dilluns, de setembre 03, 2007

Mitologia en casa

_MG_4694
Me gusta levantarme por la mañana y que al abrir la ventana
las enredaderas asomen sus flores violetas dentro de casa
Bajar a la calle y al girar ese largo edificio gris
encontrar el centauro canudo leyendo el periódico en la terraza del Bar Manolo.

Cruzar la Avenida llena de conductores cabreados montados en coches rojos
y fijarme en el duende que canta, sin micro y subido en un taburete, los pedidos de esa hamburguesería tan famosa.

Saltar, a paso de canguro hasta llegar a la fuente de la vida,
y allí, bajar por la cueva oscura,
donde las excabadoras cada día duermen menos y ensordecen mas mis orejas elficas.

Salir otra vez a la superficie
y ver como cada día las casitas blancas, que me informan de la cercanía de las oficinas donde me paso 10h tecleando un ordenador rosa.

Y justo, en frente la puerta marrón, del castillo donde debo entrar
Veo el espectáculo de una hada que ha quedado hipnotizada por el despegar del unicornio blanco, de mi compañero de despacho, que va a buscar un bocata de salchichón.

24 comentaris:

Antoni Esteve ha dit...

Genial! La rutina tambe pot ser una font d'inspiracio, quina bona manera de veure el dia a dia.
Visca la imaginacio!
Avui tambe pot ser un gran dia!
ptns.

Anònim ha dit...

Genial post inspirat en el dia a dia a vegades monoton, pero no per aixo a vegades poden ser molt feliços o no.

Clint ha dit...

Preciós come sempre tot i que no m'ha quedat clar si és l'unicorn o el company el que vol el bocata de llonganissa!

carmncitta ha dit...

Claor un día tiene muchos matices, si vieramos la vida toda del mismo color...menudo plan!

Porque los conductores cabreados suelen ir en coches rojos? Rojo=agresividad? puede ser, por eso pagan más de seguro de automóvil.

Joana ha dit...

Anar així a la feina i desdibuixar la rutina diària, val la pena!
Veure color allà on hi ha grisor!
D'això se'n diu ser positiva i optimista. M'agrada!
;)

Jo Mateixa ha dit...

Bufa, ordinador rosa?? això es molt profund :-P

Que bonic es tornar a treballar eh :-S, ànims nineta, si tothom veies el mon amb els teus ulls possiblement no farien aquelles cares d'engoixats de bon mati :-)

Petonets de bona nit!!!!!

Anònim ha dit...

Una vida per viure

Robertinhos ha dit...

ondia déjà, jo pels matins sol vec lleganyes, fums, tràfic i més lleganyes...

per cert, un unicorni? potser era un banyut i el vas veure de perfil!

Mikel ha dit...

el bocata de salsichon dona el toc necesari per fer-lo un post magic ;-)

Gerard Agudo ha dit...

Mira! avui treballaré diferent!

Claire ha dit...

Intentaré recordar esto cuando vea el día gris como hoy.... gracias por enseñarnos otro punto de vista.

Anònim ha dit...

Y saltar, y reir,
y vivir, y soñar,
sin maldad, con fuerza,
con dulzor y armonia,
con ganas, con vida,
como tu nos lo explicas.


Espero que hagis tingut un bon primer dia :-)

Déjà vie ha dit...

antoni, i tant! avui, dmea, dema passat...

striper, monoton? nah!

clint, tu per qui apostes?

carmncitta, esastamente. Rojo= agresividad. o...era amor?

joana, pero q pasa? ningu creu en els unicorns, les fades, els centaures o els follets pq hi son cada dia, eh. Nomes cal q els busqueu!

jo mateixa, ai nineta! q en feia de temps q no m'ho deien. q maco... t'agradat l'ordinador rosa, eh?! doncs ja saps a demanarlo als reis!

xupasangre, i per veure i imaginar i inventar i per...

mikel, i pq no vaig trobar una paraula mes lletja que es pogues posar dins un entrepa q sino... ;)

gerard, q be!! ja em diras els dimonis q has vist a la feina avui o potser alguna ninfa. Qui sap?

claire, la clave esta en las enredaderas violetas. :P

mandarina, et puc dir un secret? el meu primer dia es el 19 d'akest mes. pro shhhhhh.

Anònim ha dit...

Així dóna gust anar a la feina!!!!!
En la meva tots son misteris: mai m'entero del que pasa!!!

mossèn ha dit...

m'agrada la pinça ... és molt fashion !!! ... ke ¿? ... salut

sergisonic ha dit...

un bosque mágico en el tejido urbano de tu ciudad... ¡qué bien!

Clint ha dit...

va jo aposto per el compañero...tot i que pensant malament això del unicornio blanco del teu colega, sona una mica....;) jijiji

Anònim ha dit...

Uii, doncs encara et queden dies, gaudeix-los molt!!!!! :-)

Petons!!!!

Deric ha dit...

es que es pot trobar poesia amagada de sota les pedres!

Anònim ha dit...

Hi ha poesia a tot arreu, només cal buscar-la.

BACCD ha dit...

Jo diria més aviat que la poesia la porta cadascú a dins i la Déjà en té molta.

Un petonàs, Déjà!

Déjà vie ha dit...

cafeambllet, doncs haurem d resoldre aksts misteris, no?

mossèn, si k ho és si!

sergisonic, se te ocurre un lugar mas magico?

clint, tu ets mes dl lado oscuro q dl magico, eh! no si ya...:P

mandarina, stoy en ello.jiji gracies wapa.

déric, d vegades ni tan sols esta amagada, d vegades son les pedres la poesia.

cosespetites, akilekoi! d vegades et busca ella, però.

duschgel, oooooooh!! do you think so? gracies preciosa.

Robertinhos ha dit...

blau verd?

oriol ha dit...

De la foto què et puc dir que no sàpigues. Em sembla que el que has fet, és el que justifica la utilització del photoshòp. Per jugar i aconseguir resultats com aquest.M'encanta el contrast. El color a prop, allà on presto atenció, i allà lluny, el que m'interessa menys, difumintat...

i del text, m'encanta com aconsegueixes que t'hagi imaginat fent el tragecte. I si, t'imagino amb un somriure als llavis.