esos platos de la pila?
- hace frio, ¿ponemos la calefacción de una P vez?
- si invitas a 20 personas a cenar, me podrias avisar, tambien es mi casa.
- la basura se tiene que tirar cuando este llena.
- No poner la musica a tope a las 6 de la mañana. Hay gente que duerme.
- No se ponen lavadoras para una chaqueta solo.
- Yo no tengo que hacerme responsable de tooooooodas las cosas externas por hablar el idioma y tu no.
- ¿Piensas airear el submarino en el que se esta convirtiendo el salon?
- ¿Puedes saludar cuando te levantas?
-etc, etc, etc, etc, etc, etc, etc, etc

El plaer de les petites coses

De vegades és el plaer a les petites coses el que fa
que un somriure se't dibuixi als llavis,
que un dia sigui satisfactori
o senzillament gaudir d'un dia mes.
Caminar en un dia de pluja i descobrir,
sota el mateix paraigües que el teu milor amic,
part de la ciutat amagada entre els carrerons.
Fer panellets entre cares amables, torrar castanyes, i cantar cançons amb la guitarra més barata que s'ha trobat mai.
Fer un café amb la Joana i descubrir que realment tenim coses en comú, pensar en estar poca estona i adonarse'n que les agulles del rellotge han fet de les seves i el café tenia gust a tarda de novembre.
Buscar la cupula del duomo en un dia de boira espessa, trobarla i caminar fins el riu sense més intenció que la de observar el paisatge d'aquell instant.

Quin ha sigut el teu petit moment d'avui?

Lleis

Lleis que descontenten, lleis que privatitzen una educació publica, lleis que simplifiquen, menys problemes, menys professors, menys presupostos, menys estudiants?

Firenze

Despres d'un mes les coses s'endrecen soles
comences a tornar a trobar el teu camí
tens el teu grupet d'amics, amics com els de sempre,
ells seran aqui la teva familia.
tens casa teva i la sents teva. Et tires al sofa com sempre ho has fet, et prepares els menjarets que vols, portes a la gent que et ve d gust que vingui.
I et posen internet a casa.
Llavors si que pots dir que has començat en condicions, una nova época a la teva vida.

Ara si!

Ara si!
ja puc dir que tinc casa. Ja puc dir que he passat per la uni. Que dormo al meu llit, que obro l'armari i estan les meves coses.
Ja puc dir que passejo per la meva ciutat. Diria que parlo italia si fos veritat. Hem anat a l'Ikea i hem pagat milions de monetes de fiança.
I vaja que encara no estic adaptada pero suposo q poc a poc.
Xurrimangant wifi als veint pero esperant poder actualitzar sovint i sentir-os mes a prop ara que soc lluny. Us enyoro.

Hi ha animes que mai s'obliden

Hi ha animes que mai s’obliden.
Vas arribar a casa dins d’una caixeta de cartró en una època on et necessitàvem nosaltres a tu més que tu a nosaltres.
La petita de la casa de seguida es va abalançar sobre el teu cos poruc i minúscul. Jo sempre més prudent et mirava des de la seguretat d’un pam més enllà. La mare mirava les reaccions de les nenes i no va caler dir que el nouvingut seria el rei de la casa a partir d’aquell minut.
A mi sempre em vas escatimar esgarrapades.
Teníem un pacte tu i jo. Tu venies i jo t’estimava i quan te’n cansaves marxaves sense compliments i jo mai t’ho retrauria.
Altres més valents no li donaven importància a unes ungles juganeres i unes dents com agulles que deixaven el seu rastre.
Sigil•losament entraves a l’habitació obscura quan totes dormíem i feies la teva ronda habitual. Passaves a donar les bones nits i t’aclofaves unes hores a cada llit, com un pare dona un bes als seus infants. Innombrables cops et recordo als meus peus, hivern o estiu això era el que menys importava.
En moments de malaltia i desesperança sé que vas ser tu qui em va donar les forces. Calmat em miraves i m’acompanyaves sempre. Em cuidaves dissimulat, sense fer-te notar però present a tothora. A voltes ni acaronar-te podia però no desisties i seguies al meu costat
Ara, imagino el teu caminar elegant,marxant pausadament, com en els últims dies cap el mon dels gats i des de allà ens vigilaràs com sempre has fet, Peter.
I nosaltres des d’aquí no oblidarem mai l’ànima del millor gat del món, com sempre et deia, el meu gat preferit perquè una part de nosaltres marxa amb tu.

Dies de Revolució

No és que es estigui eternament capficada,
Ni que m'hagi oblidat de vosaltres,
No es que deixi el bloc penjat,
Ni que no tingui ganes de tornar a postejar,
Simplement venen dies de canvi i de revolució.
La meva vida esta a punt de fer un gir de 180 graus,
encara que nomes sigui per un 1 any.
Aixi q podeu imaginar l'stress, preparatius, despedides, etc.
Tinc ganes d tornar a tenir la meva nova vida en ordre i serà d'aki res.

PD: Ah! i no us escapareu d el repor fotografic de Croacia, a mi akst pais em va deixar amb la boca oberta.

un ptonas i fins aviat.

Ofuscated

Tres dies

Tres dies sense tele, sense mobil, sense agobios, sense calor.
Tres dies de sol, de platja, de passar el dia en barca.
D'amistat, de xerrar sense parar, de coneixe'ns una mica mes, de compartir.
De ser, d'estimar, de vetllar per l'altre i passar-ho molt i molt bé, vora el mar.

Pintar

Arrosegar mobles, posar-se un mocador al cap, empaperar el terra de diaris vells i pintar i pintar i pintar. Renovar, refer, remodelar, reorganitzar i donar esperances...