Potser pensareu que estic boja pro estudiant, estudiant, m'he dit: aixó els hi preguntaras als bloggaires! Farta de llegir teories sobre la felicitat i el benestar us en posaré algunes a veure quina s'apropa més al que penseu, ok?
* La teoría del Flujo (lleig): de Csiksntmihalyi. La experiencia placentera de flujo se producirá a tráves de la concentración intensa de la tarea que mantiene equilibrados el reto y las habilidades personales. Cuando no se da tal equilibrio, si la actividad es demasiado fácil se produce aburrimiento y si es demasiado dificil, ansiedad.
* Teoria Bottom-up: entiende la felicidad como resultado de la suma de muchos pequeños placeres o colección de momentos felices.
* Teoria Top-Down: Entienden que uno disfruta de placeres porque es feliz y posee una propensión global a experimentar las cosas de manera positiva.
* Teorías finalistas:La felicidad se logra al alcanzar determinados estados objetivos, metas o satisfacción de necessidades.
* Teorías de la actividad: La felicidad no reside en la satisfacción de metas o estados finales sino en la propia actividad humana.
Quina escull tu? tens alguna altre teoria?
Per avui deixem de banda la típica pregunta de qué es la felicitat i ens mullem amb teories.
Llegint Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal
Fa 10 hores
24 comentaris:
Jo em quedo amb la del Bottom-up, les petites coses que ens fan estar bé de manera sostinguda. Les grans coses ens estressa massa aconseguir-les.
La primera l'entenc tan poc com el nom de l'autor...
bufff tinc un petit deja vie de quan feia filo al batxillerat... recordo q a mi m'agradava molt epicur :P
Perdoneu, eh, però això són collonades. La felicitat és i punt, no es pot explicar amb teories.
No obstant, el que més si aproxima és la de l'activitat. La felicitat s'obté vivint.
Yo de las teorías con la que estoy más de acuerdo es la bottom-up.
LAs que se acercan más son la del bottom up o la de la actividad, esta ultima la entiendo como que si tu le das un sentido a tu vida, a lo que haces, a tu trabajo, pareja, etc...si le has dado tú un sentido, pues todo lo que forma parte de tu vida te llena, te proporciona satisfacción y por lo tanto felicidad.
pffffff qué rallada jajaja
Teoria del No-pìllo-ni Una: com que ets un ignorant, i a sobre, fas ostentació de la teva ingenuïtat, no t'enteres de res i per tant, vius feliç.
a mi si no em donen més dades...que em costa molt decidir-me!...però si em fas un petonet ja seré feliç ;)
xexu, ei em sembla q jo tb soc de gaudir dels petits plaers d la vida.
marina, jajajaja i q se'n ha fet?
puji, doncs a veure senyor collonades, a viure. ;)
chasky, yo creo q en cada una d ella veo algo...
carmncitta, Lo q hace una pa no estudiar! ay no q esto es temario.
veí, ei me l'apunto jo smpre he pensat q com mes ignorant sovint més feliç.
clint, ooooooh vine, que et faré feliç. :P
A veure... Per teories.
Amb la del flujo no hi acabo d'estar d'acord, perquè la gràcia és que a vegades trobes activitats fàcils i a vegades també difícils, no? Que vagis fent, perquè la vida és així i no sempre hi ha equilibri, sinó que ets tu que has de saber equilibrar-ho.
La teoria bottom-up (culs amunt???) és molt maca, prò potser una mica idealista, no? «Només conserva els bons moments»... I els mals moments un cop superats, també es consideren bons moments? Perquè crec que donen molta satisfacció, també...
I la top-down crec que és certa per les persones que jo anomeno «felices», aquelles que són optimistes per naturalesa, que tenen l'alegria dins el cor, que són tot positivisme i que sempre troben una cosa positiva a tota mena de desgràcia... Jo, a la meva vida personal, d'això, en dic baixuerisme, prò aquest terme és meu, eh???
Quant a les teories finalista i de l'activitat són completament oposades i crec que s'ha fet força popular la segona: el camí per arribar a un lloc et fa més feliç que no pas el fet mateix d'arribar a aquest lloc... Crec que és una felicitat diferent. Pots gaudir del camí, prò quan arribes et sents content/satisfet del camí que has recorregut.
La teoria de la Núr doncs, és una barreja de tots plegades! ;P Una vida de camins llargs, durs i difícils, prò també de caminols plans i facilets, que m'agradin de recórrer i que l'objectiu em faci somriure, un esperit alegre i tot de floretes, rajos de sol, fontetes d'aigua... detallets petits que facin més alegre la caminada...
:D aix... l'he fet llarg, prò tu has preguntat! hehehe
mmmmm a nivell pràctic la teoria de Bottom-up sembla apropiada, però l'únic que puc dir és que la majoria de vegades la felicitat arriba a toro passat, poques vegades vius l'instant precís sent conscient de que ets feliç. O potser aquesta és la gràcia, no ser-ne conscient...
g!
Jo em mullo i en quedo amb la teoria de Top-Down:
La felicitat és l'abraçada de la meva nena, el meu fill explicant com li han anat les pràctiques, trobar la meva companya al meu costat, saber que hi ha gent que li agarda el que escric.
No t'ho sabria explicar d'una manera que fos aplicable a qualsevol.
Jo em quedo amb aquesta de l'activitat. Si experimentes segur que trobes moments de felicitat. Si estàs esperant que arribi...no sé ;)
Però dona ...no ens facis pensar que tenim les vacances a la cantonada i hem de deixar reposar les neurones...no les neures o també!
Upsss... és difícil dir... sóc feliç al 100%...
Sempre hi ha alguna cosa que ens agradaria canviar, i que fa que no poguem ser-ho del tot...
Ara be, jo tinc la meva propia teoria: CARPE DIEM SEMPRE!!! No és la teoria de la felicitat, ni el mètode feliç...però a mi em serveix!
Aprofitar tot el que em vingui al màxim... Últimament, estic a mig gas, però... serà perque hi ha alguna cosa que em fa infeliç? Possiblement!
qualsevol teoria és bona per aconseguir la felicitat
salut!!
la meva teoria de la felicitat és aquella que diu que ets feliç i no ho saps!
Jo em quedo amb la primera i la segona alhora; la primera per als reptes personals i la segona sobretot per als moments compartits. ;-)
núr, ets una canya nena! jo pregunta i tu contesta clar q sí, com ha d ser. Saps jo tb tiro cap a puputti d teories cap es bona pro cap és falsa, oi? ;)
gerard, jo no crec q sigui la gracia no ser conscient fins q ha passat pero és del tot cert q sol passar. Haurem d'aturarnos un segon i gaudir d cada instant pq potser cada un d'ells ens fa feliços.
g!, ets tu? ;)
stripper, d tu no esperava menys a mullar-se s'és dit!
skorbuto, bravo has trobat la felicitat i l'has sabut explicar clarament a tothom. Em puc kdar amb la teva teoria? ;)
joana, et dic un secret? Avui ja stic de vacancesssssssssssssssss!! (pro ahí no, se siente).
eli, ja costava a sortir la teoria dl carpe diem!!! Durant molts anys ha sigut el meu lema pro d vegades tb va be pensar q el mon no s'acabarà dma i prendres'ho amb mes calma.
mq, vols dir?
estrip, jajajaja cuanta raó tens!!! m'encanta.
laura, les fusions...sempre son el millor. ;)
Jo faria un 'mix' entre la del Bottom-up i les finalistes. Encara que aquesta ultima canviaria 'la felicidad se logra..' per 'la satisfaccion se logra'.
Quan acabes una cosa que fa molt de temps que estàs lluitant per aconseguir, quan finalment ho aconsegueixes sents felicitat, si, pero produeix molta més satisfacció saber que ho has pogut fer. I et planteges un nou repte.
Petons!
Cap i totes. La felicitat és un estat de auto satisfacció, promoguda per una o diverses causes, el aconseguir un objectiu, la realització d'una activitat, la obtenció d'un premi, ja sigui esperat o sorpresa. Ja sigui nostre o d'algú proper a nosaltres. Hi ha tantes coses que ens proporcionen satisfacció que crec que és difícil per no dir impossible, dir aquestes són les que et portaran a la felicitat. Aquesta dependrà de molts factors, que a vegades controlem i a vegades no, la intromissió de factors externs dona una variable aleatòria, que es fa difícil posar-hi una pauta de conducta. És a dir que el més important és ser fidel a un mateix, que crec que això ja hauria de ser una satisfacció per si sola. Així ja ens assegurem una mica de felicitat de base.
Ala que vagi bé!!!
hola...si, sóc jo :-)
de tat en tant em deixo embaucar per les teves aventures
g!
els diners son l felicitat,no la donen ho son,la resta zarandajas!!
lmewmon, sempre buscant nous repetes, oi? jo crec més q no és al final q quan trobes felicitat sino en el camí.
anonymous, bé aki ja hi ha per asseure's i debatir una estona que hi arguments d sibra!
g! m'encanta tornarte a veure per aki!! tot b?
ddriver, contundent i controvers!
eis gerard (g!), sóc la gina, veig que segeixes per aquí!!!
Si pots, envia'm un email a neronainaustria (arroba) gmail (punt) com
M'agradaria mantenir una mica el contacte!! Tinc notícies!
Publica un comentari a l'entrada