Cada dia m’asseia al balcó. M’agradava sentir la fredor del terra enrajolat marró- moca a les cames. Una fiblada em recorria la columna fins que el meu coll feia un lleuger moviment cap endavant. M’agradava, a les vuit del vespre, fumar-me aquella cigarreta que em feia somiar.
La única cigarreta del dia, la cigarreta dels somnis.
Deixava una cama estirada al llarg del balcó i l’altre sempre penjant, notant la brisa marina perdent-se entre els meus dits.
Des del primer dia que va començar el meu ritual d'estiu, en aquell apartament de platja, un gat negre m’observava des del carreró ple de geranis vermells. Le chat noir l’anomenava. Tot galant es passejava davant meu com si m’hagués confós amb una gateta blanca. Em mirava amb ulls felins i estirava la cua per poder refregar-la pel meu peu descalç. Em cantava cançons d’amor com el trobador a la seva princesa. S’hipnotitzava amb el fum blanc del meu cigar i el resseguia alçant el cap.
Le chat noir em feia transportar a altres mons, mentre fumava i em deixava endur pel vent suau de garbí.
Chat noir.
Oh mon chat noir! où es tu quand je te cherche maintenant?
25 comentaris:
valens valens i el cigarret aquest, era d'aquells que fan riure no? perquè esta clar que un ducados no té aquests efectes ni que estiguis a peu de platja! jajaja
Has probat de fer-li allò de mixeta mixeta?
ho sento, però contino preferint les calcetes del post anterior a aquest gat ... fa yuyu ... ui, quita quita !!! ... salut
Tu as cherché au dessous de ton lit?
Es majete el gato... me recuerda al del restaurant del Quatre Gats... Qué ganas de irme de vacas, Dios!!!
Besos
des d'un balcó amb el mar a deu metres i el so himnòtic de les onades a les roques, intento conectar-me una estoneta al món blocaire...
avui llegint el teu post em pregunto:
A qui busques dejà vie?
Miauuuuuuuu
està clar qué busca el gat: el teu peu balancejant envoltat de la flaire dels geranis, el tabac i el mar...
Fas fotos i a més escrius relats! Caram! Tot molt bé.
Molt maco el teu relat, ja esperava per tu.
Un gat negre...mmmm, dóna molt de sí.
Un petonet
em sembla que si que podia ser d'akells que fan riure. O potser no. A tu de decidir-ho! res d mixeta tu, aixo no funciona amb el meu chat noir. ;)
mossèn, no em sorprens! :P
el veí de dalt, j'ai cherché et rechercher mais il a disparut.
j.coltrane, y va liagado con el comentrios pq vienes a barcelona d vacaciones o...eres de aki?¿?
oriol, indiscutiblement busco el meu gat negre.
cafeambllet, i tant! l'has clavat. ah! i miau miau miau.
abogada bcn, jejejejeje gracies maca.
waipu carolina, un gat negre pot deonar peu a millers d'histories com akesta.
vaja veig que cafeambllet i tu us heu decidit per les obvietats....
el teu gat és massa humà per ser real.
salutacions
Però qué bé que escrius!!!!!!!!! Ole Deja!!!!! muaaaaaaaassssssss
nenaaaa.... tu fumes massa, eh???
bé, sort que només fas un petardet al dia, que si no...
carpe diem
(si és que es pot)
jo vull ser dolce far niente
(si pot ser sense gat)
(no per res, que sóc al·lèrgic)
saluts atòmics
No, no, no... soy de Barcelona de toda la vida... De vacaciones me voy bien lejos, de esos sitios donde no hay ni internete, ni na de na...
Besos
Quin relat més bo, relaxa moltíssim. Me l'he llegit dues vegades. Felicitats!
Acap de tenir un dejavu amb el teu cos
Mais je suis ici, mon cheri, avec toi toujours!
oriol, potser la inspiració el que s'escapa com akest gat negre fugiser. La busco i la crido pero ella sempre es deixa entreveure per tornar a desapareixer. ;) ( millor?)
PD: i no em toquis a la cafe amb llet, eh!
waipu juan, i qui ha dic que ho fos?
candela, ole ole ole. Ja s'ha aturat l'autodestruccio?
eudald, d fet no fumo. :P
giratomic, carpe diem, doncs.
j.coltrane, pero todavia existen? :P
pd40, ostres moltes gracies. Un honor les teves paraules!
xupasangre, si? ja m'avies vist abans?
puji, j'ai retrouvé mon chat noir! Finalment! ne te caches plus. :P
Es quan dius ostres, ja se qui ets/com ets!
Perquè tothom sap frances???????
una mica millor si....
Molt macu Déjà!!!!!
De vacances ja???
Petonets!!!!
xupasangre, ...mi no entender...
candela, si vols te'n ensenyo ma belle. ;)
oriol, nomes una mica?
jo mateoxa, tinc vacances des q vaig acabar els examens pro no deixo el blog jo. Anior fent al meu ritmet. i tu?
d'allà on vinc he vist uns quants...
tots m'ha fet pensar en aquest...
un relat genial dejà...
petonet dolç
;¬)*
Publica un comentari a l'entrada