Em vas prometre un mon on el temps s’aturés, on un rellotge ja no tingués sentit, més que per ser el banquet dels diumenges de les formigues. Em vas prometre un mon de colors suaus, sense estridències. Volies que fos un mon àrid, simple. Mai t’han agradat les coses complexes ni massa recargolades. Ets auster. M’havies dit que allà hi hauria una platgeta d‘aigua freda. Que construiries una barca mentre jo daurava la meva pell nua al sol, sobre aquella roca que moria dins el mar. I tu em recolliries quan el vent bufés i l’aigua m’acaronés els dits del peu. Haguéssim marxat blau endins i només tornaríem quan m’expliquessis a cau d’orella la senzillesa del nostre racó.
Déjà vie
25 comentaris:
senzillament encantador ;)!
Futur, Present i Esperança confusa.
seguirem llegint el que escriguis :P (la meva consciència i jo)
ostres això m'ha recordat a un fragment d'una peli, velvet goldmine,on la prota diu "els temps, els llocs i la gent tot va amssa depresa, i per enfrontar-nos a aquesta evolució paranoica s'escull gent que amb el seu art fan avançar el progrés me´s depres"....no sé, m'ha inspirat això.
m'agrada
nuse, avui no estic x comentar filosoficament res, però m'agrada
crec que necessito dormir (així com unes 60hores o més)
un petó
grass-shopper
Precios, molt bo.
Un bes.
xavi, perfecte us esperare a tots dos. ;)
eva, potser si q tot va massa depressa. Segueix dient q tinc problemes per entrar al teu blog. :S
grass shopper, ja en tinc prou si t'agrada.
jobu. moltes gracies i un beset.
No sé si voldria deixar un món com el que descrius... Sobretot en una barca de construcció casolana... la platja, el sol, els colors suaus sonen massa bé...
Una abraçada
Tu he dit que a casa tinc aquest quadre? M'encanta! (no el de debò esclar, és una rèplica (molt ben feta per cert) )
Salut!
um... hi han coses que no es poden prometre... son incomplibles!
mmmm, que dolcet nena, m'ha agradat molt!!!!! :-)
Petonasos ben grans!!!
j. coltrane, aixó nomes depen de tu i de mi. ;)
emma, doncs no ho sabia! a mi dali m'agrada molt pro no per posarlo a casa. jeje
esteve, estas segur?
jo mateixa, ptonassos. Avui stic toveta...
"platgeta d‘aigua freda. Que construiries una barca mentre jo daurava la meva pell nua al sol, sobre aquella roca que moria dins el mar"
aquesta austeritat és bellesa, també
un petó
La veritat es que com tota la resta de mini-relats...sona la mar de be...uuh colors suaus, platgeta, sol...en serio que cal marxar?, es pot explicar la senzillesa d'aquell racó des del mateix racó, sense haver de marxar?...misteri...
Petons("decolorssuaus")
Nando
I què ha quedat de la promesa? Jo no vull promeses ni per quedar a fer un cafè!
Petons, Déjà!
Per cert: ja pots veure vídeos?
segisonic, i tant!!
nando, m'encanten els ptons d colors suaus ;). un misteri q nomes tu i jo podem resoldre.
duschgel, ja puc veure videos wapa!!! gracies per preguntar. no em preguntis com ho he fet. :P
D vegaes fem promeses per tranquilitzar, d vegades fem promeses q seran incomplertes a partir dl segon q les verbalitzem pro a vegades akstes propies promeses no complertes son les q trenken, desfan, dilueixen la magia entre nosaltres.
Siempre me ha encantado este cuadro, aunque me parecía un tanto siniestro. Tú, sin embargo, me acabas de dar una visión muy diferente, donde tal vez prima la nostalgia.
Por cierto, yo también querría un mundo sin relojes, aunque nadie me lo ha prometido todavía :P
Hola, no ens coneixem pas, es mes, vaig arribar al teu blog per "casualitat", pero m'agrada molt i fa dies que et volia escriure i no ho he fet fins ara.
M'agraden molt aquests textos...
Si vols saber algo mes de mi, pots entrar al meu fotolog (www.fotolog.net/alberto135).
Intentare comentarte mes sovint.
un petó,
Albert
Thanks for you work and have a good week
Hasta donde entendí, me hizo cabecear de asentiemiento...
antigona, solo quise hacer algo un poco diferente d lo q suele sugerir el cuadro. Y ese es el resultado :P
hola albert, benvingut! pots passar per aki sempre q vulguis, ja saps q la porta d ca na déjà vie sempre esta oberta. "casualitat"?? Ara fare una ullada al teu fotolog encara q sempre em faig uns lios amb aixó...
david santos, thaks is nice to hear that, have a good week.
detective amaestrado, y q es lo q no entendiste? aaaah sorry esta en catalán!! acabo d darme cuenta. Prometo q el proximo post sera en castellano. ;)
Tinc la sensació que aquestes promeses es van esfumar, com el temps.
Un relat molt tendre Déjà.
Petons!
El blau és el color dels viatges, de la transició. D'allò que canvia, líquid, flux i tempestuós. Qui pogués tenir una barca, com la teva, en aquestes circumstàncies.
rbbqizps
metamorfosi, promeses no complertes q mai no tornaran.
guillem, ho sento pro la necessito. Per vaitjar, per fer la mva transició, per canviar el meu flux i la mva tempesta, ara.
Hola reina! suposo que això no ho va prometre cap polític no? que estem en pre-campanya i es diuen unes coses...molt maco per això estar a les roques! ptons després del pont!
njo també he somniat amb un lloc on el temps s'aturés, sobretot quan et trobes molt feliç i no vols que res canvii!
clint, ptons sobre un pont dius? :P
carmncitta, aish el mon on el temps no exiteix!!
Publica un comentari a l'entrada