Ara si!

Ara si!
ja puc dir que tinc casa. Ja puc dir que he passat per la uni. Que dormo al meu llit, que obro l'armari i estan les meves coses.
Ja puc dir que passejo per la meva ciutat. Diria que parlo italia si fos veritat. Hem anat a l'Ikea i hem pagat milions de monetes de fiança.
I vaja que encara no estic adaptada pero suposo q poc a poc.
Xurrimangant wifi als veint pero esperant poder actualitzar sovint i sentir-os mes a prop ara que soc lluny. Us enyoro.

Hi ha animes que mai s'obliden

Hi ha animes que mai s’obliden.
Vas arribar a casa dins d’una caixeta de cartró en una època on et necessitàvem nosaltres a tu més que tu a nosaltres.
La petita de la casa de seguida es va abalançar sobre el teu cos poruc i minúscul. Jo sempre més prudent et mirava des de la seguretat d’un pam més enllà. La mare mirava les reaccions de les nenes i no va caler dir que el nouvingut seria el rei de la casa a partir d’aquell minut.
A mi sempre em vas escatimar esgarrapades.
Teníem un pacte tu i jo. Tu venies i jo t’estimava i quan te’n cansaves marxaves sense compliments i jo mai t’ho retrauria.
Altres més valents no li donaven importància a unes ungles juganeres i unes dents com agulles que deixaven el seu rastre.
Sigil•losament entraves a l’habitació obscura quan totes dormíem i feies la teva ronda habitual. Passaves a donar les bones nits i t’aclofaves unes hores a cada llit, com un pare dona un bes als seus infants. Innombrables cops et recordo als meus peus, hivern o estiu això era el que menys importava.
En moments de malaltia i desesperança sé que vas ser tu qui em va donar les forces. Calmat em miraves i m’acompanyaves sempre. Em cuidaves dissimulat, sense fer-te notar però present a tothora. A voltes ni acaronar-te podia però no desisties i seguies al meu costat
Ara, imagino el teu caminar elegant,marxant pausadament, com en els últims dies cap el mon dels gats i des de allà ens vigilaràs com sempre has fet, Peter.
I nosaltres des d’aquí no oblidarem mai l’ànima del millor gat del món, com sempre et deia, el meu gat preferit perquè una part de nosaltres marxa amb tu.

Dies de Revolució

No és que es estigui eternament capficada,
Ni que m'hagi oblidat de vosaltres,
No es que deixi el bloc penjat,
Ni que no tingui ganes de tornar a postejar,
Simplement venen dies de canvi i de revolució.
La meva vida esta a punt de fer un gir de 180 graus,
encara que nomes sigui per un 1 any.
Aixi q podeu imaginar l'stress, preparatius, despedides, etc.
Tinc ganes d tornar a tenir la meva nova vida en ordre i serà d'aki res.

PD: Ah! i no us escapareu d el repor fotografic de Croacia, a mi akst pais em va deixar amb la boca oberta.

un ptonas i fins aviat.