Peus

Avui buscant cosetes per poder fer un post, m'he trobat sense voler-ho una foto que m'ha encantat. No és pas meva i, de fet ni tan sols he mirat d'on provenia. Ha captat la meva atenció, le mirat uns segons, l'he guaradat al meu pc i he tancat la pàgina.

Hi ha qui a primer cop d'ull hi pot veure un sol, altres només hi veuran peus, que son peus? peus sense cap gràcia, potser.
Altres no podran deixar de pensar en la geometria tant perfecte d'un cercle artificial. O del punt d'origen una fulla ben clavada com per art de màgia o per un cop de vent, qui sap.
Alguns, potser hi veuran poesia; que hi som tots, homes i dones. Altres més curosos es fixaran que no, que tots no hi som només ni han de bancs.
Hi ha qui hi veurà alguna timidesa, alguna coqueteria, una pell ben cuidada o uns peus bonics.
Hi haurà qui potser hauria volgut participar-hi i poder notar el contacte dels dits inquiets contra l'herba humida.
Potser algú pensarà que aquells peus d'allà s'haurien de tallar les ungles més sovint o que a la Déjà ja se li envà massa l'olla.

I, és clar tot aixó només venia perquè dema em treuen el guix.