dimecres, de juny 03, 2009

qualcosa stranna

IMG_2289

A vegades penso que soc com una olivera. Les meves arrels costen a creixer, a formar-se pero tant bon punt el sol, l'aigua i l'aire fan la combinació perfecte tot canvia. Quan arrela, arrela de debó endinsant-se dins la terra. Mediterranea tant de forma com de sentiment.
Nose pas pq escric aixó, ni quin sentit té donar explicació als de l'altre banda que fa temps que reben noticies. Només escric sense pensar perqué de vegades no es pot viure i pensar al mateix temps aixi q ara em concentro i segur que mes endavant escriure tot el q aquest any no he pogut.

Ptons a tots ( sembla una carta aixo, merda! ja nose fer ni posts!!!)

11 comentaris:

Núr ha dit...

I encara que no puguis escriure-ho, no passa res. De vegades hi ha coses que només tenim clares dins el cap i no trobem la manera d'expressar-les; prò, com deia, si són clares dins el nostre cor i el nostre cap, això és el més important!

Una olivera? És un arbre preciós i molt de la nostra terra. Ben triat!

Robertinhos ha dit...

et fa res si t'agafo unes olivetes?així faig el vermut!

una abraçada

Jordi Casanovas ha dit...

i mentrestant aquí continuarem esperant...

Sergi ha dit...

Dona, suposo que fer posts no se t'oblidarà, però podries entrenar una mica, no? No ho dic per tu, sinó per nosaltres, eh!

Joana ha dit...

Deus tenir tantes coses per explicar que no saps per on començar.
A capítols, petits relats...
T'enyorem! :)

estrip ha dit...

un olivera que segur que explicarà coses molt boniques.

Anònim ha dit...

lascia stare, parla e lascia le tue parole qua...sempre c'e qualcuno che guarda se ti vede...

spazzolino blu

Joan Marc ha dit...

Hola!! Ara feia molt (massa) que no em deixava caure per aquí!

Molt maco aquest símil de l'olivera. Pensa que són arbres molt resistents que aguanten molts anys!!

Molts records ;)

Berenice ha dit...

molta sort a l'altra banda..
però que sàpigues que, "pese a todo", per aquí trobem a faltar l'olivera (i no per fer un vermut amb les olives!)

Alegria De La Huerta ha dit...

Jajajaja...

però si no els has escrit vol dir que segur que els has viscut, i això també està molt bé.

zel ha dit...

Saps que no cal aclarir res més? quan un s'adona de les seves arrels, gairebé pot dir que té l'ànima en pau.... si més no ho sembla. Petons!