Complicitat a dues bandes

Poques vegades es dona una complicitat gairebé perfecte.
Una mirada amb la que no cal ni una sola paraula.
Un gest que et fa entendre el discurs que hauriem
de repetir en veu alta per a d'altres.
Poques vegades un somriure expresa mes que alegria i és captat pel teu igual.
Somnis i progectes compartits.
Maneres de veure la vida, tot i que amb certs matissos, i ganes de menjar-se el mon.
Poques vegades, però quan passa no es pot perdre la oportunitat.
La vida son sorpreses a agafar al vol, moments de regal, cops de vent.

PD: i no, no hi ha fotos, hi ha paraules.