Nose pas pq escric aixó, ni quin sentit té donar explicació als de l'altre banda que fa temps que reben noticies. Només escric sense pensar perqué de vegades no es pot viure i pensar al mateix temps aixi q ara em concentro i segur que mes endavant escriure tot el q aquest any no he pogut.
Ptons a tots ( sembla una carta aixo, merda! ja nose fer ni posts!!!)
11 comentaris:
I encara que no puguis escriure-ho, no passa res. De vegades hi ha coses que només tenim clares dins el cap i no trobem la manera d'expressar-les; prò, com deia, si són clares dins el nostre cor i el nostre cap, això és el més important!
Una olivera? És un arbre preciós i molt de la nostra terra. Ben triat!
et fa res si t'agafo unes olivetes?així faig el vermut!
una abraçada
i mentrestant aquí continuarem esperant...
Dona, suposo que fer posts no se t'oblidarà, però podries entrenar una mica, no? No ho dic per tu, sinó per nosaltres, eh!
Deus tenir tantes coses per explicar que no saps per on començar.
A capítols, petits relats...
T'enyorem! :)
un olivera que segur que explicarà coses molt boniques.
lascia stare, parla e lascia le tue parole qua...sempre c'e qualcuno che guarda se ti vede...
spazzolino blu
Hola!! Ara feia molt (massa) que no em deixava caure per aquí!
Molt maco aquest símil de l'olivera. Pensa que són arbres molt resistents que aguanten molts anys!!
Molts records ;)
molta sort a l'altra banda..
però que sàpigues que, "pese a todo", per aquí trobem a faltar l'olivera (i no per fer un vermut amb les olives!)
Jajajaja...
però si no els has escrit vol dir que segur que els has viscut, i això també està molt bé.
Saps que no cal aclarir res més? quan un s'adona de les seves arrels, gairebé pot dir que té l'ànima en pau.... si més no ho sembla. Petons!
Publica un comentari a l'entrada