Déjà vie: Chillida

dissabte, de maig 19, 2007

Chillida

30 comentaris:

Antígona ha dit...: Las cosas que nunca ocurrieron son a veces las más difíciles de olvidar. La imaginación y el deseo pueden entonces con nosotros.

Preciosa foto, me encanta la perspectiva, tengo varias del peine de los vientos pero ésta me ha sorprendido.

¡Un beso!; 19/5/07 10:29
Robertinhos ha dit...: per a que oblidar?; 19/5/07 11:28
carmncitta ha dit...: Holaaaaaa!!! Uffff, m'agraden molt les fotos que vas penjant!
avui m'han passat una pàgina molt xula, jeje, com sé que t'agrada la fotografía...

http://www.dianevarner.com/

has d'anar clikant sobre les fotos i van sortint...:)

està molt bé, hi ha fotos genials, ummmm potser la coneixies però per si de cas...:P

un petonàs!; 19/5/07 15:11
MaRiNa ha dit...: m'encanta el peine de los vientos...; 19/5/07 15:44
Waipu Joan ha dit...: com es pot oblidar si no va passar res?; 19/5/07 16:23
Joana ha dit...: Oblidar el que hom viu tot imaginat-to?
Viu el present...és molt millor!
Bon capde Déjà!; 19/5/07 19:25
Anònim ha dit...: Más me preocupan las cosas que pasaron, que las que no pasaron.; 19/5/07 19:41
Nando ha dit...: Que gran era Chillida i que grans els teus poemes a joc...la veritat es q no pares, t superes a cada post...a mi m'agrada mes imaginar lo que nunca ocurrió...o lo que podria ocurrir, sempre montes petits teatres al cap...en fi...demà dia de comunions...

Petons(alviento)

Nando; 19/5/07 20:17
Déjà vie ha dit...: antígona, cuanta razón tienes chica...
q bien q te guste la prespectiva d la foto. La hice así pq tenia entendido q chillida en el peine de los vientos, hizo las esculturas para q parecieran vivas. Ellas "interactuan" con el mar. D esta forma según si el mar esta bravo, el lo lo enrojece o es plano, la escultura es cambiante. :) ala explicación. jeje

robertinhos, per a q no rosegui mes per dins.

carmncitta, gracies reina, apreciho molt els vostres elogis, ser q no ho dius per dir. He vsiistat la pagina i es molt xula, i mes xula deu ser la camara pq deu tenir un mega objectiu. Els tractaments d les fotos son bons.
un ptonas.

marina, doncs gaudeix-lo avui q tens un troçet d'ell aki. :)

joan, ai si ho sabes... akesta es la grandesa dl humans, no? podem imaginar el q no ha passat, poder anyorar el q no coneixem i podem intentar oblidar akell castell d sorra q haviem contruit en cura i q una onada s'endugué.

joana, si senyora i procuro fer-ho pro no sempre fent el q creiem millor, oi? cap capde maca.

carles, a mi no...

nando, imaginat'ho pro si necessites una montanya d mocadors per secar llagrimes, deixa d'imaginar-ho. ptons al vent; 19/5/07 20:53
jobu ha dit...: Genial Chillida y el peine de los vientos.
Lo único que no me gustó de Chillida fue la idea de vaciar una montaña por dentro para convertirla en una obra de arte suya.; 20/5/07 11:56
Anònim ha dit...: Tot depèn de com ho hagis viscut. Mai em pregunto el típic "què haguera passat si...", més aviat em pregunto "què he fet malament?".

Per cert, recordo a la FNAC que els llibres de Chillida triomfaven bastant mentres jo estava a la secció d'Art.; 20/5/07 17:33
Jo Mateixa ha dit...: Com es pot oblidar allò que mai va passar, es un post tipus EXPEDIENTE X???

Chillda m'encanta!!!!; 20/5/07 17:56
mossèn ha dit...: massa profund .....
em cremen les neurones de donar-hi tombs !!
salut; 20/5/07 20:53
Miel ha dit...: "nunca guardes nada para una ocasión especial, cada día que vives es una ocasión especial".; 20/5/07 22:27
Anònim ha dit...: Primera visita a tu blog, me encantan tus fotos!! Sobre todo las del pica-pica... Súper original.

Un saludito!!; 20/5/07 23:16
Anònim ha dit...: Bona Nit "Déjà vie". Com va?
No sóc bon narrador de les meves idees, pero faré l'esforç.
M'agrada molt el text, aquest to melancolic... m'encanta. En quant al contingut, penso que no hauriem d'intentar oblidar el que no succeïx, somiar es gratis... quan la gent pot somiar es quan es feliç... el problema, es quan obrim els ulls i veiem el que en realitat és viure en societat... Malgrat això, animo a tothom a somiar, ajuda a ser feliç...

m'encanta.

un petó; 20/5/07 23:33
borrego ha dit...: ¿Soy el único que cree que sí ocurrió? Hay un esfuerzo por olvidar el hecho, de ahí la negación... Pero es inútil. Nunca se olvida. Tal vez vuelva mañana o el año que viene o de aquí a 50 años, pero el recuerdo volverá.
¡Precisamente ese rincón de Donosti es un recuerdo que tengo marcado a fuego!; 20/5/07 23:54
Mikel ha dit...: Quin tiu mes raru aquest chillida...; 21/5/07 09:17
Rondaire ha dit...: per mi el millor és la sensació d'estar allà veient les escultures i notar com l'impuls de les onades surten a la superfície pels forats fets al terra.
Brutal !!; 21/5/07 09:38
Charlie ha dit...: Sempre m'he preguntar per què aquest home no fa servir mai pintura antioxidant...; 21/5/07 10:19
Clint ha dit...: Doncs m'encanta la foto!

(suposo que no estas parlant del partit de Getafe oi?)

Vinga va, petonassos de dilluns! (però per recordar eh!); 21/5/07 10:20
Déjà vie ha dit...: jobu, pos a mi eso tampoco!!

carles, no sempre fem alguna cosa malfeta!

jo mateixa, es pot. potser pe alguns es mes expediente x q per d'altres... :P

mossèn, ja sta b doncs!! ara si treu fum avisa'm q cridarem als bombers.

miel, bien dicho!

palitodelasorejas, esperamos verte pronto por aki d nuevo. Bienvenido!

albert, gracies per explikar un poc les teves idees. ;)
es cert somniar es gratis pro d vegades els somnis tb ens frustren, decepcionen o ens fan mal. un pto.

borrego, vaya parece q ste heco expresamente, eh. Me gusta tu punto d vista. ;)

mikel, jajajjajaaja aixo si q ho té!

rondaire, com a millor, si i tant es molt millor!

charlie, la pregunta dl milió.

clint, bon dia.; 21/5/07 11:06
carmncitta ha dit...: Yaaaa, eso pensé yo, que la cámara tiene que ser buena (arffffff!!) y luego aparte las retoca (me la pasó un chico que está haciendo un master de diseño y publicidad y ahora están con el photoshop)

muaaaaa; 21/5/07 14:12
Anònim ha dit...: Tens raó, però no tenim la tendència a estudiar les vàries opcions que ens planteja cada situació, els humans som més instintius que reflexius, malgrat uns pensin al revés. A la llarga tots acabem fent allò que ens diu el cor.; 21/5/07 16:57
existència rudimentària ha dit...: oblidar a cops és recordar
tanmateix que recordar a cops
és inventar
que és un compendi d'oblits
oblits per altra part recordats
ennuegant-se amb les versemblances

petons i tal i pasqual
(et voilà! maragall!)

grass-shopper; 21/5/07 16:58
Robertinhos ha dit...: no ho sé déjà, aquests records normalment són els més difícils d'oblidar. Jo sol aconsegueixo que no em vinguin cada día...però de tant em tant em dol el cor, o l'estomac o em surt un suspir del no res; 21/5/07 17:38
Déjà vie ha dit...: carles, no n'estic tant segura...

grass shopper, doncs si tal cop es tal com tu ho has explikat. ;) kisses.

robertinhos, oish i jo pensava q no m'entenies!; 21/5/07 23:20
El veí de dalt ha dit...: Quan succeixi el que vols oblidar, aleshores, no podràs.

Gran escultor el Chillida.; 22/5/07 00:54
Anònim ha dit...: No et diré que segons quins somnis no facin mal, pero si pensem així mai ho fariem... Que la por no t'impedeixi ser feliç. Un petó; 22/5/07 09:12
sergisonic ha dit...: el mar esun buen lugar donde buecar, y buscar tesoros con recuerdos escondidos. y yo sí que creo que, imaginados o reales, son igualmente recuerdos.

un petó sònic; 22/5/07 17:58

Publica un comentari a l'entrada

dissabte, de maig 19, 2007

Chillida

30 comentaris:

Participo

remeno la caçola en

Seguidors

Llista de la compra:

Arxiu del blog

Picotejo per

Premis