Sé que tu no en tens la culpa; ni ell tampoc.
Les coses van anar com havien d’anar, com tothom esperava. Tothom.
Tothom menys jo.
Durant la meva infància no us veu adonar dels trilions de dubtes que corrien esquizofrènics pel meu cap, de la meva passió pel color de l’esperança, ni la meva dieta estrictament vegetariana. Més endavant va començar la meva rebel•lia contra el mon. Pensàveu que era el que tocava. Esta en la edat, creieu. Però no. Jo tenia motius mes que suficients per estar enfadat amb tots; amb la terra, amb les forces supremes o el que era el mateix, amb vosaltres.
Imagino que arribat a aquest punt de la carta ni tan sols enteneu de que us estic parlant.
Bé, no es fàcil d’explicar però serè clar i concís.
Ara que ja no depenc dels que em van fer com soc, que ja no visc sota el mateix sostre que vosaltres, resignat a ser el que era. D’intentar separar anima i cos, aspecte i ment, sentiment i físic. Ara,que ja no vull acceptar el que he sigut fins el dia d'avui. Ho he de confessar.
I és que, mama, jo volia ser una poma.
29 comentaris:
Jajajajajaja, genial nena, simplement genial!!!!
Coi tu, esteu inspiradissim, no se com podeu, jo es que estic OUT ultimament :-S
Petonets dolcets dels que t'agraden :-)
jejeje, era dificil aquest eh! pero te n'has sortit, de veritat!!! cada vegada em sorprens...cada vegada tornes al meu cap, cada vegada imagino que acarones els meus cabells...ogni volta...ti amo...
Muacks-tupequeñocepillitoazul-
Hmmmm, queixalada, doncs!
Eu quero ser una zebra
una zebra nun paso de zebra
(No es meu. És d'Anton Reixa, però m'encanta.)
Vive le su-rre-a-lis-me!!!
T'entenc, nena...
al senyor Pomers li pasava exactament el mateix!
Segur que ets una poma de aquestas tan dolças.
Molt xulo, sí senyora. I molt enginyós.
I a més... que tot és proposar-s'ho en la vida.
Ei m'agrada, ben al revés que el Sr. Man! jajaja
Molt bo! Molt bo!
Fantàstic relat!.
Ep!! que ha passat amb el comentari que t'havia fet abans?????
Repetimos: un relat boníííísím i un gir que no me l'esperava, jajaja!!!
Això rai, tu, ara segur que hi ha alguna operació de cirurgia estètica que t'ho permet fer... xDDD
Molt bo, Déjà!! ;)
molt bo? que va...bonisssim jajajaj encara ric ara...gracies per la rialla de despres de dinar amb el cafe...
M'apunto a la tanda dels molt bo molt bo, jo també he hagut de fer una riallada final, ei, plasplasplas. Salut!;)
Molt bo, quina gran descripció, he de reconèixer que en un principi pensava que narraves fets autobiogràfics, això deu ser que ho has expressat molt bé. Fantàstic relat.
Jajajaja... He començat a llegir i m'esperava quelcom tràgic al final... tipo suicidi (digueu-me negativa), però m'has descolocat totalment... T'aplaudeixo! :)
jajaja, i fer donacions de suc de poma! pobrissó, quina vida més trista, voler ser poma i acabar sent cuc :P
només dues paraules_: bri-llant.
m'he llegit només començament i final, he de marxar pitant, però el final és brutal. quina enveja, grr
ptonets
jajaja, genial! M'ha agradat molt! Lo millor el final, mama vull ser una poma!
jo mateixa, la insiració no saps mai quan ve, oi? ptonets.
cepillo azul, un secret: quan vaig veure q aquest era el cuadre proposat per relats conjunts vaig pensar, aquest relat no el fare. I mira al final m'hi vaig llençar.
No m'extranya q cada vegada imaginis que acarono els teus cabells, ho faig cada nit, mentre dorms. ;)( jo tambe)
el veí de dalt, stan bones les pomes, eh! dolçes o àcides?
cetina, Visca visca i visca el surrealisme estic amb tu. I hi ha una gran diferencia entre ser una zebra o un pas de zebra. ;)
eudal, ai el senyor Pomers...té un nom tan encantador com tot ell. :P
striper, dolçetes, dolçetes t'agraden a tu les pomes...?
efe, gracies pro ell no s'ho va proposar. ell volia ser poma.
clint, no em diguis q no t'ho esperaves?
barbollaire, merci beaucoup.
cafeambllet, sorpresa pel final? aixi m'agrada!
alepsi, nose si aribarem tant lluny.
mon, gracies per fer-me saber de la teva rialla fruit de poques paraules que cercaven un sentit entorn un cuadre.
zel, si fas plasplas jo et dedico una reverència i de pas sigui dit, benvinguda ca la Déjà.
xexu, e aki la trampa. :P jiji Siguis benvingut a casa meva i passa-t'hi sempre q vulguis.
clarissa vaughan, bé si segueixes venint a fer el cafe per aquest contrades te'n adonaras q l'ingredient sorpresa no en falta mai a la meva cuina. ;)
pd40, qui diu q es un cuc pobret meu!!
kena xe, gracies nena. pro...enveja?
boira, tu tambe volies ser poma? no fotis boira que tinc la tva parella ideal. ;)
Sempre he cregut que abandonar les teves arrels, i fent el camí per tu mateix és el millor que et pot passar... és clar que també pesa una mica el fet de lo xungo que està el món...
jajaja, molt bo. I pensar que jo volia ser pera...pensava que mai ningú ho entendria, però estava equivocat!
ptns!
una altra que surt de...la fruitera?
UNA POMA NO SE PERO ETS LA PERA!!
Mira que dóna de sí una poma...
Molt dolç! O dolça! ;)
Acabo de leer el de Dusch y ahora me encuentro con el tuyo, y francamente, como siempre, no ha dejado de sorprenderme lo diferentes que pueden ser las percepciones de un mismo cuadro. Tu relato tiene un punto surrealista que encaja muy bien con el cuadro de Magritte. Me has hecho recordar una anécdota que en su día me hizo mucha gracia. Alguien asiste al entierro de un famoso intelectual y cuando se acerca a la madre para darle el pésame, ella, ausente, perdida, sólo es capaz de responder: Ay, mi hijo, mi hijo... ¡siempre quiso ser un pez!
Un placer leerte, como siempre :)
¡Un beso!
no faré massa comentaris per no fer més propaganda del que penso dels teus escrits...una altra bona estona llegint el teu bloc.
Per cert, que ràpid ha anat la gent amb els relats conjunts no?
rinxolets, mai s'han d'oblidar les teves arrels...
antoni, ja veus q aki t'entendriem d conya. ;)
jordi, ves que hi farem!
ddriver, jajajajjaa bentrobat! gracies.
joana, sisi akesta poma, tu, dura i dura.
antí, pos animate y hazlo tu tambien. Demuestranos lo mucho q puede cambiar la visión de un cuadro. ;)
oriol, aqui qui no corre vola!
Com em digui algun dia el meu fill una cosa així, pensaré que hi has tingut alguna cosa a veure! :P
Je, je , al final una bona opció
Publica un comentari a l'entrada