divendres, de juny 15, 2007

Relats conjunts: las pastilla barrufet

Miró


Vaig estirarme i vaig veure un cel ben blau, ple d'estels i d'essers voladors. No eren com sempre, eren millor. De mil colors s'expandien davant dels meus ulls. L'estel em recordava alguna cosa, no sabia ben bé qué pero era simpatic.

Enlloc de cotxes vaig veure com creixien flors al meu voltant de colors llempants, vius. Tot d'animals em visitaven, venien a saludarme. Cucs amb cara rosada, ocellots inmobils i fins i tot vaig veure un gran ull verd q s'inclinava cap a mi.


Allà estirat a terra vam veure aquell noi que teniem unes hores abans rere nostre a la cua de la discoteca. En l'encreuament del jardinet amb la caixa de pensions el vam trobar mirant el cel. Intentava parlar pero no deia res coherent ni inteligible. Al instant una noia amb un vetsit rosa va ajeure's al seu costat, mullant-li la cara amb aigua. En Jaume va enretirarse uns centimentres i no es va voler apropar mes del compte. Segurament li portava mals recors. I jo m'inclino cap al terra, mentre truco l'ambulancia. Si, responc, em mira i sembla que busqui alguna cosa dins dels meus ulls verds.

28 comentaris:

Nando ha dit...

Em descoloca al principi, pq no se que pensar, no se que buscar exactament, tb es xulo, pero mes raro que els altres, l'hauré de rellegir per trobar alguna cosa...segueixo estudiant, em rebentarà el cap, entre tant estudi va molt be llegir-te.

Petons(alnas)

Nando

Clint ha dit...

quin mal rotllo no? i al final què es posa bo? tens els ulls verds? la noia del vestit rosa era de debó? el Jaume, que recordava?

Quants interrogants noia...això necessita una segona part!

Bon dia!

Anònim ha dit...

realment... qué vau pendre al entrar a la discoteca? o qué va pendre ell?

las drojas son mu malas, ja ho deia nostru senyor...

Antoni Esteve ha dit...

Com diuen els teus lectors, moltes preguntes sense resposta, però com el teu relat, allibera la ment i permet pensar i seguir la història a la manera de cada un. Moltes vegades les millors històries deixen entre veure coses que pots intuir però que no saps de debó.
Si hi ha segona part serà benvinguda.

Dani R. ha dit...

M'agrada.

PS.: la paraula de verificació és més llarga que el meu comentari: zgkxmrj

Clint ha dit...

ves que ara amb els dos colors ho veig diferent, o no? qui sap ja no pillo els teus relatus! jajajaja sera l'edat! ;P

Puji ha dit...

Jo! quin cuelgue, no?

Jo Mateixa ha dit...

Ui que xungu no??, espero que nomes sigui un ralt i no pas una cosa veridica...:-S de totes manares m'ha agradat molt com ho has escrit.

Els examens que tal han anat????

Petonets bonica!!!!

J. Coltrane ha dit...

Qué vas pendre abans d'escriure això??? bé, és xulo... Ho vas somiar??? té tota la pinta de ser un somni, d'aquells que quan et despertes no saps ni l'hora ni el dia que es...

Petons...

Txe Peligro ha dit...

mm, que raro

MaRiNa ha dit...

di no a las drogas!

i a cualsevol cosa q tingui color de barrufet (com ara qell gelat que diuen q es de cel! Ja! que me lo creo yo..)

oriol ha dit...

tens un món particular realment curiós!

estripanits ha dit...

Primeramnet, agrair-te la visita al meu blc que, com manen elc cànons de la bona educació, et retorno degudament.

Segonamet, un relat estrany, però molt bo, m'ha agradat!

Uribetty ha dit...

Ostres, és contundent, però m'agrada ;)
Una abraçada!

Joana ha dit...

És com llegir quelcom després de prendre una miqueta de vi...Tornes a llegir-lo i vas pillant...però aquest cop m'ha costat.
Original! Sí
Bon capde!

Déjà vie ha dit...

primer de tot dir que aixó nomes es un relat. Jo no prenc pastilles ni res semblant, encara q siguin barrufets. :P

nando, si es raro pero es clar q s'espera dspres d pendre's una pasti barrufet?

clint, em rumiare la proposta de la segona part i...tons els ulls pardos, depen dl dia mes marrons o mes verds.

esteve, quanta raó tenia.

antoni, gracies i mu rumiaré. Potser si...

dani, r, m'agrada q t'agradi.

clint, si tu no pilles els meus relats potser q plegui ja. jejeje és un altre registres, tens raó. I els colors i el titol l'he posat per aclarir...

puji, mmmm si?

jo mateixa, gracies reina, ets un solet! els exmamens be, vaig fent acabo la setmana q ve i tinc unes ganes... petonassos.

j. coltrane, podria ser un somni, podria ser un viatge o simplement un relat, el cert es q nomes es una visió del cuadre.

txe, aixó si q ho té, ves!

marina, fora als barrufets!! q fem amb en gargamel?

oriol, curios...potser sí.

estripanits, benvingut! espero veure't sovint per aki.

uribetty, condundent, potser...una abraçada.

joana, si a tothom li ha costat tranquila q no ets la unica. ;)

mossèn ha dit...

rinnggg rinnnnngggggg .... sí, digui ??? emmmmmm .... ummmmmm .... no, perdó, m´he equivocat !!! salut

Mon ha dit...

gracies per oferir-nos aquest relat tant xulo...et llegire mes sovint....

Barbollaire ha dit...

Doncs a mi m'agrada't i força...
Aquest canvi de punt de vista del relat...
El narrador passa a ser "la víctima"... molt bo, molt bo!!

Felicitats!!! ;¬)*

El veí de dalt ha dit...

Doncs si dins els teus ulls verds s'hi veu tot això; serà qüestió que ens hipnotizis!

Déjà vie ha dit...

mossém, evidentment aqui no hi viu cap Josep.

mon, gracies maco, aqui sempre seras benvingut!

barbollaire, osti q b q t'hagi agradat, aquesta mena d'experiments costa q agradin a la gent. Espero veure't sovint per aqui. ;)

el veí de dalt, sempre saps com afagalar i quedar la mar de bé. Mira'm als ulls i deixa't fer.

Metamorfosi ha dit...

No vegis l'efecte de les drogues de disseny!

M'ha agradat Déjà!

Petons de coloraines però sense additius!

carmncitta ha dit...

me ha hecho gracia la imagen relacionada con los efectos de la pastilla.. jajajaja

Yo nunca me he atrevido a probar una pastilla de estas, es que no sabes con toda seguridad que va a pasar y ufffff.. igualmente tampoco es que haya tenido curiosidad pro saberlo.


un besoooo

Anònim ha dit...

Insinues que el Miró es va prendre un barrufet abans de pintar el quadre? O potser va mirar dins uns ulls verds?

existència rudimentària ha dit...

home... però els barrufets si que barrufen ben barrufat! xDD

m'agrada el relat.


grass-shopper

Waipu Carolina ha dit...

wao, que locura!! Y como te te imaginaste sus percepciones, me encanta.

Robertinhos ha dit...

di NO a las drogas

i tu dient sí...aix

Déjà vie ha dit...

metamorfosis, petons d coloraines... m'agrada! i sns aditius molt més ;)

carmncitta, yo tampoco lo he probado nunca y no me hace ninguna gracia, asi q se kda en relato. :P

pd40, no estaras insinuant tu aixó...? jeje

grass shopper, t'agradat? genial!

carolina, gracias wapa! un placer oirte dcir esto.

robertinhos, ja...mai he sigut gaire politicament correcte, sorry.