Salvador. Per alguns un desconegut, per a d'altres un mite, un ídol, un nom escrit en una paret. Per alguns un enemic, per a d'altres un aliat, una esperança, un germà, un amic. Valent, lluitador, combatiu, conseqüent. Un entre un miler.
La seva història es pot veure ara a la gran pantalla. Crec que s'ha intentat fer amb molta cura amb el que va passar realment. La peli té un ritme accelerat per una banda amb molta acció y un altre pausat i angoxant. Aquest contrast li dona un efecte molt real. Es una crónica d'una mort anunciada, un compte enrere.
Realment feia molt que no sentia tanta gent plorar al mateix moment, i es que arriba a conmoure. Crec que està molt ben aconseguit el retrat de les germanes y la seva fortalesa. El personatge del funcionari de la presó, no se si va existir o no, però m'encanta. Descobreix que, potser, no tot es tal com li havien ensenyat; I darrera un catalanoparlant, que lluita per la seva terra i els seus ideals, hi ha una persona amb sentiments, familia, preocupacions, etc.
Una pel·licula excelent.
14 comentaris:
No la estaries veient ahir per la tarda al verdi, no?
En tot cas, a mi també em va agradar. I també em vaig preguntar sobre el funcionari; casualment, avui al diari he llegit que si que va existir el funcionari. I de fet, continua existint i treballa a Eivissa.
Salut!
Guillem, ahir a la tarda si, al Verdi no, al Bosque. Ai, quasi m'enganxes!
Havia sentit diferent opinions de gent q deia q sí q havia existit el funcionari, gent q deia q no. Gracies x l'aclarament
De poc!
Si et serveix de consol, allà també vam acabar tots somiquejant. Allò del funcionari, bé, ho he llegit al 20minuts o un d'aquests, així que tampoc sé la credibilitat que pot tenir...
guillem, jajajaja
Weno... jo me'n enfio pq m'ho has dit tu ;)
vaya llorera al final.. anda....
q disgusto...
O_Q
nancyboy, pues si pero un disgusto q ya sabiamos d antemano.
hacia tiempo q no t pasabas x aki :P
pues yo no la he visto, así q no hableis del final, joe! XD
Kena xe, aunque no la hayas visto seguro q sabes quien es puig antich, es como titanic, ya sabes el final.
vaja doncs tindre que veure la peli tan bona que es, a partir de ara em passare pel teu blog.
eldamar, benvingut al meu Blog! mes q lo bona q es, q tambe, son els sentiment q provoca, lo bó d la peli.
ola!!!!!, la peli em va encantar, potser canviaria algunes coses del final, ... però no ho escriuré, no fos cas que algú no hagi vist la peli..., per cert, feia molt temps, que no veia plorar tot el cinema.
dew
veig que estem d'acord en que ens ha agradat molt el film i en el que ens ha sorprès el funcionari de la pressó.
berta, sisi el cinema va acabar transformant-se en una graaaaaaan madalena.
bellosoli, sip stem d'accord.
doncs mira, jo vaig anar-la a veure per contrastar les mil-i-una opinions que me'n havien donat, i ni fu ni fa. Potser perquè vaig veure fa poc "els fills de pinochet" i per desgràcia la història era gairebé la mateixa, exacta.. però el director, a Salvador, abusa de la música melodramàtica.. i a mi quan em volen fer plorar tan descaradament, no m'emociona, una peli.. què hi farem.
Si que hi havia sectors magdalena, però vaja..
No sé, a mi m'ha decepcionat.. sentro contradir la opció majoritària però m'esperava algo més (la història es clar que està molt bé, il.lustra de manera perfecta i individual, de la vivència d'una persona-família el que va passar, és una manera original i adequada de representar-ho.. però la manera com està dirigida no m'ha agrdat)
això :)
siau
Publica un comentari a l'entrada