Puede el amor esfumarse sin que nada ocurra?
Puede finalizar sin mas, como quien termina un libro, una pelicula?
Puede marchitarse como flor de primavera?
Puede? Puede?
Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 7 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
35 comentaris:
no pot, és fa el suec! s'amaga, es dissimula....
Doncs jo penso que, per trista que sigui la resposta, si que pot. Ara, això no vol dir que després no pugui rebrotar. com sempre, calen els estímuls adequats.
Jo crec que l'amor mai s'acaba sol es transforma, és com la matèria, quan algú estima a una persona l'amor no pot desaparèixer sol pot canviar a afecte o estima però sempre queda un sentiment per mi l'amor no acaba es transforma a mesura que passa el temps.
Un petonàs
Pot morir-se un roser que ha donat les mes belles roses?
Sí, desgraciadament sí, l'amor, com tot, té un cicle de vida que podem allargar tenint cura d'ell, però res no és etern i hem d'aprendre a acceptar-ho i, moltes vegades, deixar-ho morir en pau.
Sí que marxa, deixa nous camins, però no desapareix, s'amaga i prou i un dia sense més, surt i t'omple de records...c'est la vie mon cherie!
Dona, així, de cop i volta, d'un dia per l'altre???, no se pas, jo diria que no, un no es pot desenamorar d'una persona així de cop no??
Si això passa es per que hi ha alguna cosa que no va be en la relació, però no crec que això passi de cop, si no que deu ser una cosa que fa temps que va malament....
Ai nineta, ests be??, m'has deixat amoinada, un petonet dolcet carinyu!!!
Poz zi, pot ser...Tot i que més aviat deu ser por o mentida.
poder, pot.
L'amor no. No pot esfumar-se sense que passi res. Ni finalitzar sense més ni més.
Però sí que es pot marchitar com una flor de primavera. A poc a poc...
I Llei de l'amor de Robertinhos
L'amor ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma.
Després d'aquesta llei, dir que l'amor per algu és com una planta, que viu mentres els dos la cuiden. Ara bé, aquesta planta també pot morir per deixar lloc a una de nova.
Puede
Ya te digo que puede y además por muchas medidas que pongas puede ocurrir sin más.
Jo crec que l'amor no s'acaba d'un dia per l'altre com si res. Es pot anar esquerdant per diferents motius però al final, on hi ha hagut amor sempre en quedarà una miqueta.
estrip, l'amor tb sap fer-se el suec???????
xexu, veig q tu d'estimuls en saps prou. ;)
robelfu, cert tot es transforma amb el pas dl temps, l'amor tb...
skorbuto, potser sí que s'ha de deixar morir en pau.
clint, ais la vie...
jo mateixa, encara nose si estic o no be.
veí, por o mentida?
oriol, poder, pot.
robadestiu, nose pas q es pitjor.
robertinhos, potser aquesta és la clau que la planta sigui cuidada i regada pels dos.
puji, aja.
chasky, aush eso duele al oirlo.
txarli, donde hubo hay.
Si, jo crec que si...
De poder si.. de voler,..potser no, però les coses són com són!
Jo crec que com més intentes allunyar-lo de tu, més s'aferra al teu braç per no deixar-te. Llavors no te n'adones que comences a no pensar-hi tant fins que un dia dius «Ostres...» i t'adones que l'enamorament ha marxat.
Crec que l'amor s'acaba, prò també crec que el podem tornar a fer créixer si realment ho volem. :)
(em sap greu, prò no m'he llegit la resta de comentaris... és que vaig molt justeta de temps!!! perdoneu, eh?)
Sí, sí que pot... Però no sense que res passi. Sovint però, mentre passen coses, no ho diem, o no ens ho diuen i per això sembla que sigui de cop.
Petons, maca!
Pot aparèixer l'amor de cop? si creus que sí, doncs també pot desaparèixer de la mateixa manera.
Ara, jo crec que sempre hi ha una causa, perquè ens enamorem perdudament d'algú? quelcom passa perquè això sigui així, però molts cops no aconseguim esbrinar com passa, doncs el desenamorament igual.
Sigui el que sigui que et passi, Déjà Vie, ànims i un petonet ben dolç, pensa que tens molta gent amb qui recolzar-te, encara que només sigui una paraula o un gest, amable, reconfortant, o simplement una mà que t'aguantarà amb força i seguretat.
Així de cop i volta no, l'amor es dilueix poc a poc amb la rutina, la falta d'il·lusió, dividir enlloc de compartir... Però cal tenir en compte que desprès de l'enamorament i el "que bonic que és tot" arriba la crua veritat: quan veus l'altre amb tots els seus defectes i t'adones que l'estimes o no. Petonassos, bonica!!!
mmm jo crec que de poder, puede. Són els "clicks" aquests que de vegades ens fa el cervell, sense un motiu concret aparent, i au. No és ben bé que l'amor s'acabi sinó que se'ns acaben les ganes d'intentar coses, o els ànims per aguantar-ne d'altres, o simplement un es lleva i s'adona que no li agrada la cara adormida que té al costat.
Per sort, però, quan un es pregunta si puede o no puede, acostuma a ser que no; si un s'ho questiona, és que no ho té clar, i jo crec que els "clicks" són claríssims..
(sorry però estic corregint un intent "d'assaig", d'aquí la filosofada)
en tot cas, la foto m'agrada. Els colors i el gest..
petons
No puede. Segurament ja portava temps mancant alguna cosa... Sí pot ser que davant un esdeveniment concret diguis... ja està, no l'estimo. Però això és que ja ve de lluny...
Exemple real: el meu ex. A l'autobús una dona gran ensopega i anava a caure damunt seu. Ell enlloc d'agafar-la perque no caigui, s'aparta i deixa que la senyora caigui a terra. I després es fa el longui...
Bé, va ser veure allò i dir...no l'estimo. Detalls que et fan obrir els ulls...
Buff, pregunta super xunga...que tpoc sabria contestar...es transforma...o ens transforma, jo crec que hi ha molt de lo segon...
Tots tenen una miqueta de raó pero s'ha de fer per que el roser no s'assequi...i segurament ara tu no tens la culpa perque sempre l'has cuidat...
ais...la vie...la deja vie...
ti amo tanto
spazzolino blu
Tocame ya hombre!
Señor Cruki
Sí que puede, es nuestro trabajo alimentarlo de pequeñas cosas cada día, revivirlo, que no muera por favor!!!
Com les flors...S'han de regar cada dia! Tot i això es poden morir per excés d'aigua. I un dia pot sortir un brot de nou. Gerd!
;)
Estima sempre si es posible pero non facil, pero si bonic.comento amb el culet al aire no miris..
eli, i quan el poder i el voler han estat lligats?
núr, molt liadeta?? crec q tens tota la rao pero no se si m'agrada.
rita, potser ens guardem allo q hauria sigut la clau.
anonymous, jo crec q no i... ets un solet, gracies. :)
cafeamblet, l'amor es dilueix com el sucre al café...
kena, m'agrada el teu coment.
candela, ondia quin exemple! jo tampoc l'estimaria.
spazzolino, ais la vie...
sr kruki, eeeeis tu q fas aki? :P
alegria, sin embargo muere.
joana, quina alegria els brots nous, oi?
striper, tu vigila el culet no et pessigui!!
Tu si que ets un solet Déjâ Vie, no deixis que mai ningú apagui la teva estrella!! Petonets guapa!!
yo creo que sí, aunque sea triste...
Poz zi, l'amor pot desaparéixer d'avui per demà, sense cap excusa (i potser sense perdó) però passar, passa...Un dia t'adones que de cop, aquella persona ja no és qui creies que era, o no la veus i vius igual i...c'est fini!!!!
Suposo que tot depèn també de la intensitat...hi ha allò de "amores que matan nunca mueren" però vés a saber...jo sóc de les que pensen que l'amor pateix tantes metamorfosis com canvis que es produeixen a les persones al llarg de la vida.
anomymous, un petonarro.
carmncitta, oh!
zel, et c'est fini!
lil, m'agrada aixo q amores q matan nunca mueren. és cert!
NO POT. L'amor és per sempre. I si desapareix és que mai va existir. Seria una altre cosa, però no seria amor. I si ho era llavors cal identificar que l'emmascara, perquè l'amor no és efímer. És per sempre. Llastimosament, sovint interposem falsos valors que només el temps s'encarrega d'esvair perquè quedi el que compte: l'amor.
PD: sento anar tant tard
Dejà vie,
Crec que no és ossible contestar una pregunta amb poques línies d'escriptura. L'amor existeix, amb això coindiu/im tots/es. És el concepte d'amor el que, sembla, va canviant amb el temps. Amb el temps, i el canvis inevitablement adherits, el concepte i el com vivim l'amor és diferent. Potser ara correm massa, potser ara no només ha de ser l'amor per a una sola persona, potser l'amor és més universal, ...
Viure l'amor amb i pels altres, però semse oblidar la nostra pròpia estimació. Això ens estalvia patiments.
Les experiències amoroses, si és que ho han estat de debò, mai "marxen" com la pròpia experiència, la portem i forma part de nosaltres, amb els records, amb allò que van haver d'afrontar,...
Dejà vie, endavant amb el teu bloc. M'encanta
Poder, poder puede y lo malo es que en ocasiones no avisa ni se despide y nos pilla del revés pero hay que saber cerrar la puerta sin rencor. Esa es la parte más difícil
Publica un comentari a l'entrada