dijous, d’octubre 19, 2006

Tardor

tardor
Recordo aquells dies de tardor,
dies de pluja, on solia tapar-me mitja cara amb la bufanda gris.
Et recordo a tu, fent un esbós del meu retrat en blanc i negre.
Quan la meva vida era mes senzilla tu em besaves i jo m’hi tornava com en un joc innocent. No hi veia mes enllà, res mes que allò...
Nits de sopar-nos l’un a l’altre, de jazz, de sopa de cabra, de cantar a duo amb una complicitat especial, de llegir-nos intimitats a la llum de les espelmes, de fer “crucigrames” a mitges.

Llàstima, però, de sentir cada cop que penso en tu , que tu mai en vas tenir prou.
Tu hauries volgut que l’objectiu de la meva càmera i els teus escrits fessin fum de colors i que mai mes tornessin a ser paper i fotos.

De tota manera, la tardor sempre serà la nostre estació.

12 comentaris:

carmncitta ha dit...

mmmm a mi la tardor també em porta molts records!

M'agradat moltissím como ho has escrit, quants sentiments en un petit escrit...

petons!

Alguien cualquiera ha dit...

A mi la tardor no em porta records, en tinc més de les primaveres i estius, jajaja!

M'ha encantat el poema! Si és que només podia haver sortit de tu :P

Kissets, baby, i bona nit!

;****

Déjà vie ha dit...

carmncitta, gracies!! si, la veritat es q jo soc de poques paraules pro concises, m'agrada molt la exactitud i la presicio i acostumo a resumir molt.

rinxolets, gracies gracies gracies. M'encanta aixó de kissets. Nomes puc respondret amb bisounets :P

Alguien cualquiera ha dit...

Déjà! Tens un recadito al meu blog! :P

carmncitta ha dit...

jajajaja, no com jo que dono mil voltes a les coses xDDD

Déjà vie ha dit...

rinxolets, me'n hi vaig corrents.

carmncitta, weno jo tb li donc molts molts pro al final amb 3 ratlles es pot explicar tot ;)
D fet tb es un art extendres, pq es aixo el q a mi em costa. Als examens sempre acabo la primera x aixo.

Anònim ha dit...

Molt maco l'escrit.

És d'aquelles coses que llegeixes i sents un calfred i el teu cap et diu, "mira, aquesta seria una bona cosa per somiar, per desijar"

Jo per desgràcia no tinc aquest tipus de records, però gràcies per deixar-me copsar per un instant una mínima part de la seva bellesa.

Anònim ha dit...

saforenc, oooooooooi, gracies a tu x dir-me q t'ha agradat i segur q tart o d'hora tidras algun record d'algú q et deixara bon gust d boca.

Joan Marc ha dit...

Quin text més profund! Molt maca la foto de la fulla, és la típica fulla de tardor que ha caigut..

Déjà vie ha dit...

jian marc, gracies i lod profund va a dies... jeje

x cert llum d lluna era jo q m'he liat.

Berenice ha dit...

records que mai no tornaran.. però que sempre conservem ben endins el nostre cor :) sente't afortunada d'haver-ho viscut.. i de ben segur que alguna vegada podràs recordar algo encara més bonic... la questió està en desar els records dins de capsetes de colors dins el nostre cap, i obrir-les de tant en tant per fer-ne un bonic post de tardor, com has fet tu, per exemple

un petonet!

Déjà vie ha dit...

kena xe, m'hi sento, d'afortonada :)