Ara que puc estar uns quants minuts escribint i mantenint el meu cosset en condiciones digem-ne " normals" aprofito per dedicar 4 linies als meus.
Aquest es un post q surt dl cor i per tant l'he d'escriure en català.
Gracies a tots aquells que us heu volcat en mi, sobretot una xiqueta que ha passat moltes hores al meu costat quan tot era incert i flotava en l'aire. Quedant dia rere dia ja fos per fer fotos, per nar al cinema, pasejar o donar "males" noves.
Gracies a un xiquet q ultimament m'ha vist mes cops amb llagrimes als ulls q amb una mirada clara, que no deixa mai d'abraçarme (i obviament jo mai d plorar. Gracies per mimarme. Gracies a aquells a qui vaig trucar un vespre deseperada demanant ajuda instantanea i van respondre fent el maxim que van poder, ja fos al moment o a l'endema.
Gracies a tot aquells que m'han donat numeros de telefon, noms d'associacions, de botigues o llibres.
Gracies a tots aquells que entenen com em trobo i esperen que l'endema sigui millor.
Gracies a tots aquells q no entenen gens ni mica com em sento pero que son alla per voler veure'm quan hi soc tota.
Gracies als que em donen una empenta amb el projecte de final de carrera per poder-lo acabar a temps i seguir amb els meus somnis.
Gracies al meu pare per ser positiu quan mai ho ha sigut i per fer el que creu que es millor, inflarse d'información fins que li sorti per les orelles, simplement gracies.
Gracies a la meva mare per no deixarme en cap moment, nit i dia, a sol i a sobra. La necesito mes q mai, em sento com un nadó necesitant la mare.
Gracies a tots per ser aqui.
