Aqui la concepció de temps és molt diferent. Un dia poden semblar setmanes o una nit un instant. Molts Erasmus no es regeixen pel sol o la llum del dia. Molts dormen de dia i viuen la nit. No fan diversos apats als dia, sino que mengen quan tenen gana pero amb l'horari trasgiversat ...
Les setmanes es creen i es destrueixen a un ritme impresionant sense saber ben bé qué has fet dins de totes aquelles hores, aquells minuts viscuts.
Dins de casa el problema, però és més greu. Pots ser la persona mes activa del mon, que si t'endinses al meu saló i t'asseus en una butaca, l'atmosfera t'absorbeix i no et deixa anar. El minim indispensable de cul al sofà son dues bones hores pero el maxim encara no l'hem descobert. Cada nit algú hi dorm. És ben cert que tothom que arriba a casa ralenteix el seu ritme de vida i deixa les hores passar, el temps no té importancia. Extranyament, el temps no té importancia.
9 comentaris:
per mi si que té importancia.
et trobo a faltar.
un petó ben gros
PD:torno a la uni.
amnesia
llavors el teu sofà és com un forat temporal, no?
Ja vec que estàs bé. et trobàvem a faltar
Del segon paràgraf se'n pot treure molt de suc, treballa'l ;)
El tiempo.... Ai... el temps....
Jo crec que m'adaptaria a aquest ritme... Particularment, m'agrada fer les coses quan venen de gust fer-les, per desgracia i amb aquests parametres de vida tant marcats (treball, treball de casa, compra, etc...) això no és possible....
Però si poguès trencar amb tots els horaris que m'acompanyen, t'asseguro que ho faria!!!
Ais que gust dona trobar eixa casa, jo la trobi fa un any hem pergi en els seus cristall bi-colors, i la he perdut hara el temps corre i te massa importancia. Un bes
XD, fas sentir la sensació de parar el temps...no se com ho fas ricis..pero no ho vull saber..segueix sorprenent-me...
Baci mile
T'entenc perfectament! Prò t'aconsello que no t'aturis a pensar-hi perquè llavors et sentiràs fatal! Gaudeix de tenir aquesta concepció, de poder fer el que vols, menjar quan vols, viure de nit... No és pas dolent! Quina enveja... :S
Hi estas agust allà??? et noto...no se, diferent, moixa, melancòlica poder???
T'estimem, ja ho saps oi??
Un petonas ben dolçet bonica!!!
Amnesia, i jo a tu princesa. T'estimo.
Robertinhos, sembla que terres forastes m'han abduit i soc fora de tot fins hi tot dl blog. Jo tb us trobo a faltar.
Alegria, prenc nota!
Eli, doncs aksta vida és per a tu!
Lansbury, el temps quan te importancia tb vol dir que te'n adones del q t'envolta. L'equilibri seria l'ideal!
Anonim, ...encara et sorprenc? tot és questió d temps, oi?
Núr, aprofitarem pq quan no ho tingui, ho voldré! segur!
Jo mateixa, les coses no son com penses i de sobte un equilibri que portes temps treballant es desmorona i es converteix en ones oscilants, amb pic i valls i...jo tb us estimo.
Publica un comentari a l'entrada