¿Y si me estuviera equivocando?
¿Y si no encuentro nadie como yo porque este no es mi sitio?
¿Y si me costara años acomodarme a la vida de aqui? Y me refiero realmente a una vida, no el sucedaneo que hacemos creer, sino a una vida con los puntos sobre las ies.
Soy como soy porque me costo conseguirlo en su momento acaso ¿habia pensado que seria tan facil conseguirlo de nuevo?
Tal vez me no me satisfacen amigos de pega, una sonrisa falsa, una copa detras de una cabeza que pierde serrin.
Entonces ¿que? ¿que hago? ¿donde estoy? ¿Por que calle deberia perderme?
tal vez no pueda encontrar lo busco porque tal vez aqui no exista.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 22 hores
16 comentaris:
welcome to the cruel world!
has d'estar bé amb tu i viure. La resta...bé, no es pot tenir tot
Hi ha moments de la vida en que ens sentim perduts, no trobem el nostre lloc i ens venen tot de qüestions com les que planteges. Alguna cosa està canviant al teu interior, probablement ara no saps el què, però estàs entenent alguna cosa, estàs fent una introspecció, i potser aviat prendràs una decisió que no esperaves, alguna cosa que canviarà la teva vida. Si el canvi serà gran i profund, o més aviat petit, ja ho veurem.
No busquis ja arribara, las coses bones es troben no es busquen.
tranquila, igual ara pots saber una mica com em sentia algunes vegades...ja saps, tens on arrimar-te si et plau...espero que estiguis be i no desesperis, segur que trobaras l'ideal quan menos el busquis!
petons i abraçades maca!!ànims!!
nando
potser és qüestió de temps... dadle tiempo al tiempo que para que el vaso rebose ay que llenarlo primero...
hi ha coses que no trobarem mai a fora.
Robertinhos, pffff!
xexu, nose si m'agrada sentirme aixi...
striper, potser si!
nando, :)
Jordi, m'ha encantat el refrany. gracies.
estrip, cert!
Primer has de ser autèntica, has de ser tu. Ja està, no cal res més. Amb tu en tens prou (shhhh... arribaran, no desesperis... mentre fes la teva vida, no la perdis... al cap i a la fi només et tens a tu).
és curiós saber el que realment penses a través d'un blog.
la vida de barcelona no la trobaràs (no la trobarem, de fet) aqui. I això m'ho vas dir tu al principi de l'erasmus.
cuida't el refredat.
only :)? diu més un emoticono que mil paraules, oi fiorellina...
baciMile...i força pq ja saps que ets la mes forta!
plufipetonsd'aniiiiims!!!!
Spa!
Voilà... je t'envoie un bisou, chérie!
Cuqui....es la teva vida, la teva etapa, i nomes tu pots saber si on estàs es el teu lloc o no.
Poder ara tens enyorança del teu mon amb la teva gent, però on estàs ara hi ha un mon nou i gent nova, els pots donar una oportunitat per saber realment si vols estar-hi o trencar amb tot i tornar al teu mon d'abans.
Tu tens l'última paraula.
Cuidat molt carinyu, un petonas ben dolcet!!!
Per qualsevol carrer d'aquesta fantàstica ciutat...!
T'afegeixo per anar-te llegint. Salutacions :)
alegria, tens tota la raó intentere no perdrela. ;)
C, curiós és trobarte per aki. Com has arribat al meu petit racó, on tinc els secrets al descobert? Ja no stic costipada!
spa, grazie mille. (la resta en persona)
violette, bisou reçu!!! merci ma belle.
Jo mateixa, donem-li doncs una oportunitat! (més) dificil crear una nova vida. Petonets maca.
Efrem, de ben segur!
Tenim un amic en comú ('Vivencias', l'Alberto). I bé, el món no és tant gran.
Una vida succedània... Crec que és la millor manera de descriure-ho que he sentit mai! Si sents que no és per a tu, llavors hauràs de pensar que realment es tracta d'això una vida «que pot substituir» la teva vida original «pel fet de tenir propietats anàlogues». S'hi assembla, prò no és la bona de debò.
No t'hi encaparris. Gaudeix-ne i ja està! Ja arribarà el moment de tornar i trobar una vida amb punts a les i i accents on toca! ;)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada