Recordo aquells dies de tardor,
dies de pluja, on solia tapar-me mitja cara amb la bufanda gris.
Et recordo a tu, fent un esbós del meu retrat en blanc i negre.
Quan la meva vida era mes senzilla tu em besaves i jo m’hi tornava com en un joc innocent. No hi veia mes enllà, res mes que allò...
Nits de sopar-nos l’un a l’altre, de jazz, de sopa de cabra, de cantar a duo amb una complicitat especial, de llegir-nos intimitats a la llum de les espelmes, de fer “crucigrames” a mitges.
Llàstima, però, de sentir cada cop que penso en tu , que tu mai en vas tenir prou.
Tu hauries volgut que l’objectiu de la meva càmera i els teus escrits fessin fum de colors i que mai mes tornessin a ser paper i fotos.
De tota manera, la tardor sempre serà la nostre estació.
12 comentaris:
mmmm a mi la tardor també em porta molts records!
M'agradat moltissím como ho has escrit, quants sentiments en un petit escrit...
petons!
A mi la tardor no em porta records, en tinc més de les primaveres i estius, jajaja!
M'ha encantat el poema! Si és que només podia haver sortit de tu :P
Kissets, baby, i bona nit!
;****
carmncitta, gracies!! si, la veritat es q jo soc de poques paraules pro concises, m'agrada molt la exactitud i la presicio i acostumo a resumir molt.
rinxolets, gracies gracies gracies. M'encanta aixó de kissets. Nomes puc respondret amb bisounets :P
Déjà! Tens un recadito al meu blog! :P
jajajaja, no com jo que dono mil voltes a les coses xDDD
rinxolets, me'n hi vaig corrents.
carmncitta, weno jo tb li donc molts molts pro al final amb 3 ratlles es pot explicar tot ;)
D fet tb es un art extendres, pq es aixo el q a mi em costa. Als examens sempre acabo la primera x aixo.
Molt maco l'escrit.
És d'aquelles coses que llegeixes i sents un calfred i el teu cap et diu, "mira, aquesta seria una bona cosa per somiar, per desijar"
Jo per desgràcia no tinc aquest tipus de records, però gràcies per deixar-me copsar per un instant una mínima part de la seva bellesa.
saforenc, oooooooooi, gracies a tu x dir-me q t'ha agradat i segur q tart o d'hora tidras algun record d'algú q et deixara bon gust d boca.
Quin text més profund! Molt maca la foto de la fulla, és la típica fulla de tardor que ha caigut..
jian marc, gracies i lod profund va a dies... jeje
x cert llum d lluna era jo q m'he liat.
records que mai no tornaran.. però que sempre conservem ben endins el nostre cor :) sente't afortunada d'haver-ho viscut.. i de ben segur que alguna vegada podràs recordar algo encara més bonic... la questió està en desar els records dins de capsetes de colors dins el nostre cap, i obrir-les de tant en tant per fer-ne un bonic post de tardor, com has fet tu, per exemple
un petonet!
kena xe, m'hi sento, d'afortonada :)
Publica un comentari a l'entrada