Aunque me recuerdes borrosa,
aunque no puedas oler mi perfume melocotón,
aunque te falle la memoria y la lejania no te permita
tocar tu cicatriz preferida dibujada en mi piel,
aunque no sientas mis dedos recorrer tu espalda
y seguidamente un escalofrio recorrer tu cuerpo
Cuando me recuerdes, recuerdame así. Sonriendo.
Yo seguiré guardando en mi memoria trocitos de ti.
29 comentaris:
Déjà...preciós i tu preciosa :-)
Una abraçada ben dolça bonica.
Deu ser perquè jo també en tinc o què (i ara ve el típic tòpic que es diu sempre, "modèstia a part"), però estàs molt maca amb els rínxols! Els meus van creixent i creixent, tots estarrufats la majoria de les vegades, però en fi, "és lo que hi ha", jajaja!
Jo quasi bé sempre t'he recordat així, amb un bon somriure a la cara, suposo perquè ben poques vegades t'he vist (a través de cam, és clar), trista o decaiguda.
Anyway, una poesia preciosa, xiqueta! Felicitats!
M'ha arribat ben endins! Molt maco. I estàs molt guapa, jo només t'havia vist a la foto del teu perfil. Cabells arrissats i indomables com els meus.
Un petó maca!
Dudo que con el programa de los Simpson se pueda reproducir esa sonrisa. No te preocupes. Seguro que la recordará.
¡Un beso muy grande!
els trossets són els que importen
són boniques les fotos borroses
són les que porten més emocions
perquè s'han de refer les cantonades, les pigues que s'han esborrat en moure's la càmera..
ànims, xiqueta
un petonàs
(vaig deixar un missatge que sembla que la de vegades capritxosa teconologia no ha deixat arribar, així que el repetirem )
Permetem-nos sempre que ens faci falta unes petites dosis de dolça melancolia...
trocitos ... a voltes ja són suficients ... salut
Niña, ¡qué guapa! Y como dice Dusch, esa sonrisa no tiene copia.
Me gusta lo que dices, porque es verdad que la memoria sólo puede guardar retazos, pequeños trozos. Luego el puzzle ya lo componemos en nuestra cabeza, ya le damos el sentido que necesite.
Sólo que quien te recuerde con esa sonrisa y no esté deseando volver a verla... ¡es que no está en sus cabales! :)
¡Un besazo!
jo mateixa, una abraçadeta per tu reina.
rinxolets, gracies. I lo dls risos estarrofats...és lo q tiene.
boira, ei akests rissos. Hauriem de fer un club? aixó d la guapura es pq la foto es borrosa q sino...peto bonica.
duschegle, la verdad es q no me reprodujo la sonrisa, no! puede q algun dia cuelgue lo q me salió, aunq nose yo si es mu parecido...
robertinhos, si senyor.
kena xe, toy en ello, reconstruint pigues i cantonades. ;)
oriol, petites dosis d dolça melancolia i llagrimes d'anyoraça.
mossèn, tens tota la raó, ben sovint els troçets acaben formant un tot.
antígona, que solete eres!! ai q voy hacer o con mi anti. wapa! bsotes y alguna q otra sonrisa.
Ja m'agradaria que tothom em recordes amb un somriure.es molt bonic
Momentos imborrables aunque queden borrosos.
Saludos.
Jo t'havia dit (putu blogger) que és impossible que es recordi aquest somriure borrós...Gon dia!
Perque tots saben com em sento...es dur veure't a la pantalla pero no poder tocar-te, acaronar-te, o veure't en realitat...tocar aquell rastre de floretes pintades entre la panxeta i l'espatlla...es dificil veure't a 1300 kilometres i contenir les ganes d'agafar un avio i venir a acaronar el teu somriure...
tu peque cepillo azul - perche ti amo, perche voglio stare accanto il tuo sorrisso...perche non ha una ragazza piu bella da te...-
...perche non ha ni sole ni luna si non vedo i tuoi occhi...
ei tia... nomes dir... QUE MACO!!!
me gusta el concepto del nombre de tu blog, que es como este post, recordar y vivir el presente, la memoria en el presente, es para darle vueltas, saludos de una caricatura
striper, intenta-ho, com mes somriguis mes probabilitats!
nosotras mismas, oh q frase tan bonita y tan cierta...
clint, garcies maco y si putu blogger.
anònim, no em matis a paraules dolces, pq la mort no es menys dolorosa si tu no i ets.
azri3l, ei tio...nomes dir q gracies. ;)
la caricatura, pues si vive el presente y solo detente a recordarlo unos minutos pq luego debes seguir viviendo ese presente. Bienvenido a mi casa, ven siempre q te apetezca.
genial, agredolç!
El millor es quedar-es amb aquells retalls, el bons, els que ens deixen muntar la imatge d'una persona al nostre pensament sense que hi hagi rés que ens fereixi el cor.
Somriu si us plau!
Bossinets a bossinets el tot es fa!!!
Petons guapa!!
precios i preciosa
Muy, muy bonito de verdad..... transmites muchísimas emociones. Gracias por compartirlas
Wapíssima!!!!!
Perquè tu ho vals! ;) I ...Ell... potser també! ;)
Ja t'ho dic jo que transmite emociones, totes aquelles que fan posar els pels de punta i la pelle di gallina...et fa volar amb paraules, emocionar amb relats, riure amb somriures i volar amb aquells ullets amb els que et mira...i et desarma poc a poc...mi peque...
tu llençol...
Muacks
Es la mejor manera de recordar a alguien , sonriendo.
Un besote.
Bona nit.
antoni, si tu m'ho demanes somric el que calgui!
cafeambllet, i tant! bocinets d'un tot.
marina, ooooi que maca. gracies reina.
claire, gracias por leerlas y dejar que tambien lleguen a ti. ;)
joana, tu sí que ho vals, maca!
llençol, que dificil comentar... tant d bo pogues volar jo cap allà on els somriures es transformen en rialles.
jobu, si eso es lo q quiero q me recurden asi. un besote.
Ahí has estado bien, ¿qué mejor manera de recordar a alguien que sonriendo?... es curioso, hay gente a la que siempre la recuerdo feliz y otra a la que no...
Besos
ReDeu quins ulls!! bé al tema que em despisto...una macedònia de paraules sinceres.... m'agrada
Ostres nena, k bonic
Com m'agradaria k algú m'escrigués una cosa així...kina sort té el destinatari tenint al cor el teu somriure
Jana
j.coltrane, pues eso es lo q quiero, un recuerdo feliz.
g! espero q tenir uns ulls redeu sigui bo... :P macedonia d paraules sinceres? a mi tb m'agrada l'expresio.
Jana, nose si te sort pro el meu somriure segur.
Publica un comentari a l'entrada