examenes

necessito fer una cosa:

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

Gradesa

És quan soc aquí dalt que crec que ha valgut la pena el llarg viatge.
Al inspirar i sentir l’aire fred com s’escola per les narius i s’endinsa faringe avall fins contrastar amb l’escalfor de les meves entranyes.
És llavors quan sento que soc una petita peça dins d’aquest trencaclosques perfecte.
Qui seria capaç de crear aquest boira espessa que m’impedeix veure mes enllà dels rocs?Qui?
La grandesa envaeix l’esser al trobar-se al cim d’una muntanya.
La mateixa immensitat de formar part del tot.
Si res i tot és el mateix llavors no soc res més que tota la part de la matèria.

Agafar-se ben fort al bastó, que m’ajuda a caminar, i reflexionar i pensar i deixar volar la ment. La coixesa mai m’ha impedit tirar endavant o potser soc jo qui no li he deixat a ella interposar-se al meu camí.
Començar a no notar els ditets dels peus i gaudir de la panoràmica que ens ofereix aquest paradís. Imaginar-se volant entre l’escarpada serra amunt i avall sense tenir consciencia del cos.

Mai ningú va saber res més de Fox, ningú va poder imaginar que el cos va quedar congelat mentre somiava a ser l’amo del mon i el mes petit dels nans alhora.

Un nova proposta de Relats Conjunts

Qué me'n dius?

iaia

I si quan sigui gran soc una d'aquestes iaies que es pinten els morros rosa fuccia,
els ulls de color verd, em poso roba de colors llampants i que no combinint i un munt de joies? I si soc una iaia-lloro?...i ben felices i guapes que es veuen elles. Potser jo...

I vosaltres com creieu que sereu quan sigueu avis? O com voleu ser?

tres germanes

Tot i un cartell d'aparença hllywoodense 100% esteu davant d'una obra de Txekhov.
Tan actual ara com d'aqui deu anys o fa deu. En el nucli d'una familia es desenvolupa l'historia que es posa en escena. Comença com una comedieta de diumenge i a mesura que avancen els minuts la qualitat aumenta espectacularment in creixendo amb un final brillant.
Et fas teu cada personantge i no n'hi cap de preferit.Tots al seu punt, ni massa ni poc, tots amb el seu puntet. No hi han bons ni dolents com a la vida, tots ens equivoquem, fracasem i triunfem.
Jo em vas identificar clarament amb un personantge; som tres germanes a casa, un fet inevitable, docs.
Moments de musical, preformance, flashback i dinamisme.
Fa riure i fa plorar i desde fora es molt mes facil entendre els punts de vista de cada un dels familiar d'una familia, al cap i a la fi habitual...

Una obra mestra. Molt recomanada! preciosa.

Pedres

Mai les pedres del camí m'havien semblat tant boniques



Com son les vostres pedres?

puente

Adivina adivinanza:
¿Donde he estado soñando estos días? o (que no es lo mismo)
¿Donde he pasado un puente de enueño?