Abrió la puerta del balcón,
el viento hizo que el pañuelo que rodeaba su cuello
ondeara levemente y el sol provocó un guiño inesperado.
Miró hacia la calle, sonrió al vacio y pensó que hoy sería un nuevo dia.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 19 hores
11 comentaris:
Em sona a moment de revel·lació. Un d'aquells punts en el temps i l'espai en que t'adones d'alguna cosa, en els que alguna cosa canvia a l'interior. Però potser m'equivoco, què sé jo...
mil finestres, una per dia i cada dia diferent!
Nou dia, noves esperances...i cal marxar a dormir sense perdre-les.
ptns
mmmmm -foto+text- si li afegeixes el flaire d'un capuccio e cornetto i una bona companyia esperan-te al bar de baix, seria el començament de dia perfecte...
És el millor que poden fer cada matí: treure el cap per la finestra a veure si esbrinem què té preparat per a nosaltres el dia que comença! :) I si fa fresqueta, encara millor, perquè ens desperta i és millor que el cafè! :D
Petonets!
Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa,
Cuanto tiempo bella!
Ya veo que sigues haciendo unas fotos magnificas.
Un abrazo
Xexu, potser...q sé jo...;)
estrip, per anar obrint una a una.
Antoni, tota la raó cal marxar a dormir sns perdreles.
anomim, quasi cada mati es donen quelles circunstancies. ;)
núr, a mi la fresqueta m'encanta, el fred no tant. :P
waipu, hola wapa!!! si q hacia tiempo q no t veia x mi morada. Gracias, un cafelito? ;)
Millor, oi? :-))
Com diuen els Pets, Bon dia.
Una abraçada.
I s'hi veuen coses diferents per aquestes finestres???
Si fos aixi, si cadascun d'elles ens mostres una cosa dferent del nou dia, ja seria la llet eh!!!!
Petonets dolçets bonica!!!!
Rita, sisi millor.
Uribetty, molt bon dia! abraçadetes.
Jo mateixa, i tant!! petons maca.
Publica un comentari a l'entrada