dissabte, de maig 20, 2006

Larmes de ma petite soeur

laura-mar

Antes de ayer recuperé a una hermana
se habia ido, donde se reunen las estrellas a las 10 de la mañana y no volvia
se marchó y cada dia habia un continente mas que saltar para llegar a ella
antes de ayer, finalmente regresó.

2 comentaris:

xexe girl ha dit...

me'n alegro moltíssim :)

de vegades la gent es va allunyant de nosaltres poc a poc i quan ens en adonem ja estan massa lluny.. per sort, de vegades, aconseguim saltar els continents que calgui per asseure'ns a la seua falda damunt un columpi i gronxar-nos amb ell o ella fins que els continents desapareguin i només quedi el moviment del columpi, el vent a la cara, el riure i la sorra..

:)

un petó, preciosa. estic una mica liada amb el curro però ens hem de veure aviat... t'envio un email :*

Déjà vie ha dit...

molt cert.