Marques de vida o marques de guerra.
Cicatrius, arrugues, taques a la pell i fins i tot pigues. Aquell clotet en mig de la barbeta o el foradet que se’t fa quan somrius.
Qui decideix quines son maques i quines no si totes son signes de vida?
Ens aporten una personalitat extraordinària, una bellesa real y no falses mentires d’un ideal de plàstic. Nina de fira.
M’agrada, com sabeu, prestar atenció als detalls, i aquest son alguns del que hi tinc especial atenció.
No son les nostres marques signes de la nostra vida, del pas del temps, de la lluita contra les adversitats, de la supervivència arribant a un extrem?
I doncs, perquè volem fer-les desaparèixer, com si no tinguéssim passat, experiències o ens manqués la pròpia edat, el saber qui som i on estem?
