Les esperances son necessaries per viure, per tirar endavant
pero tal vegada ens traeixen i al recolzarnos en els somnis
ens decepcionen.
Aquelles persones a les que dones l'anima, el cor i el cos
i de sobte sembla que tot s'escola per l'aiguera,
no mereixen el que els hi havies ofert.
Això, però, nomes ho descobreixes dies mes tart i amb una esqueda dins del pit.
Aquelles persones a les que posaries la ma al foc i de ben cert que et cremaries.
Aquelles direm un no t'apropis gaire que el foc crema i les persones fan mal.
21 comentaris:
Bonica, em sap greu...
Pensa, però, que n'hi ha d'altres que sí que valen la pena. Hi són i les trobaràs.
Ànims, dona't temps i cuida't!
Petons!
Ànim, reina. No podies expressar-ho millor, ni amb el dibuix ni amb el text, però el temps és increïblement guaridor per a aquestes coses. Deixa'l passar.
però hi ha més persones...
hi ha més esperances...
hi ha més déjà!
Algú que fa les teves fotos, sap que les coses es poden veure de moltes maneres i de diferents angles. Deixant passar una mica el temps canviarà l'angle, segur!
Tornea a casa per nadal? Com aquell del turró..
ara no sé que dir...
et podria dir tòpics, però no serveixen de res.
Tens que assimilar el que t'ha passat, guardar els bons records, expulsar la rabia que tinguis dins i deixar que el temps coloqui a la persona al lloc que li correspon en el teu cor. I sobretot, pensa que hi ha d'altres persones que t'aprecien.
La meva expulsió de rabia va ser molt destructiva per a Paris i per a mi, però al mateix temps, el referme de tot a la ciutat de la llum va fer que Paris ocupi un lloc ben especial per a mi.
EN AQUESTES CIRCUNSTANÇIES, VAL MES NO DIR RES. PERO TOT PASSA EN AQUESTA VIDA,DONA TEMPS AL TEMPS.UNA ABRAÇADA MOLT FORTA, I ENDAVANT QUE LA VIDA VAL LA PENA. JUGANT AMB BCN.......
la vida és el risc
l'esperança el motiu
i la resta el coixí...
i així tot contínua.
ànims, perquè saps que la vida ens fa jugades lletges però després ens fa algún regalet inesperat que ens omple el buit. un no gaire inesperat serà un petó ben inmens dels meus... mua!
amnesia
No et diré la típica frase, millor t'envio un munt de petons i moltes abraçades!
ánim
És inevitable sentir-se buit i perdut quan algú en qui crèiem ens falla, quan ens cau un dels nostres pilars. Em sap greu, espero que estiguis bé.
Vivint experièncias un se n'adona que la vida es encaixar traïcions consulstancials al propi cicle vital
"we can"
Que bé, però que aquella persona que ha demostrat que no valia la pena, ja no formi part de la teva vida!
UNA ABRAÇADA!!
Es cert, però hi ha un gran ventall... entre les bones, hi ha les dolentes... Es un risc que s'ha de correr.. i potser així, sabrem valorar les "bones" d'una manera més clara!
El desengany, ens afecta i ens fa mal... però s'ha d'acceptar... Potser és la manera, de demostrar-nos que aquella persona no val res, i no cal "patir" per ell/a!
Anims
s'ha de correr el risc tot i que sigui a còpia de donar-te bofetades. més o menys com diu l'abogada; és una sort porgar el gra de la palla a la vida d'un.
ànims!
abans q res dir que estic be, aixo son reflexion, sentiments i cosetes que te'n adones poc a poc amb el temps...
Rita, brindem per tots akells que si valen la pena. ;)
Laura, el temps tant que ens queixem i tant que el necessitem!!!
estrip, gracies per recordarme que sempre hi ha alguna cosa mes.
clint, torno d'aki una semaneta d res si. I tinc moltissimes ganes d'abraçar els meus. Si encara tinc akest ull on veure diferents angles, nomes q a vegades hi ha boira. ;)
jordi, no cal que diguis res maco.
robertinhos, tothom tindra el lloc q li pertoca al meu cr, t'ho asseguro.
avui no dire res, nomes jugare amb florencia. Fes-li un peto a bcn, que no m'enyori que ja torno.
amnesia, tu ets el meu regal princesa. d'aki res passare tant d temps amb tu q em faras fora d casa, jiji.
carmncitta, me'ncanten els teus petons i abraçades, gracies.
xexu, els pilars no els vull reconstruir pro sempre se'n descobreixen de nous. Stic be maco, gracies. :)
corola, m'encantes!!! quines ganes d'axuxarte. We can!
abogada, aixo mirar en positiu si senyora!!! tens tota la raó!!! petonets.
eli, el desengany potser es obrir els ulls...
oscar, fet net sempre sta be!!
realment les coses no son com les veus ara...segurament et falta temps per entendre-ho...i es que a una persona com tu no se li pot fer mal, i ho saps...encara que t'obsessionis en pensar això, saps que no, i que mai te'n faria...
ja em vaig disculpar pero no em vas entendre...se que algun dia parlarem i m'entendras...i jo t'entendré...
una abraçada fiore
Cadascú i les seves circumstàncies...
fiore, aquest es el meu espai per explaiar-me si em vols dir alguna cosa saps on fer-ho.
Alegria, cada circumstancia i cadascú. ;)
...diuen que les que fan més mal són les que més t'estimen... jo crec que són les que més t'estimes les que et fan més mal perquè els seus errors són més difícils de perdonar perquè pensem que no els haurien de fer... de vegades ens equivoquem, prò de vegades tenim tota la raó del món. cal aprendre a diferenciar quan anem errats i quan no ens equivoquem.
espero que l'esquerda estigui tancada, preciosa. un somriure dolç!
Descobrir que confiaves en qui no debies es una experincia de lo mes dolorosa.
Els somnis mai s'han de perdre, per moltes decepcions que t'emportis, perquè els somnis són teus i ningú te'ls ha de prendre.
Molts petons guapissima!
Publica un comentari a l'entrada