Y cuando no estés sé que recordaras
buscandome entre libros y cedes,
una playa mas bonita que la que te traje
caricias que me hubieras querido hacer
y besos que jamas te regalaré.
Recordarás una puesta de sol de colores vivos
silencios que hablaban de nosotros
y vuelta a casa con la excusa perfecta, que el metro no es eterno.
No como nosotros.
No como nuestros sueños.
Sota la pell hi ha carn encara, fragment
Fa 20 hores
27 comentaris:
ohh, que guai, la veritat es que entre examens això es un break que s'agraeix moltissim eh, ojala tots tinguessim la sort! espero que sigui una vivència pq pinta molt be!
q xules les postes de sol!
spero q stiguis molt be, segueix escrivint...
Petons(pagoda+grega)
Un amor imposible?
Un amor no consumado?
Unas sensaciones únicas.
M'acaba de recordar aquelles tardes de final d'estiu, quan t'acomiades d'algu a qui consideres important, a qui no has estat capaç de dir-li tot el que senties a temps i no saps quan el tornaràs a veure.
Quins temps i quines edats.
Com sempre els somnis són eterns.A vegades ens persegueixen, a vegades els perseguim!
Que vagi tot bé wapa!
recordar ... epsss !!! ... aqui falla alguna cosa ... sera l´alzheimer ???? salut
un amor perdut.
és fàcil reflexar-s'hi!
gràcies!
Qué bonito todo! Cuántos colores! Cuántas fotos! jajajaja me he recorrido tu blog como una niña de cabellos trenzados con una corona de camomilas.
Creía que era la única que escribía "cedés" jajaja. Me ha encantado tu blog, un saludo!
Estic d´acord amb la parroquia d´aqui dalt , a mi tot m´ha sonat a un amor d´estiu...
Que dolcet! jajaja potser si que sona a amor d'estiu...ai aquestes èpoques d'exàmens...que traicioneres! ;)
l'amour toujours...
clint, pensa que la pobre déjà està estudiant a 30 graus...el cap li bull...
déjà, molt maco el text
yo prefiero no pensar en lo que no hice..o en lo que no he dado.
muaks
nando, q xules les postes de sol, si...
carolina, has dado en el clavo! creo q nunca han passado por mi vida tantos hombres (q no es pq sean muchos) con los q podria haber pasado algo y nunca pasará.
antoni, records de temps enrere?
joana, qui persegueix a ki? aksta es la qüestió. ptons
mossén, digam'ho a mi q tinc memoria d mosca!
esteve, ni tan sols perdut pq mai el vaig tenir.
katrina, bienvenida!! espero verte a menudo con tus trenzitas a la lado y lado y tu corona de camomila revoloteando por aki.
mikel, podria ser pro no ho es.
clint, m cagun ls epoques d'examns! pq coi em passa tot en epoques d'examens???
robetinhos, potser haure d començar a estudiar la posibilitat d prepararme els examens dins el congelador. :P
carmncitta, claro mucho mejor pensar asi.
Si, records de temps enrera per amors no complerts, els temps actuals, per mi, són una altre cosa.
una abrassada!
Tot i que de vegades la melancolia ens pot, potser millor pensar en el que tenim i deixar enrera allò que no vam tenir o no va passar mai. De totes maneres el millor de la melancolia és que de vegades reflexa el que som capaços de donar.
A veces no se puede evitar mirar atrás y fantasear acerca de lo que pudo haber sido y no fue. Y es posible que no fuera porque nosotros mismos dejamos correr la ocasión. Pero luego esto tiende a olvidarse, y nos agarramos a la pérdida. La de tantas vidas como podríamos haber vivido. Lástima que sólo haya una.
Me ha encantado el final, la no eternidad del metro frente a la nuestra.
Un besazo, Déjà!
la nostalgia sempre a punt
i posant uns glaçons al cap?
Hay líneas de metro que si nos llevan al infinito, al interior de nosotros mismos...
què bonicccccccc!
i entretant aquell gust amarg que s'esmicola entre les lletres...
petons,
grass-shopper
Ei Déjà no és que et passi tot dona, és que és quan veus el que t'estas perdent...jajaja tot sembla sempre més interessant que estudiar! però al final sempre hi ha la recompensa!
Com van els examens?
antoni, doncs mirem al futur.
oriol, si pro si el q es creu q es un passat es un present. I si esta prohibit nar mes enllà. Si es un quiero i no puedo, ara, avui. llavors k.
antígona, wapa!seguramente me doy por vencida antes d tiempo y tiro la toalla.
waipu joan, quan sigui realmen nostalgia...
robetinhos, ho provare!
el detective amaestrado, algun dia la cogere, entonces.
grass shopper, ben descrit, si senyor!
clint, la recompensa haura d ser mooooolt bona aksta any. :P
anna, doncs no em puc queixar. D moemnt tinc dos notables, a veure q tal la resta. Tu stas d'examens? com van?
jajaja bona, tot depen de les notes! ja se sap. ;)
Nooooo, a mi ja se m'ha passat l'edats dels examens :-S
no se sabe lo que tienes hasta que lo pierdes.
aaaai...que dificil es tot...
Petons (dejathodeiajo)
Nando
...mmm gran llençol de gespa verda sota el cel...un cel canviant...de colors suaus...blaus mesclant-se amb un groc pàlid...un sol morint en la llunyania per donar-te la foscor desitjada...aquella foscor per la que heu suspirat durant tant temps...finalment ha arribat el moment...un segon...i ja esta...per sempre...encara que sigui un record en la memòria, sempre estarà allà, en aquella vella ciutat on anys enrera us vàreu trobar...
Publica un comentari a l'entrada