Moments per a mi

1. El café cremós pel mati (mentre miro el què ha passat al mon 3/24)
2. Una migdiada al sofá.
3. Meditar.
4. Fer-me un menjar suculent.
5. Fer-me un bany (no recordo la ultima vegada que ho vaig fer).
6. Anar a veure el mar perque sí (o perque el cos m'ho demana).
7. Anar a la montanya i caminar, i respirar el sol, i prendre l'aire i contar núvols.
8. Estar amb qui realment vull estar.
9. Buscar la lluna quan surto al carrer i ja és fosc, veure-la i somriure-li. (sé que ella me'l torna).
10. Regar les plantes i estar per elles.
11. Decorar la caseta.
12. Pintar-me les ungles, posar-me cremetes (hidratans eh!!)i sentir-me guapa.
13. Escoltar que m'estimes i dir que estimo als qui estimo.
14. Plorar.
15. Riure.


I tu? quins moments et dediques tu? me'n xives algún?

¿Qué es ser adulto?

A esta pregunta tan "senzilla" alguien podría responder: cuando cumples 18. Cuando cumples 18, ¿qué? eres igual que el día anterior aunque te permitan votar, conducir o ir a la cárcel.

Adulto para mi se és un día.
Un día en el que te encuentras haciendo el café a las 7 de la mañana.
Un día en el que trabajas (con bata blanca o no)y respetas y te respetan.
Un día en el que hierves brócoli mientras regas las plantas de tu terraza,
y salteas las gambitas mientras organizas la tarde.
Adulto te sientes cuando cuadras facturas.
Adulto eres cuando la pequeña de las hermanas te pregunta cuantos novios tuviste y tu con cara de ADULTO te peleas internamente entre decirle unos pocos o demostrarle lo que te pide a gritos; un vinculo más fuerte todavía del que existía, compartir, aprender del mayor, admirar y escuchar.
Adulto te ves cuando los demás reconocen tus meritos, incluso una sabiduría no reconocida (tal vez) por uno mismo.
Adulto te sientes cuando tu guias tu vida, y te dejan y te dejas y eres tú.
Un día en que eres feliz con lo tienes y con lo eres.

Tal vez todo esto no tenga nada que ver con la adultez y ,seguro, que mas de uno seguirá pensando en clave de años de vida, experiencias y caidas,
pero ¿qué és la vida sino lo que uno se siente?¿ lo que uno es?

L'amor sura entre l'aire amb olor a castanyes,
un novembre calorós,
un amor fervorós,
manigues curtes, sopes de carbassa
i fulles que cauen o no cauen
i tu i jo i l'amor.
Ai l'amor.

Relats conjunts

Una vegada més, no va poder aguantar l’ansietat dels pensaments nocturns.
Quan la llum ja esclaria l’habitació, ja l’havien banyada amb aigua bullent, li havien empolainat la cara i pentinada una i una altre vegada fins que els rinxols fossin cabellera fàcil de manegar i recollir, va escórrer la cortina. Va pujar sobre la taula de mantell vermell i va agafar el bol de fruita sobre l’estant. Va abaixar-lo provant de no ensopegar amb les faldilles i sota-faldilles. Va remenar dins el bol i va tornar a obrir per enèsima vegada el sobre d’aquella carta que va rebre feia dos anys.
La va tornar a llegir des de la primera fins la última lletra, aquest cop pronunciant cada paraula, mirant per la finestra, provant que el vent li portés la inspiració.
I una vegada més al arribar a la fi, es pregunta quin seria aquell idioma tant estrany, qui el parlaria, qui li enviaria aquella carta i què li voldria comunicar.
Al seu cap,però, seguiria recordant el que resava la ultima línia de la carta sense sentit: je t’aime.

Compartir pis

La nit era fosca i l'alcohol abundant. No hi havia persona sense disfressa a la festa, fins hi tot ni havia alguna que feia por. La va estirar fort de la mà fins la cuina, allà la besà. Ella va intenta fer veure que res no passava, amb la jaqueta a mig posar va marxar amb uns quants no(s) de per mig. La resta erem fora, al pati ple d'espelmes, entre rialles i musica de fons es movia la conversa. L'ambient de fora era més agradable al meu parer, dins la festa anava forta. Ell va seure al costat d'una altre ella, a l'escala que baixa a la terrassa. A l'estona tots dos van desapareixer, ningú estava pendent d'ells. Més tart ELLA va entrar dins de casa, me la vaig creuar i li vaig dir si ELL ja no era a casa. Ni a l'habitació?, em va preguntar, no ho sé li vaig respondre i vaig mirar cap a la porta tancada de color blanc.
A l'estona es van sentir plors, corredisses i ell sense samarreta.

Una quant comparteix pis...mai s'aborreix.

DESconecting People

Entre trços de pared que cauen, pintura verda fins els tornells, aquaplas a dojo i procurant regar les plantetes que els antics inquilins van deixar de la mà d deu. Una se'n va de desconecció aqui a la voreta aquest any. Ja diuen que el forn ja no té ni bollus (o blollycaus), tu!
Aixi que xinu-xano dema marxo a terres nordenyes a fer un cop d'ull a l'Atlantic i plantar la tenda amb les xiruques a coll.

A la tornada segur que cauran festes del barri i treballar, que de tant en tant toca fins la propera escapadeta. Sense oblidar amoblar la casona que impacient m'espera ( o és a l'inrevés).

Petonets.

PD: com és que aixó ara sempre m'acaba surtint tipus carta!¡!¡

Comentari-resposta post anterior

mare meva que tinc un blog!!!

he estat tant ocupada q ni me'n he enrecordat! (be...algun moment si).
Kina ilu veure mes comentaris, pobrets meus us starieu florint si m'estiguessiu esperant. Es q sabeu? dimecres acabo (esperem) el meu ultim examen de la carrera!!! iujuju!!
I sclaru estic en un cumul de coses bones, bones i bones pro que no em deixen respirar. A més no tinc internet a casa. Va, q us faig 5 centims dls meus canvis vitals (els vull compartir amb vosaltres).

- Acabo la carrera (menys les practiques), seré psicologa!!
- Començo una col·laboració amb la UB en un hospital.
- M'INDEPENDITZO!!! Tinc unes ganes boges d posarme a pintar parets, tu! i colar-ho tot al meu gust i comprar cosetes, i posar plantetes i fer coctels a la meva terrasseta.

A partir de setembre:
- Fare les practiques, per fi veure pacients/cliente, gente, humans i no llibres!!!
- Fare un postgrau.

:) soc molt feliç ara mateix, aprofitaré el moment pq mai se sap q hay a la vuelta de la esquina. Espero tornar aviat i seguir els vostres blogs.

Petonassos, us estima. Déjà vie