Crido a la calma
busco la quietat
demano la pau.
Poc a poc las aguas vuelven a su cauce,
la normalitat torna a entrar a casa meva.
La revolució interna deixa de ser latent
i es va escolant entre els dits de la mà.
Organitzes el caos d'emocions i novetats.
Al senirte perduda en mig del mar
vas acabar deixan-te guiar per l'estrella polar
perque potser es la que sempre t'ha estat acaronant.
18 comentaris:
poc a poc i amb bona letra ... salut
je vois que tu parle très bien le français, jj
una abraçada!
Pere
i la que sempre és al mateix lloc...
bé, la maqueta d'El Pes de la Llum no està publicada, al myspace hi ha cançons de diverses maquetes;
www.myspace.com/perevilanova88
aviam si t'agraden
Una abraçada
les emocions es calmen
les revolucions triomfen o són derrotades
el caos s'acaba organitzant, perquè no hi ha major ordre que el caos
les estrelles polars
són el millor en aquesta vida
no sé què fariem sense elles..!
tonets
Sempre queda l'esperit de la revolució, O no?
Per davant de tot, molta calma, i no deixis que et superi el caos.
Tan de bo pogués trobar una mica de calma i quietud a la meva vida... Darrerament no paro de fer coses i vaig amunt i avall atrafegada i estressada. El que a vegades em fa por és que aquesta sigui la meva normalitat i que la calma sigui l'excepció...
M'agrada la fotu, prò per què una foto d'un cabdell de llana?
El mar i les estrelles...
Simbol de pau i calma... Aquesta força que desprenen, sha d'aprofitar...
cuando pille a la estrella polar esa se va a enterar!!!!tb t puc acaronar jo!!
testimo mi reina
Bonic
Vaja, tu sempre trobes les paraules per definir el que sents...
en tens algunes per transmetre que encara que no hi siguis, sempre hi ets? necessito dir-li a algú, segur que tu m'hi ajudes!
Una abraçada
Aquest poema, sobretot els versos inicials, m'han recordat al llibre " Pido la voz y la palabra" de Blas de Otero. Ara que...no sé perque.
Una forta abraçada.
mossen, salut!
pere, merci ;)
jordi, i la que mes brilla en el cel.
pere, ara me'n hi vaig!
kena, dormire i pluf.
striper, of course!
xexu, necessitava q em diguessim aixó.
nur, entenc tant be el q dius... un capdell d llana pq d vegades no saps per on tirar, ni de qui fil agafarte del manyoc q hi ha.
eli, a veure si l'aprofito una mika doncs.
spazzolino, acaronam.
oriol, necessites ajuda?
uribetty, desd quan tenen importancia els perques?
L'estrella polar és com els bons lectors.Mai t'abandonen.
Petons matiners!
mmmm...i on està el gat que tira del fil...
talkin'bout the revoltion, mai desapareix, però es fa menys evident
Siempre es maravilloso llegar a esa calma...pero tampoco que todo sea calma...sino la vida es muy monótona, o no?
Un besote
dius que em fas un jersey...però si ja ve la caloreta!
lmewmon, mmmmmm m'has fet somriure. M'agrada ;)
robertinohs, i jo q creia q el gat eres tu. :P
waipu, ahora es lo q necessito y creo q voy por el camino pero d momento no he llegado...
clint, caloke?
Publica un comentari a l'entrada