De vegades despres de dies molt intensos un necessita calma. Aquella calma que transmet el mar a l'hivern i tu tot sol sense adornar t'endinses en tu mateix mentre deixes que el só de les ones fluixi. Mentres toques la sorra amb la punteta dels dits o fas figures sense sentit a la sorra.
Hi ha dies que tens ganes d'estar sol, no perque estas malament, no perque rebutgis els altres, sino perque el cap i el cos tambe és saturen d'emocions i la tranquilitat ens ajuda a posar les coses a lloc, a digerir, a absorbir a pair...
Com quan mirem el foc, hipnotitzats per la seva gama de colors, quan els sorolls d'una conversa son alients a nosaltres i només som capaços de sentir l'escalfor que despren. L'olor a brases i sentir les galtes de mes en mes vermelles.
Hi ha moments en que seure al cim d'una montanya i viure un paisatge determinat durants segons, minuts o fins i tot hores ens aporta pau interior i perdriem el temps com a referencia.
Hi ha dies per tot.
18 comentaris:
badar, tot sol, davant del mar de tardor, una llar de foc cremant o el simple atontament contemplant un paisatge a l'horitzó hauria de ser una autoteràpia subvencionada per la conselleria de benestar social. m'agrada fer-ho!
Si la calma l'has aconseguit al lloc de la foto, chapeau per tu. La foto em sembla espectacular!
A mi m'agrada la versió urbana del que expliques. Amb gent al voltant, etc. És calr, que com visc en un poble amb mar, la cosa és més fàcil.
Jo ahir vaig badar després de dinar fins que el sol se'n va anar darrere les muntanyes, a casa la mare, després d'un fricandó per xupar-s'hi els dits...
Moments per trobar-te ...
Espero que estiguis bé :9
Badar sense més...fer el turista, contemplar o simplement deixar passar el temps.
Jo porto uns dires amb tempesta interior, pero desitjo la calma per objectiu aconsseguit no per haver renunciat. Petons .
m'agrada molt fer el badoc i si és davant del foc encara més...
Ui, com t'afecta això de l'aniversari... ;) És broma!
S'ha de fer el que et demana l'ànima i, com tu dius, hi ha dies per tot. Felicitats (va ser ahir, el teu aniversari?) i gaudeix la calma i la solitud.
Una abraçada
Hi ha dies que són una merda.... avui n'és un d'ells, i lamento dir-ho així, però és la veritat.... ni sol, ni escalfor, ni brases, ni res.... gel i fred.... quan arribi a casa m'amagaré sota una manta i .... Un petó, guapa
Ja és tardor a la blogosfera.
Calen moments per estar amb un mateix. No cal donar més explicacions. Un petit bri d'aire per darrera de l'orella ;)
òscar, jajajajjajaa m'encanta la tva idea! XD
Xexu, la foto la vaig fer a una platja de Cuba, on vaig ser akst estiu. D'aixo tb tinc un post pendent.
Ferran, la versió urbana??? badar amb gent alrededor vols dir?? hmmmm intressant...;)
Joana, preciosa stic be, nomes amb un toc diferent d reflexio. ;) quina tarda mes relxant, no?? i fricandó d la mare. Nyami!!
Robertinhos, saps? stic tocant el cajon al final. Un dia fem una trobada d percusió, ok? :P
Striper, dspres d qualsevol tempesta sempre, sempre arriba la calma. Aixi q millor no buscarla, ella arribara.
Jordi, un dia plujos com avui una llar d foc i passart'hi una stona s un luxe!!
Dusch, vas encertar en el dia, si!
L'anniversari, en part, si q m'ha afectat. Vaig crear un cap de setmana amb la majoria dls meus amics d totes ls procedencies, profesions i ambits en un poti poti en mig de la molina. En un refugi en mig d la montaña i cadascu feia una activitat q se li dones be per comparti amb els altres i aportar alguna cosa al anniversari. Aixó vulguis q no crea un ambient precios i al mateix temps amb molta carga emocional. K millor q una mika d calma dspres x posar ls coses a lloc, no?
Cris, i avui? q tal? has sortit d la manteta?? jo avui m'hi haria kdat al llit, xo mes q res per lo be q s'esta sentint la pluja fora i tu tapadet i calentó com un turró.
Josep, ah si? pk ho dius??
Alegria, mmmm un ptit bri d'aire darrera l'orella? M'encnata!! ;)
He sortit "per pebrots" que havia de traballar, però ja torno a estar a casa, em vaig a fer alguna coseta de dinar, i cap a la manta altre cop.... brrrrrrrrr.... Un altre petó per tu :)
Síps, de vegades ve de gust estar una estona soleta amb tu mateixa sense que això impliqui res. Saber estar amb un mateix quan està bé, no només quan està malament és important. Perquè així és com podem arribar fins ben endins nostre i conèixer-nos millor. :)
Un article molt bunik!
Ara mateix, encendre un foc i anar mirant com se cremen les branques i els branquillons, escoltant alguna cançó càlida, no tindria preu!!!
Buscar a dins nostre és bo, sempre que no ho fem massa sovint i perdem de vista l'exterior...
ummm, el meu moment de luxe és a les guàrdies nocturnes al veler, quan els companys son a dormir, amb el timó a la ma, en mig de la mar negre, amb el vent contra les veles com a únic soroll i el xapoteig casual dels peixos voladors saltant vora la nau excitant la fluorescència del placton tot remarcant els límits de la ola creada pel nostre navegar
Totes les situacions que has plantejat m'encanten i em relaxen... fins i tot el post en si m'ha fet relaxar-me :)
Cris, i dspres d la tempesta a arribat el sol???
Núr, tu si q ets bunika!!! :)
Doncs per quan una cita tu el foc i la musica? no es pot deixar escapar!!
Soc.home.ocell, uau!! m'he summergit en akesta escena. Sona un moment de pau i plenitud.
Toni, ostres q b!! regalo momnts d relax. :P
Publica un comentari a l'entrada