Cada dia recibo menos besos,
en lugar de que mis labios se gasten un poquito mas.
Mi piel, cada vez menos, se pone de gallina,
en lugar de que cada segundo erice mi vello.
Cada dia duermo mas sola y tengo mas frio
en lugar de sentir tu brazo rodear mi cuello.
No exprimes los ultimos dias, ni segundos, ni minutos y veo como el tu y yo se volatiliza como la esencia que no intentas retener.
Cada dia te siento mas lejos y eso que todavia no te has ido.
27 comentaris:
de vegades el moment previ a allò que ha de passar és pitjor que el moment en si...
No se que dir Déjà, t'ho dic de tot cor, es un post molt profund però no voldria pensar que l'has escrit estant trista, em sabria molt de greu.
Anime't si et plau bonica, fins i tot la tristesa per la marxa d'algu a qui estimem vista amb els teus ulls es fa més profunda encara.
Un peto ben dolç!!!!
A vegades intuïm allò que ha de passar però ho retrassem perquè ens colpeix. Altres cops enyorem sense perdre-ho, perquè potser en volem més...
Espero que sigui "un escrit" tristó.
Una abraçada!
Molt maco, trist però maco.
Espero que aviat els teus llavis es gastin :p
Una abraçada!
Pienso lo mismo que Joana... Y de ver siempre tu sonrisa en la foto del perfil me cuesta imaginarte de otra manera.
¡Muchos besos, Déjà!
Es muy triste sentir a alguien lejos, aunque esté a nuestro lado..
Yo también espero que sea "un escrito" triste...
no cal estar sols per sentir-nos-hi ni cal estar envoltat d'amor per sentir-se estimat
Ei ma cherie! millor avui? hem dormit bé...va que segur que el solet d'aquest matí t'anima dona! Petons de divendres!
And sit and nurse my broken heart, so lonely,
oriol, cuanta raó en akestes sabies paraules. Aixó em recorda una escena a la pelicul·la, La suerte de Emma, que diu que es pitjor la por a la mort que la mort en si. Als seus porcs , pq viu en una granja, abans d maralos, els hi canta una cançó i ella diu que no pateixen ni la mitad. (quina comparació, no? ups!)
jo mateixa, entenc q et preocupis per mi, pero la tristesa tambe s'ha de viure sobretot pq et demostra que estas viva, que et remous per dins i que estimes. m'entens?
joana, anyorar sense perdre, mes dificil de dir que de sentir... un escrit trstó ho és.
uribetty, els meus llavis crec q ara no stan per romanços. ;)
duschgel, todos tenemos momentos tristes y momentos algeres. Sin lagrimas puede que no hubieran sonrisas...
clint, petons d divendres.
dani r., I'm sorry but is your turn know. I can sit in a sofa, you can feed my heart a bit.
ups q pasó?
claire, la verdad si es triste.
marina, tota la raó. D'estimada m'hi sento, sé que tinc gent q hi és quan la necessito i aixó es tant en aksta vida...
echar de menos en una mirada, a una distancia cercana, aunque las palabras lleguen ya desde lejos...
los besos van y vienen
tranquila, estoy segura que aunque te parezca alejado, con los rayos del sol este fin de semana recuperas el calor...y la alegria
ja ho diuen ja ... "vamos de mal a peor" !!! ... salut
Sin duda, Déjà, que no hay que olvidar que los contrarios siempre son complementarios.
¡Un beso y cuídate!
Són els moments de pitjors sensacions. Veiem que a qui volem retenir està cada vegada més distant i, amb impotència, veiem que no podem fer rés.
Si ès la teva situació, ho sento, sé el petiment que significa.
Ànim, molta força així seràs capaç d'enfrontar el que hagi de venir.
ptns d'energia!
Sí, tens raó. En moments així, és necessari aferrar-se a la teva gent. És imprescindible que els teus sempre estiguin al teu costat en moments de desesperació, tristesa o simplement decadència emocional. Però sembla que tu no tinguis mai problemes per això, tens una bona família per aquí que et segueix cada dia que escrius. Jo, encara que no hi participo assíduament, també hi vaig ficant la meva ullada, i no sé si ho he trobat convenient o oportú escriure't, però m'ha semblat un bon text, i em venia de gust fer-te un comentari.
Espero que et vagin molt bé les coses a partir d'ara.
Rinxolets.
PD: Cada dia són més complicades les claus de verificació...
No hombre no, no te sientas sola, que hay mucha gente que está cerca de ti... ¿que no recibes besos? mira: muacs!!!
Ale, dit i fet...
Saaludos
mmmmmmmmmmm, moltes vegades et sents lluny fins i tot de tu mateixa.
un petó
Quan algú que estimes s'allunya o et deixa, t'omple de tristor.
Quan passa això i, a més, el tens físicament al costat, aleshores encara és molt més dur.
Però tu vals molt més, tu ho vals tot.
Un petó i una abraçada ben forts!
Petons, carícies, soledat, deu ser passatger dona, segur.
Ànims bonica i un peto ben fort!!!!
sergisonic, echar de menos...
robertinhos, ui si yo te contara los rayos de sol de este fin d semana...
mossèn, aixó es pq els anim no decaiguin?
duschgel, un beso wapa.
antoni, no es ben be la mva situació, una persona estimada marxara i irremediablement ja el trobo a faltar. gracies maco la força sempre va be!!
rinxolets, como tu por aki? jeje.
si tens raó jo de gent q m'estima no em queixo pas, n'estic plena pro una cosa no treu l'altre.
j. coltrane, era d los buenos, eh!
carolina, ben cert. Les claves tu, eh. un pto.
metamorfosi, tu tb ho has sntit algun cop, oi?
mandarina, passatger, si, pq no, pro no per aixo menys important. ;)
Jo per aquí, jo per aquí, jajaja!
Ànims!
Ay, querida Déjà, hay cosas que se caen antes de tiempo, como frutos aún verdes que no hubieran tenido la oportunidad de madurar como debieran. Inclemencias del tiempo, circunstancias, factores ajenos a nuestra voluntad y nuestros deseos... todo ello forma parte de la vida, del amor, que siempre se presentan más complicados de lo que nos gustaría.
Entonces tal vez sea incluso mejor forzar esa caída temprana, para dejar que el árbol se sanee como es debido y se disponga fuerte a la nueva primavera, al nuevo reverdecer, a la posibilidad de frutos más sabrosos.
No sé yo de dónde me sale esta vena campestre de buena mañana pero tú me entiendes, ¿verdad?
¡Un besazo, guapa!
Sí...
rinxolets, :O
antígona, dios incluso en los comentarios tuyos se me tiene q caer la baba d como escribes?
meta, wapa! veig q m'entens...sap greu. Un dia ens montarem una fsteta tu i jo en l'honor dls q un dia van marxar. O no...
Lo mismito me pasa a mi cuanto mas gente, mas fiesta, mas ...solo .
Te advierto que tal vez sea mejor
Publica un comentari a l'entrada